Crestejant per Móra d'Ebre: Sta Magdalena-Serra de Sta Madrona-Corbera-Serra de la Vall de la Torre-Gran Sender de Cavalls

Per segona vegada en pocs dissabtes tornem a baixar a Móra per a fer una ruta del catàleg d'Endumora. Avui la ruta va de crestes. Es tracta de la ruta Cavalls Experience que tenen penjada a wikiloc.

https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/11-cavalls-experience-161752224

Però com som de parar a esmorzar, nosaltes allargarem cap a Corbera i, si tot va bé, encara farem una altra cresta que no està a la ruta.

Sortim una colla gran de 10 ciclistes (Móra té ja "efecte crida") a les 8 del matí del pàrquing del Bon Àrea de Mòra (estalviem quasi un km respecte del punt de sortida anterior del Mercadona i té cafeteria -que gaudirem al final de ruta). Enfilem amunt cap a Santa Magdalena i repetim fil per randa els camins i senders de la ruta Cicloalpinisme extrem (excepte que no fem el bucle de Santa Magdalena). Així, ja amb dos bons senders de baixada i una estona de pista, ens plantem a la primera cresta del dia. Comencem a pujar cap al Coll de la Casa i és increïblement tot ciclable (a estones amb mode turbo, lògicament, però no massa tampoc). Quan coronem i comença la baixada, és de pedra solta, graveta, però es fa bé. Només té un pas tècnic que alguns hem fet a peu i d'altres companys damunt la bici.

Quan arribes a baix a la carretera i mires enrere sorprèn el d'amunt que hem baixat per una senda tan ciclable. Han estat uns 3 km de carenejar impressionants... però només és l'aperitiu del que ens oferirà el dia.

Tot seguit enfilem amunt per pista per la Vall de la Torre i passem pel davant del final de la cresta de la Serra de la Vall de la Torre i amunt cap a la Serra de Cavalls, amb algun tram de pujada forta. Quan arribem davant la Serra de Santa Madrona, que uns quants ja havíem fet en sentit contrari pel seu sender carener, amb molt d'esforç, comento als companys que em sembla el sentit que anem avui ha de ser més ciclable i potser no caldrà ni empènyer bici. Ho provem i, efectivament, és així: s'hi puja en mode turbo i es careneja un km sense baixar de la bici! Quina diferència del darrer cop! (la baixada final és molt pendent, hi ha alguna caiguda sense importància i alguns en fem un tram a peu, per seguretat).

Un cop baix, fem un sender a la dreta que s'inicia amb una pas trialer de pujada que només alguns saben fer i avall cap a Corbera pel sender de Mayate, una dolça baixada que repetirem de pujada per a reprendre la ruta. (*La meva intenció era baixar a Corbera per un altre sender més llarg, però amb les preses i que no està ben marcat, no l'hem trobat, si bé a la tornada sí que n'he sabut veure l'entrada- Llàstima... queda per un altra vegada)

A Corbera esmorzem, com sempre molt bé (entrepans molt bons) i be de preu, al bar Transsilvània. Està a la carretera i les bicis queden a la vorera, però fins i tot dos companys han pogut entrar la bici dins per a carregar (una clara mostra d'amabilitat). Però no en caben més. Potser és més accessible en aquest sentit el Casal, però ho desconec a la pràctica.

Un cop refets, i ja eren les 12, emprenem la segona part de la ruta: pugem per on havíem baixat i avall per la trialera del Canalís (1,7 km), que a l'inici té alguns passos una mica inclinats (a un he provat el terra, sense cap conseqüència) i un abarrancat, però en general està molt bé, i amb una mica de pujada encimentada forta arribem a l'inici de la cresta de la Serra de la Vall de la Torre. Aquest ha estat el tram apoteòsic de la ruta: són 5 km de sender totalment ciclable, potser algun tram molt curt que el turbo no dona per a coronar (o a mi no em dona), però 99% ciclable, en definitiva. Té passos de roca, algun pas una mica estret, però no ho considero perillós. I jo, tot i tenir un cert vertigen, no m'he angoixat en cap moment, si bé hi ha hagut trams de certa tensió, en part pel vent. Per això, convé evitar dies de vent: avui, segons l'AEMET, la previsió a Móra era de 30 km/h, però en fer aquesta cresta, les ratxes eren molt fortes i laterals, de manera que hi ha hagut algun punt que cops de vent et feien sortir de la traçada quan anaves a poca velocitat. O si ho feu amb vent com avui, doncs més emoció tindreu.

I quan sembla que no s'hagi d'acabar mai la cresta, es comença a davallar per una bona baixada sense pedres, només complicada per un incòmode xaragall, però res greu.

Un cop a baix, amb tothom comentant la sorpresa tan agradable d'aquesta cresta, pel fet que no ens esperàvem que fos "tant" (tan llarga, tan ciclable, tan espectacular....) i que "per allà -Baix Camp- nosaltres no tenim res semblant!", etc, etc., Jo, fins i tot, estava experimentant en certa mesura la síndrome d'Stendhal, aplicada al btt.... però sense marejos i altres efectes greus.

Per acabar la ruta, toca repetir de nou el tram de pujada llarg per anar a buscar el preciós Sender de Cavalls. Aquest ja el conec bé, serà la meva tercera vegada que hi baixo. Està molt ben conservat, és encisador.... però avui he patit l'altra cara de la síndrome d'Sthendal: després de venir de fer el que acabàvem de fer no m'ha semblat "tant" ni m'ha segregat adrenalina com el primer cop. Però, objectivament, és un dels senders xc més bonics de la província (dels terrenys per on me moc habitualment, vaja)

I quan ja penses que estàs a baix de tot, encara queden alguns bonics senders per fer que van fent distreta la tornada cap a Móra. Avui n'hem fet un parell que no coneixíem ja cap al final de ruta.

A tall d'anècdota, només comentar que els tres cops que he sortit de Móra cap a Corbera i la Serra de Cavall, un company (distint en cada ocasió) s'ha quedat sense bateria ja a la plana i en voler tornar per pista cap a Móra (pq hi ha un parell de senders amb trams de turbo de pujada), han acabat "petant" a la carretera de Tortosa a l'entorn de BeniSSAnet o més avall, fent un bon tomb amb la bici apagada (dos d'ells portaven gps, però no el track, que els hauria permès resseguir-lo per pista ampla). Una latra opció molt bona en aquests casos és tenir en compte que els gps són navegadors: si li dius que vols anar Móra, t'hi portarà..... (però en cap de les dos ocasions jo m'he trobava al costat dels companys que han decidit tornar per camí ample i no he pogut fer-los aquesta indicació)

Després de tot aquest gran matí a les 15:15 arribàvem als cotxes. Els diferents gps han marcat entres 2100 i 2250 positius, A mi m'ha sobrat un 13% de 990 wats que duia (la darrera pujada llarga l'he feta en mode "gasto" pq estava ja cansat).

La cafeteria del Bon Àrea, com he comentat al principi, ens ha anat molt bé per a esperar al company extraviat.

En fi, que en resum (avui curt) Móra enamora! (perdoneu la cursileria).

Com comentàvem amb els companys, "em sembla que d'aquest pàrquing hi arrencarem força cops els anys vinents"