Desert de les Palmes-Vilafamés

No agafar el sender de la font Pollosa, al final no te sortida ciclable !!!!
Avui hem anat a pedalar per la Plana Alta, al Parc Natural del Desert de les Palmes. Ascendim al cim més alt del Parc natural, el pic del Bartolo o muntanya de Sant Miquel, 729 m. El nom de desert li ve perquè els monjos ho utilitzaven com a retir espiritual, per això hi ha tantes ermites i de les palmes, perquè abunda el margalló, única palmera endèmica d’Europa.
Sortim de davant del Convent Nou de los Pares Carmelites. Pugem per la pista del Bartolo fins el punt més elevat de la ruta d’avui, és conegut amb el nom de Bartolo per un monjo, fra Bartomeu, un dels primers carmelites descalços que van viure aquí, que li agradava molt pujar a la muntanya de Sant Miquel, inclús va viure en una cova sota l’ermita. Encerclat per les antenes radioelèctriques, hi ha l’ermita de Sant Miquel. Va ser refugi dels geògrafs Eduard Biot i Francesc Aragó durant els gairebé dos mesos que van treballar aquí, en el mesurament del Meridià de París. Ha estat lloc de culte i pelegrinatges dels habitants tant de la plana de Castelló com dels voltants de Benicàssim. Des d'aquí es domina el paratge del desert, la Plana i les muntanyes del Maestrat.
Prop hi ha la gran creu visible des de la costa, al costat de diverses antenes.
Retornem el mateix lloc fins el camí del mas d’Huguet, baixem cap al Coll de la Mola i cap a la Pobla de Tornesa, on passem pel camí dels romans, Via Augusta. De la qual es conserven encara algun mil·liari, columna de pedra que es posava a la vora de la calçada per assenyalar una milla romana (mil passos). Continuem cap a Vilafamés, situat sobre un turó de la Serra dels Conteses, declarat Bé d'Interès Cultural. El seu casc històric d’arquitectura medieval està molt ben conservat. Anem al mirador de Vilafamés des d’on tenim unes vistes precioses del casc històric i pugem al castell.
El castell des d’on podem gaudir de unes excepcionals vistes que hi ha de tots els voltants. És d’origen àrab té una original torre d’homenatge, construït amb roca vermella, rodé, que li dona aquest toc peculiar. Sota hi ha l'església de la Sang, el barri del Cuartijo i la famosa roca grossa. Baixem pels carrers estrets, costeruts i retorçats, que ens porten des del castell a la plaça de la Font a dalt al castell, passant per la Roca Grossa, monument natural.
Tornem a la Pobla Tornesa per seguir pel camí de les Santes pel vessant de ponent de la serra, arribem a l’eremitori, amb varies edificacions. L’ermita, dedicada a les santes Àgata i Llúcia, l’hostatgeria i la casa de l’ermita. Situada en un frondós paratge, amb monumentals roures i amb una font d’apreciades aigües, on hi ha una zona d'esbarjo amb taules. Després de fer una parada seguim el camí de les Santes cap al camí de la Fusta i el camí de Miravet. Passem per la font Tallada cap al Pla de Miravet, des d’on iniciem el descens fins prop de la font Pollosa, on agafem un bonic sender panoràmic que passa el corral de Sant Elies. Al arribar a dalt ens trobem el camí tancat, amb un cartell que indica ciclistes cap a l’esquerra. És un corriol no ciclable d’uns 100 metres de llarg. És per això que qualifico aquesta ruta com a difícil, és una llàstima que aquest camí tan bonic acabi d’aquesta manera per interessos privats egoistes, un Parc Natural és propietat de tothom, almenys podrien avisar-ho a l'inici del sender.
A la natura ja es comença a percebre la tardor amb els fruits i baies vermelles. Ha estat una atractiva ruta, la varietat de micro-reserva de flora i les fonts de poc cabal fan d’aquest parc un lloc únic i encantador, tret dels entrebancs que hem trobat.