La Serra de la Llena des d'Albarca ('inauguració' del Barranc del Mas d'en Peret)

Avui us porto una ruta ja coneguda, però que inclou alguna variació més que interessant respecte dels altres cops que he ciclat per aquest entorn que m'agrada tant, a Cavall de les muntanyes de Prades, el Priorat i les Garrigues.

Hem arrencat a 3/4 i mig de 8 des d'Albarca cap als Segalassos i després d'un parell de pujades dures (bé, amb ebike és relatiu...) pel camí vell de Cornudella a Vilanova, avui l'hem seguit totalment fent una mica de drecera per anar a buscar la "Trialera de la Pissarra" o Barranc de l'Adrover. Que bé que es baixa per aquí quan està sec el terreny!

Passat Vilanova, hem tirat amunt cap a la punta del Curull, on avui, abans d'arribar-hi, hem anat per dalt de tot i està molt bé el sender també Pujada apta per a bicis acústiques (avui portàvem al javalí Sergio) i sender una mica més trialer que el que passa per sota a ma esquerra).

Hem baixat la trialera de la Punta del Curull , prèvies fotos obligatòries a dalt, i hem tornat a remuntar per anar a buscar la innovació del dia: baixar la llarga i bonica sendera del Barranc del Mas d'en Peret. Jo l'havia feta a peu a l’hivern per a veure com podia ser. I la vaig veure molt ciclable, excepte un petit tram final, sense perill, però que cal baixar de la bici. I he de dir que així ha estat. A tots els companys els ha agradat molt i han donat per bo el tramet final no cicliable, que dóna al barranc. El barranc, sec com estava avui, és totalment ciclable i curt i dóna a un camí que passa davant el Mas d’en Peret i amb una mica més de pista tornem a agafar un bonic sender que torna a baixar a aquest barranc. Aquest tram és molt bonic i gens tècnic. Des d'aquí hem anat ràpidament per pista i carretera (no hi ha alternativa) cap al Vilosell. Hem resistit la temptació de passar davant el bar i hem tirat amunt en direcció a la Serra de la Llena per anar a buscar un bonic sender que ens porta al Crucifici i des d'aquí fer una altre molt bonic sender, llarg i ràpid, pel Barranc del mateix nom. Això ja ho coneixíem i la veritat és que aquest bucle paga la pena.

L’esmorzar ha estat llarguet, amb algunes reparacions incorporades, i en acabar, ja tard (les 12 tocades) hem tirat amunt, pel Camí vell de Vilanova al Vilosell, que abans era una trialera difícil de baixada però ara des que el van arreglar, es pot pujar bé. Amb ebike, molt bé (algun tram de trail i turbo cap al final). I amb bici convencional el Sergi ens demostra que tb...si es té el que s'ha de tenir.

Des d’aquí la ruta ja és com altres vegades: hem fet el bonic tram de la Transllena, que es complica al Coll de les Marradetes (tram d'autèntic enduro pedregós, on fem alguna part a peu) i després drecera per evitar al màxim possible l'inevitable tram de carretera cap al Tormo de la Drecera, on he de dir que el camí de baixada (antic camí de Reus a Lleida) estava més esbarrancat que a l'hivern (encara que, avui, estrenant forquilla de 38 mm i 170 mm no m'ha semblat massa problema -és un camí recte i només cal "·deixar anar la bici".

Des de la carretera al riu del Montsant hi ha un altre bonic tram de sender/trialera i a partir d'aquí ja només queda tornar fins al cotxe: a Ulldemolins agafem aigua (ja eren quasi les 2/4 de 3... avui s'ha fet molt tard i estàvem per sobre dels 30 graus) i amunt per sota del Montsant cap a Albarca.

Just quan ja es baixa cap a Albarca, abans de creuar una tanca que hi ha per als cotxes, a mà dreta hi ha una font "brutal": l'aigua semblava sortida de la nevera i crec que he begut 3/4 de litre de cop....

A 200 m. del cotxe, quan em quedava un 4% de bateria, teòricament, se m'ha apagat la bici... La veritat és que venia en mode turbo des de feia una estona, ja una mica fastiguejat de la calor i pensant en apurar-la del tot. lliçó apresa (ha tocat pedalar fort la darrera pujadeta cap a Albarca).

En resum, un molt bon dia de btt-aventura, sense cap contratemps important, ni mecànic ni humà (i això quan vas 7 companys, és el que és més d’agrair)

Potser el proper cop que vinguem a la Llena, miraré de fer una ruta més concentrada a les Garrigues, més de "bike-park": hi ha alguna possible baixada més cap al Vilosell i veig que a molta gent el tomb cap a Ulldemolins no els agrada massa, tant pel tram de carretera de 5 km com per la baixada pedregosa del Tormo de la Drecera. A banda, és un tomb que allarga la ruta bastant, certament. De tota manera, això ja serà a la tardor. A l'estiu tot això és "territori prohibit" (pels que voltem en bici fins a les 3/4 de quinze els dissabtes).