Els Hostalets d'en Bas - Sant Privat - Freixeneda - Coll de Ciuret - Coll de Collfred - Les Preses - Sant Esteve - Hostalets

Ruta circular, aproximadament la meitat camins i corriols, la meitat pista asfaltada. Feta en sentit antihorari per pujar per pistes de terra i baixar per asfalt.

Sortida de l'aparcament dels Hostalets, un matí amb una mica de gelada a les fulles. Es travessa els Hostalets per anar a prendre la pista que porta fins sota el Mallol passant per la Cooperativa. Poc abans d'arribar a la carretera de Sant Privat a les Preses es pren el trencant que porta fins Sant Privat passant pel barri de Pocafarina. El dia és clar, assolellat. La Vall d'en Bas es veu verda... i groga, pels camps de colze.

Passat Pocafarina s'arriba a Sant Privat pel barri del Salt del Sallent i es travessa el poble per la volta que porta davant l'església, que es passa deixant-la a l'esquerra. Pocs metres després es deixa ja l'asfalt per prendre el corriol a la dreta que està senyalitzat com quilòmetre vertical del Puigsacalm, i que té una tanca de pas que obliga a aixecar la bici per poder continuar.

Després d'uns 500 metres, passat Cal Valentí, s'abandona el corriol del Puigsacalm i se segueix la pista que puja a la dreta. Es travessa la riera i se segueix fins a Can Vidal.

A partir d'allà se segueix un corriol que surt davant la casa, a la dreta. És la part més complicada de la ruta. Va seguint la riera de l'Esteller, no es veu gens trepitjat i contínuament cal baixar de la bici per les branques baixes, altres caigudes, rocs i romegueres. Fins i tot hi ha una tanca que per la vegetació que s'hi ha arrapat dóna a entendre que fa força temps que ningú no hi ha passat. És aproximadament un quilòmetre, però es fa llarg, fins arribar als prats de l'Esteller i La Clota, un entorn verd, preciós, amb bestiar lliure.

Es puja per la pista que s'intueix als prats, uns 150 metres de desnivell en poc tros, amb una vista molt maca de les agulles del Puigsacalm quan s'arriba a dalt. Llavors es segueix la tanca d'un camp fins la carretera dels Gorners, que cal prendre aixecant la bici novament per damunt d'un filat.

Es deixa la masia a la dreta i es baixa fins travessar la riera de Gorners, que porta força aigua i el pas és més profund del que sembla. Compte amb les elèctriques.

Comença la pujada a la Freixeneda. Hi torna a haver romegueres i branques i arbres entravessats a la pista, amb la qual cosa cal baixar de la bici algunes vegades. La pista cada vegada es va fent més bona. La pujada és llarga i sostinguda fins passat el collet de la Creu de la Freixeneda, més de 5 quilòmetres i mig, passant dels poc menys de 900 metres als poc més de 1.300, amb un pendent mitjà del 7,5%. Davant la masia de la Freixeneda hi ha el faig de la Freixeneda, força espectacular.

Després del coll de la Creu de la Freixeneda la pista careneja fins el coll de Ciuret. Al cap d'un quilòmetre es troba la pista asfaltada que ja no es deixarà fins Sant Privat, i que passa pel coll de Collfred, el sostre de la ruta, 1.318 metres.

Després de Collfred la baixada és cada vegada més pronunciada. Cal anar en compte sobretot a partir del Plans i fins a Sant Privat amb el paviment, ja que s'agafa molta velocitat i en alguns llocs l'asfalt, en no gaires bones condicions, té forats i desnivells, i aquests originen moltes graves soltes.

De Sant Privat a Les Preses. Es travessa el poble per anar a buscar el carril bici d'Olot a Girona, en direcció a Sant Esteve d'en Bas. Es travessa Sant Esteve i es pren la variant de carril bici de la Cau, que porta fins l'aparcament dels Hostalets.

Un dia una mica fred, unes vistes impressionants. Una pujada per gaudir-la, xino-xano si va lontano. Ja hi ha opció de córrer, i molt, a la baixada a sant Privat. No he vist roderes de bici en els trams de Can Vidal a l'Esteller i la Clota, i de Gorners a la Freixeneda, no crec que hi passi gaire gent. De fet són els que em fan etiquetar la ruta com a difícil, pels entrebancs de branques, arbres caiguts i romegueres al cantó de les pistes.