Pic Negre de Claror i d'Urgell, el Monturull i els llacs de la Pera

Gran ruta d'alta muntanya a cavall de les comarques de la Cerdanya, l'Alt Urgell i Andorra.
El punt de sortida és l'aparcament de l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa.
Comencem a pedalar per les pistes d'aquesta estació fins arribar el panoràmic mirador de Pla de Llet. Està molt ben arranjat i està situat sobre una gran balconada sobre la Cerdanya i el Baridà amb el murallam del Cadí al fons.
A partir d'aquest punt anem a buscar la pista que pel coll de la font d'Aristot es dirigeix cap a Bescaran. Abans d'arribar-hi, la deixem per seguir-ne una de secundària i barrada al pas de vehicles a motor que inicialment puja seguint pel costat del riu Bescaran. Aviat el creua i es comença a enfilar seguint ara pel costat esquerre del torrent del Port Negre fins que arriba un punt que es creua a gual. A partir d'aquest punt la pista està molt desfeta i té un fort pendent motiu pel qual en alguns trams caldrà fer-la a peu. Superat aquest escull s'arriba a les pastures de les Tines i sense cap dificultat s'assoleix el primer cim de la jornada, el Fontpedrós. És un cim modest però molt panoràmic. Feta aquesta visita per les àmplies pastures de Caborreu anem a buscar la transitada pista que, procedent de la collada de Pimes puja fins el cim del Pic Negre de Claror. És una pista amb trams de fort pendent però que amb una e-bike no presenta cap dificultat. A mitja pujada hi ha una drecera que nosaltres vàrem seguir. Té un fort pendent però és ciclable ( si es vol pujar més còmodament només cal seguir la pista principal que surt al mateix lloc). El Pic Negre de Claror és molt visitat pel seu fàcil accés. Grans panoràmiques sobre les muntanyes d'Andorra i en particular de la zona de Claror, Perafita i Madriu.
Un cop visitat aquest cim baixem sense cap dificultat fins el proper Port Negre que separa els dos cims del mateix nom, el Negre de Claror i el Negre d'Urgell. Passada aquesta collada seguim per un ben marcat corriol que amb lleugera pujada va a buscar la carena de que separa el pic Negre d'Urgell del Monturull. És un sender amb bastant pedruscall però que si es té certa habilitat és del tot ciclable.
Nosaltres un cop vàrem ser dalt de la carena es vàrem arribar sense massa dificultat al proper cim del Pic Negre d'Urgell que ofereix unes panoràmiques encara més dilates que el seu germà petit (té uns 50 metres més d'alçada, concretament 2698 m.).
Un cop visitat refem un tram de camí i seguim carenejant fins assolir el cim del Monturull (2759 m.), el sostre de la ruta. Per la seva situació tenim unes grans panoràmiques als quatre vents.
Deixem el cim i arribem al tram més complicat de la ruta, la baixada al coll del Monturull. És un tram curt però que no és ciclable i en el que cal posar-hi els cinc sentits. Molta precaució en aquest tram.
Un cop arribats a l'ampli coll del Monturull seguim pedalant còmodament per un sender que recorre el llom arrodonit de la Serra d'Airosa entre la vall del Port Negre a la dreta i la d'Aransa a l'esquerra.
Quan trobem una fita prou visible deixem el llom de la carena i iniciem un tècnic però no massa complicat descens per un ben marcat corriol que ens porta fins a la petita Bassa de Claror, indret on s'inicien els prats alpins i per on baixem sense cap dificultat fins arribar a la zona boscosa adjacent a l'estany superior de La Pera. Aquest darrer tram és una mica perdedor però tampoc no presenta excesiva dificultat.
D'aquesta manera arribem al desguàs de l'estany superior de La Pera. Pedalem un tram per la seva vora envoltats d'un paisatge magnífic.
Sortim a la pista d'accés al refugi que seguim uns centenars de metres fins arribar-hi. Si el trobeu obert hi ha la possibilitat de fer-hi un àpat o bé alguna beguda. Està molt ben arranjat i cuidat.
Des del refugi surt l'antiga pista que hi donava accés (marques de GR). Seguim en baixada per aquesta pista, amb algun tram una mica desfet, fins que entronca amb la pista principal que seguim fins el paratge de Pollineres, una àmplia àrea de pic-nic amb taules de granet.
Des d'aquesta àrea hem seguit per un corriol marcat amb marques grogues (un dels molts senders de la Cerdanya) i que s'endinsa per una zona de molleres i segueix per un bonic bosc de pi negre fins que surt a una pista forestal. La seguim en baixada i ja molt a prop de l'arribada cal estar atents per visitar l'amagada Bassa de Comabella, envoltada de bosc.
Finalment la pista ens porta directament al punt de sortida.
Com a comentaris cal dir que és una ruta exigent tant físicament com tècnicament. Nosaltres hem consumit uns 600 v. d'energia però aquesta dada és molt relativa atès que dependrà molt del tipus de conducció i de l'abús que es vulgui fer de l'ajuda mecànica de la e-bike.
Al pedalar per zones tant elevades és molt important fer-ho amb una meteo ben favorable. No us hi aventureu amb dies de boira o vent intens.