Empordà,racons i bosc

Torre de L’àngel

La Torre de l'Àngel és un edifici catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional ubicat al municipi de Pontós (Alt Empordà). Es tracta d'una antiga torre de telègraf, construïda el segle xix, que es troba a uns 500 m del poble. Donada la seva ubicació al cim d'un turó, des de dalt de la torre hi ha una extraordinària vista sense obstacles d'una gran part de l'Empordà i del Pla de l'Estany, i també de les serralades que envolten aquestes dues comarques. Les restes arquitectòniques conegudes com a Torre de l'Àngel es troben sobre un petit turó enmig d'una pineda esclarissada que l'envolta i amaga parcialment. Es tracta d'una torre telegràfica òptica de mitjans del segle xix, de planta quadrada (6 m d'amplada per 6 m de llargada) i de planta i dos pisos. L'edifici va ser construït com a part de la línia de telegrafia òptica civil La Jonquera - Barcelona, segurament pels volts de 1850, i actualment és de les poques torres que queden. La torre fou construïda aprofitant materials d'una construcció més antiga que podria ser una torre de guaita medieval o les restes d'una ermita del segle xv dedicada a l'Àngel Custodi, de la qual li provindria el nom. Amb motiu de les obres, l'any 2005, de consolidació i restauració de la torre telegràfica del segle xix, per part dels Serveis tècnics de la Diputació de Girona, es va dur a terme un control arqueològic. El resultats de la intervenció van permetre constatar que la torre havia estat construïda gairebé sense fonaments i directament sobre un estrat argilós de molta potència, absolutament estèril i corresponent a nivells naturals i no antròpics. L'any 2006, va ser objecte d'una excavació arqueològica que va permetre documentar, a l'interior de la torre, quatre murs, fets de pedres lligades amb morter, de 0,4 m d'amplada, que dibuixaven un quadrat concèntric respecte les parets de la torre. A l'exterior de la torre es va documentar un mur, orientat nord-sud, d'uns 3 metres de llargada, que quedava tallat en l'extrem de llevant pel camí d'accés a la torre. Ambdós estructures, de cronologia i funcionalitat desconeguda, després de la intervenció, van ser desmuntades per tal de continuar amb l'obra d'aquesta torre de telegrafia òptica L'estudi realitzat durant la restauració fa pensar, més aviat, que es tractava d'una construcció de caràcter agrícola. Va arribar al segle XXI mig enrunada i va ser restaurada l'any 2007 per la Diputació de Girona.

Font

Sant Nicolau

Tipus Edifici religiós Període Segle X a XII Estil Romànic Situació Veïnat de Sant Nicolau, camí vell d'Ordis Allunyada del poble, al conjunt de masies esparses que formen el veïnat de Sant Nicolau, hi ha l'ermita de Sant Nicolau, un edifici romànic que, segons Francesc Montsalvatje, podria haver estat la primera església parroquial d'Ordis. És un temple de nau única coberta amb volta apuntada i capçada amb absis semicircular. A la façana de migdia hi ha la portada, senzilla, amb dues arquivoltes de mig punt degradades. Al frontis hi ha restes d'una espadanya d'un so, ull. L'aparell és fet amb carreus ben escairats i alineats en filades regulars. Es considera bastida al segle XII.

Santa Eugènia

Època: Segle XI - Generalitat de Catalunya.* Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.* Estat: Bo. No és accessible lliurament. Altres noms: Accés – Visitada: 15/03/2019. Situada al veïnat de Santa Eugènia - indicat. 0 – Punt d'inici: Un lloc situat a N 42 14 41.3 E 02 54 57 , a tocar del PK nº 42 de la carretera N-260. Localització: N 42 14 23.9 E 02 55 02.0 – Altitud: 64 m. Petita església situada al veïnat de Santa Eugènia, a dos quilòmetres del poble. És un temple d'una nau amb volta apuntada i absis semicircular a llevant. A la façana de ponent hi ha una petita porta d'arc de mig punt adovellada que presenta incisa la data 1852. Més amunt hi ha un petit òcul, i en la part superior un campanar de cadireta d'un sol arc. L'absis és la part més antiga i conserva visible a l'exterior el seu aparell romànic de carreus mitjans i escuadrats sense cura que es podria datar a mitjan segle XI. Al centre hi té una finestra de doble esqueixada i arcs de punt rodó amb coberta de quart d'esfera; i es comunica amb la nau amb arc triomfal. La nau possiblement fou reformada als segles XVII - XVIII, conserva, però, fragments de murs romànics. És coberta per una volta lleugerament apuntada. L'extrem occidental de la nau, amb el frontis, és de mitjan del segle XIX. Notícies històriques La primera notícia que es coneix és de l'any 1338 en motiu d'una visita pastoral, i s'explica que l'església està sense rendes i s'informa al bisbe que de les possessions se n'havien apoderat els hospitalers de la comanda d'Avinyonet. El culte s'hi mantingué i el mobiliari augmentà al segle XVIII. De l'any 1734 hi ha noticia de l'existència d'un retaule amb escenes de la vida i martiri de Santa Eugènia que desaparegué l'any 1936. L'església estava molt abandonada i els Amics d'Avinyonet en van promoure la recuperació. Actualment s'hi torna a celebrar l'aplec del dilluns de Pasqua.”