Cap del Rec-Tossa Plana de Lles-Vallcivera-Vall de La Llosa

Difícil i exigent ruta d'alta muntanya amb pujada a la Tossa Plana des del Pradell i retorn pel Coll i vall de Vallcivera.
La pujada a la Tossa Plana amb una e-bike és força ciclable. Aconsello pujar per la zona de prats de la vessant dreta i, les darreres rampes, també mirar de pujar-les per la banda dreta tot anant a buscar una fresca font que es troba cap els 2700 m.
Un cop dalt el cim s'ha de baixar per la cara nord per un esperò molt poc ciclable fins assolir el coll de La Portelleta. Tot baixant tenim una magnífica vista del cim i estanys de la Muga a la nostra dreta.
Des de La Portelleta es puja alternant trams ciclables amb trams de porteig fins assolir el cim de la Tosseta de Vallcivera. Bones panoràmiques de la vall del Madriu i de la Muga a banda i banda.
Continuem baixant, amb traces de corriol, pel fil de la carena per la vessant nord fins arribar a una zona de prats que sense més complicació ens portarà fins assolir l'ampli Coll de Vallcivera que separa la vall andorrana del Madriu a ponent i la pròpia de Vallcivera a llevant.
Baixem, sense camí cap aquesta darrera per anar a buscar una zona de prats que ens queda sota nostre. Un cop hi arribem continuem baixant fins arribar als amplis prats del Pla de Vallcivera on trobem el camí principal amb les marques del GR-11. El seguim un bon tros vall avall fins un punt on cal estar alerta. Hi ha una bifurcació de camí. El GR-11 segueix per la vessant esquerra del riu. Nosaltres aquí l'hem deixat i hem seguit el camí que baixa per la vessant dreta tot creuant un precari pontent de fusta. Aquest camí és més ciclable i ens porta directament al Prat Xiuxirià sense passar per la barraca dels Esparvers.
Un cop en aquest indret ja trobem una pista que baixa fins arribar a Cal Jan de la Llosa i d'aquí per pista fins al llogarret de Viliella. Un cop hi arribem, al mig d'aquest nucli cal deixar la pista i seguir per un camí-pista que s'encara en direcció nord. És l'antic camí de Viliella a Cap del Rec. Després de fer un tram força bonic (el camí a voltes encara és empedrat) arribem a un tram d'uns 200 metres totalment inciclable i que es fa molt penós (sembla que el camí original no passava per aquest tram). Un cop superat aquest important escull el camí torna a ser ciclable fins a Cap del Rec primer per un corriol molt ombrívol i bonic i finalment per un tram de les pistes d'esquí nòrdic d'aquesta estació.
En definitiva, una ruta d'alta exigència tant física com tècnica però que ofereix unes panoramiques d'alta muntanya excepcionals.