E-Bike: SANT QUIRZE DE SAFAJA - CASTELL DE CENTELLES - CINGLES DE BERTÍ - Castell de Clascar - SANT MIQUEL DEL FAI

Ruta de xavitranscat
https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/ruta-enduro-sant-feliu-de-codines-sant-quirze-de-safaja-castell-de-centelles-cingles-de-berti-sant-69080874

Ruta endurera que transcorre a cavall del Vallès Oriental, el Moianès i Osona, pels termes municipals de Sant Feliu de Codines, Sant Quirze de Safaja, Centelles i Sant Martí de Centelles.

Itinerari llarg, entretingut i de gran interès paisatgístic.

Dels 46 kilòmetres que té tot el track, durant més de 27 rodarem per corriols i caminets estrets, molt ciclables en general. Això representa més del 66% del recorregut, dues terceres parts de la ruta. Evitem en la mesura del que és possible les pistes forestals, les carreteres i les zones urbanitzades.

Aquest itinerari circular comença i acaba a les immediacions del Cim d’Àligues, un centre dedicat a l’estudi i a les exhibicions d’aus rapinyaires que hi ha sortint de Sant Feliu de Codines en direcció a Moià, al costat de la C-59. Si hi anem en cotxe, podem aparcar al voral de la pista per on comença la ruta.

Comencem l’excursió baixant suaument pel camí del Perer, una pista ampla que al cap de sis-cents metres es redreça i va guanyant alçada de manera progressiva durant poc més d’un kilòmetre i mig, amb algun pujador una mica dret. Un cop dalt, arribem planejant al paratge de l’Alzina de la Creu, una cruïlla de camins per la que tornarem a passar al final de la jornada.

Seguim pedalant tranquil·lament fins a la C-1413b. Ens incorporem a aquesta carretera i anem cap a la dreta, però al cap de menys de cent metres l’abandonem i seguim rodant per una sèrie de caminets que van més o menys paral·lels a la carretera. Arribem a la urbanització de les Clotes, que voltem per l’esquerra. Passem pel costat d’un bloc d’apartaments, ens tornem a endinsar al bosc i baixem fins al gual de les Ferreries, tot creuant un altre cop la carretera. Passem per sota del pont i remuntem el riu Tenes per un camí fluvial molt bonic, fins a Sant Quirze de Safaja.

Pugem al nucli antic del poble, podem agafar aigua a la font a la plaça de l’Esglèsia, i agafem el camí de Barnils, que deixem de seguida per anar cap a la bauma de l’Espluga. Passem per damunt de la bauma i comencem a guanyar alçària per una pista que cada cop puja més dreta, cap al serrat de la Codina. Un cop al trencall de la serra de la Rovireta sud agafem un corriol que puja suaument. Només hi ha un tram difícil de 20 metres que haurem de fer a peu. Ens incorporem a una pista i anem de pla, podent gaudir de les vistes panoràmiques, que s’estenen fins als cims del Pirineu.

Al coll de Can Escopeter, poc marcat, agafem un corriol poc evident que surt a la dreta (fita). El seguim durant uns 180 metres i al costat d’un pi tornem a trencar a la dreta (fita). Baixem uns 80 metres per un corriol, amb un tram realment complicat, que fem a peu. Creuem la llera d’un torrent sec i enfilem una pujada sostinguda però totalment ciclable, per un corriol sorrenc entre brucs.

Un cop dalt, anem a buscar la cinglera i la resseguim, tot rodant còmodament durant un parell de kilòmetres. Podem gaudir d’una bona panoràmica sobre els turons que dominen els cingles de Bertí, que no veiem, però, perquè queden a la banda contrària. Arribem a una cruïlla de camins, el collet del Marçó, i baixem per corriols fins a la font Fullosa. A continuació acabem de pujar fins a Can Barnils, on retrobem el camí del mateix nom.

Pedalem ara pel camí de Barnils, deixem el Fabregar a la dreta, planegem una mica i canviem de vessant. Abandonem definitivament la pista principal que venia de Sant Quirze i tornem a rodar per damunt dels cingles. Una gran panoràmica s’obre als nostres peus. Podem veure a vol d’ocell, en primer terme, el pla de la Garga, cap al qual haurem de baixar. Fins i tot podem arribar a distingir la pedrera i la gran masia del Cerdà, que voltarem més endavant. Al darrera s’alça majestuós el massís del Montseny.

Seguim rodant per un corriol molt bonic, que va baixant a la vora dels cingles, fins a atènyer un punt en que davant nostre apareix de cop, majestuós, el castell de Centelles. La seva visió des d’aquí dalt estant és aèria i espectacular.

Arribem al castell en pocs minuts, tot baixant per un corriol amb grans graons rocosos que ens obligaran a baixar-nos de la bici uns quants metres, en algun punt concret. Remuntem uns metres per l’altra banda del collet i arribem sense més problemes fins a la punta d’aquesta cinglera, una veritable fortalesa natural damunt la qual van bastir el castell.

El Castell de Centelles té més de mil anys d’existència, tot i que la majoria de les ruïnes que en resten “només” tenen uns cinc-cents anys d’antiguitat. Fer-hi una visita és del tot recomanable.

Baixem del castell per un caminet força bonic, que ens deixa al camí nou de la Rovira, una pista en bon estat que perd altitud per sota d’una altra cinglera. Ens deixem caure durant un kilòmetre per la pista i trenquem a la dreta per un camí que volta una bassa.

Encadenem un seguit de corriols i camins, entre els masos del Pujol i del Corpus, i arribem a la carretera C-1413b, molt a la vora del seu kilòmetre 14.

Creuem una darrera vegada aquesta carretera i seguim rodant per una pista molt ampla, que va a la pedrera del Cerdà. Passem per sota de la pedrera i seguim planejant cap a la cinglera, entre camps i boscos.

Ja hem fet la meitat de la ruta i comencem el camí de tornada. Dels 22 kilòmetres d’excursió que en resten, la pràctica totalitat transcorren per corriols, sense pràcticament interrupció, llevat d’algun tramet de pista i d’un kilòmetre i mig de carretera sense trànsit.

Resseguirem primer la vora d’aquesta vessant est de la cinglera de Bertí, fins a la Taula de Pedra, i després anirem a buscar el vessant contrari, passant per Sant Miquel del Fai abans de tornar al punt d’inici del track.

Pedalem primer arran dels cingles del Cerdà, i en diversos punts podrem gaudir d’una vista aèria i magnífica d’Aiguafreda i de la vall del Congost. Pugem fins a unes antenes i baixem una mica. Creuem l’aparcament del sector d’escalada del grau dels Matxos i a l’alçada del grau de Can Tresquarts ens podem aturar un moment a un balcó construït damunt del cingle i que s’aboca al buit.

Seguim rodant i ens incorporem al GR 5, que seguirem a grans trets fins al final de l’excursió. Més endavant deixem a l’esquerra primer l’altiva cinglera dels Castellets i més endavant el PR que baixa al Figaró pel grau de la Trona.

Canviem una mica d’orientació i passem pel costat d’un pi tort on val la pena aturar-se un altre cop per a contemplar la panoràmica. A l’esquerra podem veure el baumat cingle de la Trona. Als nostres peus hi ha tot el sector del sot del Bac, que baixa cap al Figaró i la vall del Congost. Al nostre davant, es veuen els turons i les serres del pla de la Calma, que hi ha a aquesta banda del massís del Montseny, i a la dreta, els cingles de Bertí, per damunt dels quals seguirem rodant, amb el Puiggraciós al darrere i, al fons, la plana del Vallès i la serralada litoral.

La ruta continua per corriols molt bonics i molt ciclables, entre cingles, boscos i camps fins a la Taula de Pedra, un altre bell indret on paga la pena tornar a aturar-se per a menjar alguna cosa i a gaudir del panorama.

De la Taula de Pedra tornem enrere uns dos-cents metres, deixem el GR 5 un moment i rodem còmodament fins al castell del Clascar. Aquest popular castell d’origen medieval va ser reconstruït fa uns cent anys a partir d’un mas, però va tornar a quedar en ruïnes.

Hem canviat de vessant i planegem per un corriol molt bonic fins al bucòlic paratge de Sant Pere de Bertí. Seguim el GR 5, baixant per un corriol dret amb un curt tram que presenta grans graons rocosos, que haurem de fer a peu. Continuem el descens per damunt del torrent de Puigfred, passem per sota del gran mas de l’Ullar i retrobem la cinglera.

Ara podem veure Riells del Fai, la vall del Tenes i la plana del Vallès a sota nostre i l’altiu turó de les Onze Hores a l’esquerra.

Rodem durant tres kilòmetres per un corriol molt divertit per damunt de la cinglera i apareixem damunt de Sant Miquel del Fai. Per arribar-hi hi ha algun tramet molt pendent i pedregós que ens obligarà a baixar a peu.

El priorat de Sant Miquel del Fai i els seus salts d’aigua són un indret molt bonic i pintoresc, i per això han estat des de fa molt de temps una destinació turística molt popular i concorreguda, que sens cap mena de dubte mereix una visita.

Sortint de Sant Miquel del Fai rodem còmodament per carretera durant poc més d’un kilòmetre, tot seguint el GR 5. Deixem la carretera i enfilem a peu un corriol que ens permet tornar a pujar dalt del cingle. Des d’aquest viarany que planeja per una mena de feixa tindrem bones vistes de Sant Miquel del Fai, de la vall del Tenes i de les cingleres que queden a l’altra banda de la vall i que venim de recórrer.

Aquest corriol també és molt bonic, força ciclable en general i només quan torna a guanyar alçada ens haurem de baixar de la bici en algun punt. A la seva part final es fa cada cop més ample, troba una pista, que deixem a l’esquerra, i segueix de dret tot remuntant una trialera, que ens deixa un altre cop a l’Alzina de la Creu, per on ja havíem passat al principi de l’excursió.

Per acabar la ruta tan sols ens queda baixar per una de les trialeres més boniques de tota la jornada, la cirereta del pastís, que ens deixa a la pista ampla per la qual comença l’itinerari. Refem el camí per on hem començat l’excursió, tot pedalant tranquil·lament durant poc més de mig kilòmetre de pujada suau i ja tornarem a ser al punt d’inici de l’itinerari, al costat del Cim d’Àligues.

L'horari de la ruta és en realitat de cinc o sis hores comptant parades, entrepà i alguna foto. Jo vaig perdre molt de temps mirant d'altres camins alternatius i em vaig haver d'aturar molts cops a fer fotos i a prendre notes.

És un itinerari entretingut i amb trams exigents, de tipus enduro, però es pot fer amb una bicicleta de muntanya normal, si pot ser amb doble suspensió. El dia que vaig fer la ruta no portava la bici d'enduro i vaig anar amb la que tenia. Val a dir que als anys 90 anàvem per aquests camins amb bicis rígides sense suspensió ni frens de disc i també ens ho passàvem de conya. És una ruta guapa, gaudiu-ne.