Reus-Alcover-Gràcia-Pinetell-Mas del Requí-Rojals-Barranc de Sant Joan-Montblanc-Vila-verd-Reus

Anada a emorzar a la Socarrimada de Rojals, un lloc mític al que feia molt de temps que no hi havia anai i que he de dir que es troba en plena forma, amb la nova gerència (ja d'abans de la pandèmia). Molt bon esmorzar a un preu molt ajustat (i més tenint en compte el lloc on ens trobem). I molt bon servei.

Be... no tot és esmorzar... Pel que fa a la ruta, també és molt bona... si exceptuem, lògicament, l'enllaç a l'anada i la toranda entre Reus i Alcover. Hi ha qui. lògicament, agafa el cotxe fins a Alcover... però des de Reus... que fas? Em fa més mandra el cotxe que la carretera...

En fi, que a Alcover comença la part bona: pugem el calvari i baixem cap al Mas de Gasol per corriol i amunt fort cap al Mas del Garrut. Aquí hem fet el primer tram nou del dia: un sender pit amunt de ben segur ben dur que han obert per a la propera cursa de la Vall del Glorieta. Fa bucle i tornes a sortir a la pista, però val molt la pena fer aquesta variant.

FIns a Cabrera la baixada és molt bonica, però després de creuar el Brugent toca fer carretera fins passat el Pinetell i envers la Bartra, on no arribarem perquè pujarem a Rojals pel mal dit "Arlequí" (el mas que dóna nom al camí és el Mas del Requi... que va passa a ser l'Arlequí.... Aviat potser serà el Mas del Reiki, ara que estan en auge les teràpies orientals) . El primer kilòmetre, aproximadament, del camí, és "demencial": molt pendent i amb el ferm trencat. És el primer cop que faig un tram "propiament" d'ebike, si bé 2 companys anaven amb atmosfèrica. Ells han caminat una mica més (i estan molt forts), però amb l'ebike algun tram també ha caigut a peu. La resta del camí és normalitza i, en conjunt, es fa més via que pujant per la Barta, perquè surts a tocar de Rojals.

Després de l'esmentat bon esmorzar, hem abordat la part divertida de la ruta, amb els clàssics corriols i trialeres de la baixada de Rojals a Montblanc tants cops comentada per mi (una de les millors de les Muntanyes de Prades), però avui teniem un parell de sorpreses. La primera, no molt agradable, és que anant un gru p grandet, hem anat a passar pel mig de les arnes que hi han abans del sender que va cap a l'ermita de Sant Joan.... amb el resultat d'un parell de picades per a u servidor. Jo no hi hauria passat pas ara a la primavera (prefereixo remuntar a peu un boci de corriol que hi ha abans), però els companys deien que anàvem a fer una baixada nova i uns quants hem entès que s'agafava abans de les abelles...

En fi, que hem començat a baixar cap a l'ermita de Sant Joan... però abans d'arribar a l'incòmode tram d'escales, hem girat a l'esquerra i hem començat una baixada nova, neta, ben peraltada, molt llarga que no coneixia i es bastant nova, condicionada pels Amics de les Muntanyes de Montblanc. Aquest tram ésespectacular, d'aquells que paguen tota la ruta d'un dissabte i et diexa ja a prop de Montblanc. Ja només toca creuar la vil.la ducal i anar cap a la COma de l'Annadó a fer els bonics trams de sender d'aquesta zona i la darrera trialera des de la carretera de Rojals cap a Vilaverd.

D'aqui cap a ALcover, carretera per Picamoixons i cap a Alcover (carretera/camí asfaltat) i cap a Reus més asfalt....

En síteisi, una bona ruta des d'Alcover, amb trams inebitables d'asfalt, això sí.... No hi ha res perfecte, ja se sap.