Parc del Foix

Spoiler 1: Aquesta ruta és molt guapa. M'he enamorat d'aquest terreny que coneixa ben poc.

Spoiler 2: Sí, la ruta és una mica curta pel que solen ser les rutes de dissabte, però és que em va passar una cosa que no m'havia passat mai.

Jo només havia estat al Parc del Foix en btt bé de passada (anant de Reus a VIlanova un parell de cops) o un cop a finals de 2021 ja amb ebike. Però aquell dia vam fer una ruta bassada en el track de la cursa de Moja de 2011 i si bé ja ens va agradar el terreny, vam trobar que vam fer molts sensders amunt i plans i poques trialeres de baixada.

Per això, em vaig posar a muntar una ruta a partir dels senders que vaig trobar a Trailforks.com (imprescindibre web/app si us agraden els senders). La vaig dibuixar amb la premisa d'evitar els trams pla i de pistes amples a tocar del TAV a les afores de VIlafranca i per anar a esmorzar també a Sant Miquel d'Olèrdola com el darrer cop.

Doncs bé, la ruta ha sortit mooolt bé. Però no com esperava... L'aposta per evitar el tram avorrit ha anat be. Hem pujat per pista ampla i algun tram de trialera amunt a tocar la pedrera de la cimentera. Hi ha trams molt pendents per aquí, de més del 20% i amb el ferm bastant poc compactat. Sort de l'ebike.... A poc de coronar aquesta pujada, en iun punt on es creuaven tres camins, ens hem equivocat: enlloc de tirar a l'esquerra per una trialera cap a Sant Miquel, hem agafat a la dreta...i anar fent... I com tot el que ens hem anat trobant era nou i molt guapo.. doncs hem anat fent....

Aquesta part era justament la que havia dibuixat per a la tornada, evitant al màxim la pista i buscant les trialeres cap a Castellet i la banda del Foix. Hem trobat trialeres força canyeres (Pedriscall de la Serra del Pi de L'homenot), altres de sorpreentes (per dins d'un barranc estret, però molt net de vegetació, ni un arbre caigut, molt ciclable, llaaarg....(Fondo del Teixidor, 1, 5 km) I anar fent i anar gaudint....

Hem tingut un problema d'argila en entrar en un camp de vinya on havien llaurat el camí que ens ha fet perdre una bona estona (al final, hem girat cua i hem trobat el camí bo, el que he deixat al track). I a poc d'això hem arribat a la Masia Balaguer. Aleshores jo ja no tenia ni idea d'on erem, però sospitava que alguna cosa no anava bé, pq ja haivem fet més km des previstos fins a l'esmorzar. Però cap d'aquests pensaments m'ha preocupat quan un biker que hem trobat ens ha dit "ara ve una trialera molt llarga, molt guapa i tècnica". I, efectivament, així, ha estat: la Serra Mala és moooolt bona. És una trialera sobre roca que, salvant les distàncies, m'ha recordat al Slickrock de Tremp: 2,5 km de bon fer, amb fins i tot punts amb marques a les roques per anar seguint, amb menys flow que a Tremp i menys espectacular, pero on els braços acaben ben cansadets. Un gaudi total.

(Podeu veure'n un boci aquí: https://www.trailforks.com/video/140911/ )

A poc d'acabar-la, esperant jo veure Sant Martí d'Olèrdola.... arribem a un poble.. i el que veiem és el castell de Castellet pel darrera!!!!

En fi, coses que passen. Clar, en realitat, en cap moment ens hem sortit del track, només que hem agafat un gir malament i hem fet directament bona part la tornada prevista per a desprès d'esmorzar....).

A ningú li ha sabut greu. Portavem 28 km i quasi 1000 positius i ja era tard i, si més no, hem fet cap on hem pogut esmorzar (al forn de Castellet, prou bé. Tb hi ha el restaurant de la carretera)

Fins aquí, la ruta la classifico de les més "ebiker" que he fet mai: força pujades per sender pedregós/trialera i baixades on no sobra res de res nivell mig-alt i alt, fins i tot)

Desprès d'esmorzar hem anat a fer la trialera del pantà, que no coneixia. Està bé. És un sender amb molt de flow i ben llarg, ja sense la dificultat tècnica d'alguns dels que haviem fet a primera hora.

HI ha hagut un moment que, un cop a baix de la presa del pantà, ens hem plantejat seguir la pista amunt i tornar a fer la trialera de la Serra Mala. Però la veritat és que, per als pocs km que hem fet, sobretot per la part d'abans d'esmorzar, estàvem ja bastant ben servits. Per la qual cosa hem anat enretirant-nos cap a Clariana vorejant el pantà i pujant pit amunt la primera trialera que haviem fet al matí i arribant al cotxe per bonics senders.

Espero tornar per aquí aviat. No m'agrada deixar tracks a mitges, el terreny s'ho val molt i ja he vist alguna variant a provar que milllora la pujada a tocar de la pedrera que hem fet avui.