Dolmens de Cabó

Divertida i entretinguda circular cultural i paisatgística per la Vall de Carbó. La Vall de Cabó abraça tot el terme municipal de Cabó, esta limitada per les serres d'Ares i de Prada, al nord; per la de Boumort, a l'oest; i per la de Sant Joan, al sud. Acull un conjunt de monuments megalítics bastant ben conservats, declarats com a bé cultural d'interès local. L’objectiu de la nostra ruta d’avui ha estat la recerca d’aquests dòlmens que hi ha amagats entre la vegetació. Ha estat un geocaching particular.

Sortim d’Organyà, de l’aparcament que hi ha al costat de la fabrica d'embotits Obac. Pedalem per la carretera de Cabó fins a Pujal de Cabó. Donem un tomb el bonic poble i continuem pujant per la carretera. Trobem el desviament, a mà esquerra, del primer dolmen, enfilem la pista, que hem de deixar per agafar un corriol desdibuixat que puja el mig del bosc, per fi trobem el dolmen de l’Oliva. Tornem a la carretera i continuem fins al nou desviament senyalitzat que igualment ens porta fins al bosc on hem de buscar el dolmen de Pedracabana.
Arribem a El Vilar de Cabó, on hi ha l'església de sant Miquel, adossada a una casa i amb el petit i bonic cementiri davant.

Busquem el dolmen de la Boixadera, en teoria es prop de la carretera, però no hi podem accedir perquè està en una finca privada tancada amb filats i pastors elèctric. Dins el tancat bestiar boví. Per tant deixem aquest dolmen per un altra ocasió. Continuem cap a Cabó, visitem l'església que està al costat de l'ajuntament de la Vall de Cabó. Pugem a l'església Vella de sant Serní, situada en un pollegó prop del nucli de població, domina bona part de la vall. D’estil romànic i estructura singular. A l'interior es pot veure un facsímil del manuscrit dels Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, un dels documents més antics conservats on comença a aparèixer la llengua catalana.

Retornem a la carretera per seguir cap a Pui. Passada la bassa del molí de Favà, al costat de la carretera veiem el dolmen del molí de Favà, sembla que refet recentment en un lloc diferent a l’original. Seguim ascendint cap al Cap de la Vall, disseminat de masies i punt més elevat de la ruta d’avui. Iniciem la tornada el camí dels Enrojats, un bonic camí que avança per una pineda, fins arribar de nou a la carretera. Continuem cap a Cabó on ens desviem a la dreta per anar a buscar el camí Ral. Aquesta part és una mica tècnica, el camí està desfet i és molt pedregós.

Trobem uns caçadors de senglar, que per sort, ja estan plegant. Veiem a l’esquerra el trencall senyalitzat del dolmen del Serrat de Malpàs, crec que aquests dòlmens de dimensions més petites, com si fos un monument megalític funerari individual, s’anomenen Cista. Més endavant en una roureda hi ha el dolmen de la Colomera, conserva bona part del túmul i les pedres no han estat mogudes. És un és dels més ben conservat de l’Alt Urgell. Ja en el terme municipal d’Organyà, veiem l’últim dolmen, el de Cal Llauna o del Serrat de les Cobertrades que està desmuntat. Des d'aquest serrat s'albira una àmplia panoràmica d'Organyà. Ha estat un recorregut força agradable, entretingut i distret. Hem gaudit de notables valors tant naturals com patrimonials. La major part de la ruta es per carreteres secundàries amb poc trànsit, algun petit tram de camí una mica tècnic i alguna petita part de corriol el bosc per buscar els monuments, en algun cas hem deixat la bicicleta per escorcollar entre la vegetació.