Coves de les Piletes i dels Ullals de Morago

d’Orta als entorns de la Franqueta

Una ruta poti-poti entre ciclisme i senderisme.
D’Orta (Horta de Sant Joan) baixem a creuar la carretera de Prat de Comte a Vall-de-Roures per prendre un dels accessos al Massís del Port, que trobem indicat a mà esquerra (en direcció a Arnes/Vall-de-Roures) com a «els Ports». El camí és enquitranat i els caps de setmana força concorregut per tota mena de vehicles.
Parada obligada al mirador del salt de Ferrassó, tant per les vistes com pel monòlit dedicat als bombers del GRAF de Lleida que perderen la vida en l’incendi del juliol de 2009. Des d’aquest punt es pot veure part de la zona afectada i el lloc del fatal atrapament al peu de la Mola d’Atans.
Tant si portem el bidó ple com si no, l’altra parada és a la font de la Pineda, de deu abundosa i força concorreguda per gent de la contrada per omplir-hi embúrnies.
Pugem en moderat però constant pendent fins al colls de Blanco i de la Valera, un a tocar l’altre. Les vistes sobre les Gronses (a mà dreta) i les Roques de Benet i la Penya del Gall (a l’esquerra) paguen la pena. La collada ens obre l’accés a la vall de Lliberós o del Torrero i el riu dels Estrets als que davallem pel peu de la Roca Llisa, amb bones vistes sobre la Falconera i les Moles del Don. Després puges i baixes amb tendència a guanyar cota, pel marge dret del riu, fins a l’Àrea Recreativa de la Franqueta.
A la Franqueta prenem una pista de terra que, pel costat del mas de Quiquet, ens mena en poca estona al coll del Llop, on deixem la bici i prenem una sendera ben fressada i fitada, per la que davallem a la cova de les Piletes.
La de les Piletes és una petita cavitat amb el terra ocupat per nombrosos bassiols −gours en l’argot espeleològic− fruit de la precipitació del carbonat de calci.
Retornem vora el riu continuant per la pista per la que hem arribat i, poc més enllà, ens endinsem uns metres pel riu Sec o barranc del Carrer Ample, per visitar un espai museïtzat on hi havia una antiga cantera de marbre.
Un tros més pista enllà, ens cal tornar a baixar de la bici. Creuem a gual el riu i prenem una sendera pel marge esquerre que és pedalable (carregant la bici a coll per passar el gual) per visitar la coveta dels Ullals de Morago, o cova Picasso.
Es tracta d’una petita balma, un aixopluc de pastors. El que té d’especial i li ha donat anomenada és que a les darreries del segle XIX va fer-hi estada durant unes setmanes, pintant i dibuixant, Pablo Ruiz Picasso, acompanyat pel seu amic Manuel Pallarès, qui l’havia convidat a Lledó per recuperar-se d’una escarlatina.
Si tenim ganes d’estirar més les cames podem continuar pel mateix camí passant per la font de la Barrinada i enfilar-nos a un forn de calç. Però aquest tram ja no es pedalable.
Retornem a Orta pel mateix camí d’anada.

IBP 61

Àlbum d'imatges a https://photos.app.goo.gl/rX8gfdaSisuL4rQn8