Jafre - Empuries

Una ruta pel Baix Empordà, petits pobles amb encant, ermites i esglésies, castells i fortificacions tot en un paratge que quan dius que es de l’ Empordà ja tel pot mig imaginar, obert i planer, pinedes que creen boscos petits i conreus que aprofiten tota la terra de que disposen, deixant pas a uns camins que transmeten tranquil·litat, i com no podia ser menys a l’ Empordà, el mar en un entorn privilegiat i avalat per la història com es Sant Martí d’ Empuries
Respecte a la ruta pròpiament, parteix de la creu de terme de la part mes alta de Jafre i enfila cap el nord entra camps i pinedes fins a Les Olives, aquí agafa la carretera que mena fins a Garrigoles, una carretera secundària amb el trànsit mínim.
De Garrigoles fins a Maranyà la pista transcorre per la part mes boscosa, travessant i vorejant petites pinedes, fins l’ església fortificada de Sant Esteve que ens dona la benvinguda, sortint per la carretera, el primer encreuament a la dreta porta al centre de La Tallada d’ Empordà amb el castell de La Tallada i l’ església fortificada.
Mig kilòmetre mes per arribar al petit nucli de Tor i fins a Albons una carretera secundària paral·lela a l’ autovia que ja te una mica mes de transit, (hi ha la possibilitat de passar per un pas subterrani per travessar l’ autovia i estalviar-se la carretera)
D’ Albons a Viladamat es fa per una bona pista entre camps de conreu, al Sortir de Viladamat un petit camí paral·lel a la carretera que passat un centre comercial es desvia a l’ esquerra per enfilar el darrer tram fins a Sant Martí d’ Empúries.
Per la tornada, un cop deixat enrere l’ Escala, el camí transcorre al costat del Rec del Molí i acompanyat d’ una arbreda que aquests dies de tardor presentaven tots el tons que van del groc al marró i vermell, segurament el tram que mes vaig gaudir de la ruta, sense oblidar-me del tram de Bellcaire a Verges i Verges Jafre, grans extensions de camps de conreu a banda i banda en un terreny completament pla, la sensació que tenia era que no volia arribar, en volia mes, potser perquè un 19 de novembre fent la ruta a màniga curta, amb tots els colors de la tardor i amb una llum del sol que ja comença a donar el baix haurà estat un dia que no serà fàcil repetir.
En qualsevol cas cada persona te les seves pròpies experiències i ho gaudeix a la seva manera, que faci aquesta ruta espero que la gaudeixi tant com jo.