Noves Segre-Port del Cantó-Freixa-Les Piques-Serra de Taús

Llarga i panoràmica ruta que ressegueix part de les extenses Valls d'Aguilar.
Iniciem la ruta a Noves de Segre i ens comencem a enfilar per una pista asfaltada fins a l'entrada del petit nucli d'Argestues situat a la riba dreta de la vall de Pallerols.
A partir d'aquí s'acaba l'asfalt i es continua pujant per una pista en força bon estat però que supera un desnivell important fins arribar al Coll de Guils, molt a prop de la carretera N-260 a l'alçada de l'àrea de lleure de Guils del Cantó. Bones i extenses panoràmiques. Baixem uns metres a trobar la carretera que es dirigeix a Guils i la seguim uns centenars de metres en baixada fins que, abans d'arribar al poble, ens desviem per l'antic camí del Port del Cantó. Actualment és una ampla pista que va paral·lela per sota de la carretera. Pedalem còmodament envoltats de vaques. Sense cap dificultat arribem al conegut Port del Cantó. Visitem el menhir (que no és l'autèntic perquè fou robat) i aprofitem per contemplar l'extens paisatge des d'aquest ampli coll que és aiguavessant de les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa. Seguim en direcció sud per una bona pista que es dirigeix cap a la Serra de Freixa. Quan s'acaba continuem resseguint aquesta serra per un marcat corriol que en alguns punts és una mica perdedor. El fem quasi tot pedalant fins que sortim a la pista que puja del poblet de Freixa i que puja a les pastures dels Plans dels Ginebrons i de la Serra Alta.
Fem una lleugera baixada i tot seguit ens disposem a resseguir per unes traces de pista forestal molt a prop del llom carener la Serra de Mollet. Extenses zones de pastura extensiva amb unes grans panoràmiques.
Arribem al punt més alt d'aquesta serra i de la ruta, el cim de Les Piques. És un cim curiós per la disposició de les roques que configuren el seu cim.
Cap el nord ens queden les elevacions de la Torreta de l'Orri i cap el sud l'extensa i allargada serra del Boumort. Com us podeu imaginar les panoràmiques són molt extenses. Molt recomanable.
Deixem el cim i anem perdent altura progressivament. Ara ja som a l'extensa Serra de Taús que resseguim una bona estona fins que comencem a perdre alçada pel seu vessant nord sempre per pistes forestals en bon estat. Travessem les obagues de Maçana i Mata-rodona fins que sortim a la carretera asfaltada entre els pobles de la Guàrdia d'Ares i Espaén.
Ara només ens falta baixar per aquesta carretera secundària que plàcidament ens retorna al punt d'inici, el poble de Noves de Segre.
En definitiva una ruta llarga però que us ajudarà a descobrir una part d'aquestes amagades Valls d'Aguilar, llocs solitaris però de gran bellesa.