Llívia-Maurà-El Punxó

Interessant ascensió a un dels indrets més desconeguts i visitats de la Cerdanya. Les panoràmiques que ofereix així com la ciclabilitat, sempre que es porti una e-bike, la fan molt recomanable.
El punt de sortida és la vila de Llívia. Per pistes i senders s'arriba al petit poble d'Angostrina on trobem el camí transhumant que puja paral·lel el riu Angostrina en mig d'una ufanosa vegetació. Arribem a l'ermita de Sant Martí d'Envalls, l'única edificació que resta dempeus del que havia estat un petit nucli de població sembla ser desaparegut a conseqüència d'un allau.
A partir d'aquí la pista és barrada al pas de vehícles motoritzats i es comença a enfilar fins als plans de pasturatge on hi ha la cabana de la Pleta de les Escaldes. En aquest punt deixem la pista principal i seguim per una de secundària que s'inicia a l'esquerra i que amb un fort pendent ens portarà fins el Roc de Castellar. El seu primer tram, entre el pendent i el seu mal estat, per superar-la cal tenir una bona tècnica de conducció i bona forma física.
Un cop arribats al Roc de Castellar ja comencem a tenir unes bones panoràmiques sobre la plana ceretana. Estem ja a més de 2000 metres.
Les traces de la pista segueixen encara que una mica desdibuixades. Creuem un petit rierol i seguim pujant entre prats. A mitja pujada creuem el reg de Dorres per una palanca i seguim pujant. Un tram més amunt la pista es torna a fer més evident fins que ens porta dalt del Serrat dels Llops i dels propers extensos plans de Maurà, davant mateix del modest pic de Mollet.
Ara iniciem una llarga travessa planejant pel mig de molleres en direcció als propers port de Maurà i pas del mateix nom. Dos amplíssims colls herbats que separen les extenses pastures de Maurà a l'esquerra dels Estanyets a la dreta. En tot aquest tram cal mirar de passar per les zones més altes per tal d'evitar la zona de molleres que és molt extensa.
Un cop creuada aquesta llarga collada iniciem la pujada, sense camí, cap dalt de la serra de la Portella de Bac d'Ortella. Anem pujant sense massa dificultat en direcció nord-oest per una zona aglevada i amb pedres de granet que podem anar esquivant. Un cop arribem a dalt la carena tenim unes grans panoràmiques cap el nord. Als nostres peus observem, molt profunda, la vall de Lanós el petit llac del Passet i a l'inici de la vall la resclosa del gran estany de Lanós. Davant nostre ens queden les muntanyes del Coma d'Or.
Ara seguim carenajant per dalt d'aquest serra en direcció oest fent petites pujades i baixades durant unes 4 km. fins assolir el cim més occidental d'aquesta allargada serra, el cim del Punxo (2581 m.). Està situat sobre mateix de la població de Porta i els nostres peus tenim el coll del Pimorent i les vall del riu Querol així com les valls que l'alimenten, la de Lanós al nord i la de Campquerdós a l'oest amb el massís del Puigpedrós davant nostre.
El Punxó és un cim molt panoràmic degut a la seva estratègica situació geogràfica.
El retorn el fem baixant, sense camí, suaument pel mig de terreny aglevat primer i per àmplies zones de pastures a mida que anem perdent altura.
Quan arribem a l'indret del Serrat de la Padrilla comencem a trobar viaranys oberts pel bestiar que ens porten a un tancat on després de passar la porta ja trobem les traces d'una rudimentaria pista que perd altura ràpidament. Passem pel curiós refugi anomenat cabana de l'Orri del Corbill de planta circular i envoltat de grans cledes fetes amb grans blocs de granet. Seguim baixant cada cop amb un pendent més acusat passant pel costat del refugi del Solà del Cavaller que es troba en un estat una mica deixat però que en cas de necessitat és un bon aixopluc.
La pista, cada cop en més bon estat, surt a la carretera de Bena. La seguim en direcció a Feners. Passat aquest poblet i abans d'arribar a Brangolí anem a visitar el gran dolmen de Les Marrunyes que queda a pocs metres a sota de la carretera. A Brangolí s'acaba la carretera i per un corriol amb alguns trams una mica tècnics pugem dalt del turó de l'Argila on hi ha emplaçat el famós santuari de Bell-lloc, un mirador privilegiat sobre la plana ceretana. Un cop visitat aquest monument, que no es troba en massa bon estat, baixem pel camí vell fins a Vilanova de les Escaldes i a partir d'aquí refem el mateix camí que hem fet a l'inici de l'excursió fins a retornar a Llívia.
En total són uns 45 km. i un desnivell d'uns 1800 metres. Amb una e-bike és ciclable al 100%. Això si la despesa energètica és molt alta: uns 800w.
En resum, una gran ruta d'alta muntanya amb unes panoràmiques excel·lents per uns indrets molt poc transitats.