La Serra del Verd i del Gall des de Gósol amb retorn per Moripol

Dura ruta circular d'alta muntanya per la Serra del Verd i del Gall amb tornada per Moripol i Sorribes.
Sortim de Gósol i anem a buscar el sender que puja a Coll de Mola i que coincideix amb el GR-150. Passem per l'ermita de Santa Margarida i anem pujant per un camí que presenta algun tram una mica tècnic.
Arribem, després de creuar la pista varies vegades, a Coll de Mola.
A partir d'aquí ens continuem enfilant seguint un curt tram de pista fins al Portell de l'Ós. En aquest punt la deixem i seguim pujant per una pista secundària que s'enfila fort per l'entorn del Clot de les Carboneres. Quan s'acaba seguim pujant, sense camí per dins d'un bonic bosc de pi negre fins que assolim la zona de prats a l'indret de la Pleta de les Vaques.
A partir d'aquest punt anem pedalant per uns extens lloms de prats alpins en direcció sud. Passem pel Pla de la Font i seguim pujant. El pendent cada cop és més accentuat i després d'una bona estona de dura pujada arribem al Cap del Verd, punt culminant de la ruta.
Per la seva situació geogràfica gaudim d'unes excel·lents panoràmiques als quatre vents. Cap el nord l'allargada Serra del Cadí, cap a llevant el Pedraforca i més a la llunyania el Puigmal, cap el sud la Vall de Lord (hi ha un cartell informatiu) i cap a ponent la voluminosa serra del Port del Comte.
Un cop ben amarats d'aquestes panoràmiques baixem pels pendents herbats fins a l'ampli Coll dels Belitres i el Prat d'Aubes que creuem per tornar-nos a enfilar, sense camí, pel mig d'un bosc de pi negre fins assolir l'amagat Prat Agre, al cap de la serra. Anem pedalant direcció a ponent i aviat baixem cap els dos collets que configuren l'indret del Campàs, entre la Serra del Gall que tenim davant nostre i el Prat Agre del que baixem.
Ara seguim un corriol que més aviat planejant encara direcció sud-est tot resseguint la Serra del Gall ens porta al bonic indret de La Tossa, un promontori herbat situat al sud de la Serra del Gall i des del que tenim unes grans panoràmiques. Podem observar a cap a ponent els prats de Les Saleres, la Font d'Urdet, la Vaquera, la Vaquereta i la Pleta d'en Piu i, cap el sud, el Coll de Pradell que és cap on ens dirigim.
Seguim revoltant pel sender la Serra del Gall fins que assolim una zona de prats coneguts amb el nom de Prat de les Eugues. Baixem sense camí fins arribar a Coll de Pradell on hi trobem una pista forestal que seguim en baixada una bona estona fins que, en una cruïlla, la deixem per seguir-ne una de secundària a la nostra esquerra. És la pista de Coma Ermada. A mida que anem baixant la pista es va perdent fins que finalment s'acaba. En aquest punt continua un sender força perdut però que antigament havia estat de molta importància. Per aquí pujaven i baixaven els ramats d'ovelles de Can Blanc. I no eren petits. Estaven formats per uns dues mil ovelles.
Així doncs comencem a baixar per aquest perdut sender. Ens trobem algun arbre caigut que ens dificulta el pas però poc a poc anem baixant.
Al cap d'uns 400 metres el camí gira a l'esquerra i és molt més fressat. El motiu és que hem arribat a la Font dels Coloms que és aprofitada per baixar l'aigua a la propera casa de Can Pelegrí. El sender surt a una pista que seguim i que en poca estona ens porta a la gran casa de Can Blanc que actualment ofereix servei d'hostaleria. Aquesta és la casa més important del petit nucli de Vilacireres.
Seguim pedalant per una pista que s'endinsa a l'obaga de Can Blanc pel Serrat dels Tabals. Quan portem una bona estona de baixada aquesta s'acaba i ens converteix en un molt marcat camí. És el camí ral entre Guixers i Gósol. Aviat surt a una altra pista que en forta pujada ens porta fins a la Font del Tomàs i tot seguit, en una cruïlla, seguim en ràpida baixada fins a l'abandonat poblet de Moripol en la que destaca la petit església dedicada a Sant Vicenç. Aquest és un indret que respira una gran solitud i les seves cases esventrades amb el pas del temps causen una impressió corprenedora.
A partir d'aquí iniciem el retorn per unes bones pistes que volten pel nord el Serrat de la Matella i que ens porten fins al petit poblet de Sorribes.
Fem un curt tram de carretera i acabem arribant de nou a Gósol pel camí del Coll de La Creu.
En resum, es tracta d'una ruta d'alta muntanya que exigeix una bona forma física i tècnica així com una bona dosi d'orientació.
Si us agraden els llocs solitaris amb grans panoràmiques, aquesta ruta és una bona opció.