El Vendrell-Castellot-El Vendrell

"Tan bonic i tant de patir" o "Pedres i Fang"

Això seria el meu títol de la piulada. Però anem abans per pams. Comencem el dia amb molt de fred, a Badalona teníem uns 4-5 graus. Agafem el tren a les 6:52 i fem transbord a Barcelona-Arc de Triomf. Passem de la R1 a la R4, per sort és la mateixa andana i no haig de pujar i baixar escales, principalment per no arrossegar els 27 quilos de la meva pesada bici, la elèctrica Mondraker e-Crafty R +, que té tantes coses bones, però també alguna de dolenta.

Puntualment arribem a El Vendrell a les 8:33 amb un o dos graus positius. Un vigilant em fa comentaris sobre la meva bici, agrega que vagi amb compte, que n'hi ha gent pels voltants que es dediquen a a afanyar-se de la propietat aliena. Un advertiment de la seva funció de vigilància.

Aviat arribem a Santa Oliva, on veiem el seu bonic castell. Passem per la part Est del grandiós Circuit de Proves Automobilístiques IDIADA, per arribar-nos a la Casa Murada, antiga masia fortificada del segle XII, que està a dos-cents metres de la casa on vaig néixer, que també visitem. Creuem El Papiolet i ens acostem a Llorenç del Penedés, on veiem el seu castell, el que queda està molt modificat.

Queda molt poc del que jo recordo de la meva infantesa. Abans tot eren camins de terra amb muralles de pedra seca als costats. Ara molts d'aquests camins estan asfaltats, i els que no, estan ple de males herbes. I, el que per a mi eren autèntiques muralles, ara les veig petites. També queden moltes cabanes de pedra seca, però he vist molt poques que se utilitzin.

Passem molt a prop de Sant Jaume dels Domenys, i quan ja portem 22 Qm, iniciem l'ascens al Castellot, on parem per molt poc temps, una pena perquè des d'aquí es té unes vistes fantàstiques del Baix Penedés que arriben fins al mar. Després de d'haver fet 5 Qm, hem fet la pujada i baixada d'aquesta montanya.

Passant per camps de vinyes i arbres florits que donen goig, arribem al Torrent de Sant Marc, on circularem per la seva pista ombrívola i fangosa durant gairebé 9 Qm. És aquí on veurem el forn de calç a l'altra banda del torrent.

Arribats al punt més alt de la sortida (537 m), és a partir d'aquí on començarà el meu patiment per culpa de les pedres. Tota la pista està plena de pedres i pedrots, a més de ser baixada. Només queda un petitíssim corriolet als borals per on es pot mitjanament bé baixar amb certa seguretat, al menys per a mi que, amb tant de bot, perdo el món real i veig tot borrós que no sé el lloc per on haig de posar la roda. Per a mi és un suplici que se m'ha fet molt, molt llarg. N'estic segur que la majoria de bikers s'ho passaran d'allò més bo, però jo no.

En aquest tram de la ruta, deixem d'anar al Mas Bartomeu, que és per on teníem previst d'anar-hi. Total són 4 Qm que ens estalviem, però segur que això hagués comportat molt més de mitja hora d'horari, tant per la pujada com per les maleïdes pedres de baixada.

Per últim, ja passat aquest tràngol, ens fiquem en un corriol la mar de bonic, estret i envoltats de pins. Però com no veig cap pedra, ingenu de mi, dic tot content: "Per sort aquí no n'hi ha pedres". Tot acabar de dir-ho, no havia passat ni 10 segons, que el corriol s'embrolla i comencen a sortir pedres per tot arreu, pedres i petits salts del terreny, ideal per a mi. Com puc, i baixant-me de la bici, com moltes estones ja havia fet abans, passo de la ortodòxia i vaig a peu.

Ja és molt tard, hem fet 55 Qm i són gairebé les quatre de la tarda. Sense temps de mirar on menjar alguna cosa, ens parem al bar de la zona esportiva de La Bisbal. Demanem un entrepà cada un, la beguda i el café. Per sort, encara fa sol i a l'exterior s'està la mar de bé. Encara ens resta 12 Qm per arribar al final de la sortida, El Vendrell.

Un altre cop passem pel Circuït de Proves Automobilístiques, aquest cop per la banda Oest. Es fa llarguíssim, i això que no fem ni de bon tros els seus tres i escaig Qm que té de llargada. Quan estem al Qm 64,3 ens embrollem una mica i tirem pel dret entre mig de camps. Saltem un petit mur de pedra seca i de seguida agafem la carretera de Vall en direcció a la estació de tren de El Vendrell.

Arribem a les 17:06, tenim temps suficient per marcar els bitllets i tranquil·lament anar a l'andana corresponent, el tren surt a les 17:22 encara que jo haig de tornar a patir perquè no hi ha escales mecàniques i la bicicleta no hi cap a l'ascensor. Baixar les escales encara s'em dóna bastant bé, tot és qüestió de frens. Pujar-les és altra cosa. Per sort, i encara que no tinc experiència, faig servir el mètode "walk" de la bici. Al menys m'ajuda a no tenir que pujar-la a base de força, ja que el motor ajuda una mica mentre estic prement el botó de +. Si deixo de fer-ho em quedo parat aguantant tot el pes de la bicicleta, i torna a començar.

Arribo a Badalona passades les 19:00. Han passat més de dotze hores des que vaig sortir de casa.

Les megadades de la sortida d'avui són:

Distància total ......................................... 67,02 Qm

Temps en moviment ............................... 6 h 24 m

Temps total ............................................. 8 h 31 m

Desnivell positiu acumulat ..................... 1.078 m

Velocitat mitja en moviment .................. 10,5 km/h


P.D. Jo he valorat la ruta com moderada, encara que si fos per mi, l'hauria classificat com difícil. Faig cas als meus companys de ruta, perquè ells li donen moderada pel quilometratge i el desnivell. Però de banda de que si moderada o difícil, per a mi ha estat Dura.