La Serra d'Ensija i els Cingles de Vallcebre

Interessant i dura ruta per la Serra d'Ensija, resseguint les seves parts més altes i seguidament el seu vessant de llevant on hi trobem una cinglera força llarga sobre la vall del riu Llobregat. El punt de sortida el situo a l'entorn de la Font Freda a la que s'hi arriba per una pista asfaltada procedent de Vallcebre o bé del Coll de la Trapa, a la carretera de Gósol. L'inici no té pérdua. Un cartell indicador indica clarament el camí a seguir. Comencem pedalant pel costat de la font i de seguida ens endinsem al bosc que en aquest primer tram segueix paral·lel al pedregós Torrent de la Font d'Ensija. Pedalarem poca estona perquè aviat ens veurem obligats a empényer la bici uns 400 metres que no són ciclables. Quan arribem a l'indret de la Planella Petita la cosa ja comença a canviar. Poc a poc anem deixant la torrentera i el bosc es va fent més esclarissat. També el camí millora i ja podem tornar a pedalar. Guanyem alçada ràpidament tot contemplant unes extens panoràmiques sobre la vall de Saldes i el majestuós Pedraforca i darrera seu els cims orientals de la Serra del Cadí. Estem seguint el PR c-79. Anem pujant per un bon camí que va superant pendents aglevades. Passem per la Planella Gran i ens disposem a superar el darrer tram de pujada fins arribar a les extenses planúries del Pla Gran d'Ensija on hi ha empleçat el refugi i la font. L'esforç de la pujada queda àmpliament recompensat pel pedaleig relaxant pel mig d'aquesta extensa catifa herbada. Passat el refugi el camí, molt evident, continua pujant sense massa dificultat en direcció a ponent. Un cop superada la primera pujada arribem a un ampli collet. Arribats aquí aconsello deixar el camí, que es torna molt costerut i pedregós, i anar a fer una llaçada per l'àmpli vessant herbat de la dreta. D'aquesta manera salvarem aquest tram tot pedalant i sense massa complicació. Un cop entroncat de nou el camí ja ens dirigim sense cap problema fins el proper cim del Cap del Llitzet o Cap de la Gallina Pelada (2317 m.), punt culminant d'aquests serra. Les panoràmiques que s'hi albiren són molt extenses. Per la seva situació geogràfica central podreu veure cims fins més enllà del Pallars Sobirà a ponent i fins el Puigmal i muntanyes properes cap a llevant. Al nord en primer terme el Pedraforca i com a telons de fons el Cadí, la punta de la Tossa Plana de Lles, el Carlit i els bessons Perics. Cap el sud les foranques de Catllarí i l'Aigua de Valls i, molt enfonsades, les encinglerades serres de Taravil i de Busa amb les agulles de Montserrat a la llunyania. Gran panoràmica!! Un cop ben amarats d'aquestes panoràmiques refem el camí fins el refugi pel mateix camí pel que hem pujat. Un cop hi arribem comencem a pujar, sense camí, pel mig dels aglevats en direcció als Amorriadors per pujar fins al Cap del Pla de les Tores (2285 m.). Aquest és un cim poc freqüentat però que ofereix unes grans panoràmiques cap el vessant sud, sobretot dels Rasos de Peguera. Seguim pedalant per les part més altes i ara ens dirigim cap a la Creu de Ferro al que hi arribem sense cap dificultat tot seguint un marcat corriol. Malgrat ser la segona elevació de la serra no és res més que un extens altiplà amb una modesta creu. Això sí, ens ofereix també grans panoràmiques sobre el Berguedà i Lluçanès. Comencem a perdre alçada i aviat arribem al Pla d'Ensija, situat entre la Creu de Ferro i el Serrat Voltor. Hi trobareu un pal indicador. Us aconsello que no en feu cas. Seguiu un centenar de metres més cap el Serrat Voltor i llavors, quan veieu un llom herbat que es despenja a la dreta us hi aneu. Aquí el track serà de gran ajuda. No el deixeu. Us dic això perquè us estalviareu un tram de camí que no és ciclable. Comenceu a perdre altura ràpidament per un camí força costerut que en algun tram us obligarà a baixar de la bici. Arribareu a la Font del Cóms, normalment eixuta, situada al mig de la rasa del mateix nom. El camí ara planeja resseguint el Serrat dels Bous i tot seguit torna a baixar cap a l'Era d'en Pei fins arribar sobre mateix de la paret on hi ha es petjades de dinosaures del Centre d'Interpretació de Fumanya. Aquí ja trobem una pista que ràpidament ens baixa fins a l'aparcament d'aquest centre. Podeu fer-hi una visita o simplement observar l'alta paret amb les petjades. Per pista asfaltada arribem al Coll de Fumanya on la deixem per iniciar el sender de l'Artic que ens porta fins el Grau del Coll de Fumanya on començarem la davallada per dins d'un bonic bosc cap a la cinglera de Vallcebre. Llarga baixada que en cas de trobar el terreny moll cal fer-la amb molta precaució per les pedres lliscants que trobareu al llarg del camí. Passareu per les cruïlles de múltiples graus que baixen cap a la vall de Fígols. Finalment el camí surt a una pista prop del Grau de les Granotes. Passeu pel mas de Cal Menut de Rotacans, situat sobre la balconada de la cinglera, i continuem baixant altre cop per un sender ara molt més panoràmic fins arribar al punt més baix de la ruta, La Foradada, un engorjat sobre el Torrent de Vallcebre que travessem per un pont. Pel vell camí anem pujant fins arribar al poble de Vallcebre on hi trobareu diferents serveis per refer forces. Sortim del poble i per un bonic sender empedrat pugem fins a Cal Borni. Seguim un curt tram de carretera i aviat ens desviem per iniciar el darrer sender de la jornada. Aquest comença al costat de la Font de la Gotgot i es comença a enfilar per dins d'un espès bosc de pi negre que ens porta fins a la porta de la mina Nova del Coll de Pradell, que s'explota amb finalitats turístiques, a la que hi arribem després de passar una passera. Ara només ens falta sortir a la carretera, fer un curt tram d'aquesta fins al Coll de Pradell i acabar d'arribar de nou al punt de sortida. Us asseguro que és una de les rutes més completes que podeu fer per la Serra d'Ensija i la seu vessant oriental. Això sí, aneu mentalitzats de les dificultats que hi trobareu.