Itinerari pel terme de Sallent

Fucimanya-Serraïma-Sant Sadurní-Garrofí-Riera de Cornet
Tot i que l’iniciem a Santpedor, l’itinerari pròpiament parteix de Sallent i transcorre per aquest terme, excepte un curt tram que trepitgem el d’Avinyó. Sense aquest apropament ens estalviem 15 quilòmetres (entre anada i tornada) i 150 metres de desnivell.
Per l’anada seguim pràcticament el GR 4 (Puigcerdà-Montserrat) separant-nos-en per visitar alguns indrets. El retorn el fem pel marge esquerre de la Riera de Cornet. Tot el camí és per bones pistes de terra, llevat de 3,3 quilòmetres sobre quitrà i d’un curt tram aixaragallat.
L’hem fet amb el meu germà Pep, ell a força de mongetes i jo dopat amb electrons.

Santpedor (325m)
De la plaça de Sant Jordi pugem a la Ronda de Sant Pere i, per davant del Guix, ens enfilem al Serrat Blanc pel camí «històric» de Sallent, tot començant a posar les cames a to.

Pont Vell de Sallent (275m)
Per la Plaça de la Vila i els carrers Torres Amat i Sant Bernat anem a buscar la carretera de Cabrianes que seguim pels Horts i la Mallola, pel marge esquerre del Llobregat. Quan trobem el GR 4 girem a l’esquerra pel camí que puja al Soler i la Carrera. Després de la fàbrica de prefabricats de formigó (tancada) deixem l’asfalt. A l’alçada del mas de la Carrera girem a la dreta. Primer tirapit de l’itinerari amb 1,5 km i 82m de desnivell fins a la Pedra Esmoladora. A mig camí trobem a l’esquerra el ben conservat forn de guix de cal Garrell. Més amunt n’hi ha un altre en no tant bon estat. Per la contrada ja s’albiren afloraments guixencs.

La Pedra Esmoladora (488m)
Cruïlla de camins. Per l’esquerra un corriol puja al Montcogul, sostre del terme. El GR també s’enfila per una pista a l’esquerra cap a Sant Martí. I a la dreta una altra cap a Fucimanya. Nosaltres prenem la del mig, en baixada, passant per la font i l’oratori de la Mare de Déu de la Llet.

Fucimanya (438m)
Mas documentat d’ençà el s. XII quan pertanyia al monestir de Sant Pere de la Portella. També anomenat Roquesalbes encara que antigament es coneixia com a Pedralba. Conserva una sala anomenada capitular d’estil gòtic. Té adossada l’església de Santa Maria d’origen romànic tot i que no en resten vestigis per l’esfondrament degut als terratrèmols del s. XV. S’hi celebra un aplec cada dilluns de Pasqua. Antigament s’hi anava en romiatge en agraïment a haver lliurat la vila de la pesta el s. XVII.
Retornem pel mateix camí i, poc més enllà de la font, prenem una pista a mà dreta per pujar al mas Sanmartí.

Mas Sanmartí (478m)
N’hi ha constància escrita des del 1210. De pertinença als monestirs de Sant Benet de Bages i de Sant Pere de la Portella, és convertí en el centre d’una important pairalia. S’hi conserven premsa i molí d'oli i vi, galliners, quadres pels animals, pallers, dipòsits d'oli, forns, i un important arxiu documental. La senyora Carme Sanmartí, descendent del mas, va publicar la seva tesi doctoral en un llibre «La pagesia benestant al Bages, el mas Sanmartí» (Angle, 1995).
Hi passem per davant entre mig d’aviram, gats i gossos. Poc més enllà hi ha l’església de Sant Martí de Serraïma, d’origen romànic del que en queden pocs elements. En destaca el campanar de torre quadrada. Documentada des del 996 i depenent de Sant Benet a partir del s. XI, durant segles fou parroquial. Al costat hi ha una tomba de cista.
Deixem el camí que per l’esquerra ens retornaria a Sallent i per la dreta mena a Guardiola per afrontar la rampa més forta de l’itinerari, de 700m amb 80 de desnivell. En una graonada ens desviem a la dreta per visitar una font de mina. (1) Més amunt ho fem a l’esquerra per visitar Sant Pere de Serraïma, passant entre els masos de Sellarès i Sant Pere.
(1) En retornem pel mateix camí però si continuéssim per la pista fins a una feixa de sembrat podríem prendre a mà dreta un corriol i fer drecera.

Sant Pere de Serraïma (490m)
Edifici romànic que conserva bona part de la seva estructura llombarda. Documentat el 1003, passà poc més tard a dependre de Sant Benet de Bages i fou parròquia des del s. XIV. Continuant camí podríem baixar a Sallent en poca estona (variant 4.3 del GR) però retornem al camí principal i entrem en terme d’Avinyò. Aviat ens desviem a mà dreta per pujar a Sant Sadurní amb un tram final aixaragallat.

Sant Sadurní del Pla (579m)
Sostre de l’itinerari. Vèrtex geodèsic i església originàriament romànica, les primeres notícies de la qual són de mitjans del s. XIV. Destruïda per una tempesta el XVIII i refeta poc després (hi ha una làpida commemorativa sobre el portal). El 1936 no foren els elements meteorològics els que s’hi abraonaren sinó el fervor revolucionari, cremant-la i ensorrant-ne la volta. Des de llavors resta abandonada malmetent-se les motllures d’estil neoclàssic amb les que estava decorat l’interior.
No retornem al camí principal per on passa el GR sinó que en seguim un de paral·lel passant pel mas Serraïma (el Morisco) (2) al bell mig d’un pla partió d’aigües entre les rieres de Cornet i Gavarresa. Poc més enllà el recuperem.
Revoltem per la dreta el puig del Garrofí i, seguint el GR, deixem al camí principal que mena a la carretera entre Balsareny i Avinyó a l’alçada del Collet de la Portella. Anem a l’esquerra i comencem a davallar fort en direcció a la riera de Cornet (3).
(2) Pel seu nom, estructura i ubicació aquest ha d’ésser un dels masos més antics de la contrada, però no n’hi ha notícies.
(3) Atenció: Diversos «vailets» pel ramat barren el camí principal, alguns ben poc visibles.

El Graner (423m)
De nou en terme de Sallent, iniciem el retorn. Deixem el GR que per la dreta s’adreça a Cornet. Tenim l’opció d’anar a buscar la carretera, seguir-la breument i fer-ho pel camí vell de Cornet, pel marge dret de la riera. Però escollim anar pel marge esquerre, per una bona pista poc transitada. Un puja-baixa continu amb tendència a davallar i bones «botifarres» per salvar les diverses torrenteres que es despengen dels plans que hem creuat a l’anada.
Sense cap altre element d’interès que les pinedes de les bagues que anem travessant, pocs conreus i cap mas, llevat de les ruïnes del de cal Carrano. Flaquegem les Forques pel camí dels Capellans i retornem a la vila pel costat del tanatori.

Cartografia: ICGC. Bages 1:50000
Recursos consultats: Mapes del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona) https://patrimonicultural.diba.cat/ Data de consulta 06/03/2021.

IBP 71

Àlbum d'imatges a https://photos.app.goo.gl/ei7UWmdHe6r5ha537