Castelladral

Des de Santpedor pel Sallés de la Serra i el Puig de Viladepost amb retorn pel Portell de Llop i Viladelleva

Itinerari que culmina en una de les talaies més privilegiades de la Catalunya central. Paisatge ben variat i indrets carregats d’història.
L’he fet amb el meu germà Josep «Pep» Planas. Jo amb electrons entre les cames i ell a força de mongetes i l’afegitó que partia de Sallent amb les costes de Valldòria per entremig. Les fotos en conserva de la pròpia collita i algunes manllevades.

Santpedor (325m)
De la plaça de Sant Jordi pugem a la Ronda de Sant Pere i, per davant del Guix, ens enfilem al Serrat Blanc pel camí de Sallent, tot començant a posar les cames a to. Deixem el de Sallent per prendre a mà esquerra el del Flequer i Burgaroles. Aquí anem a la dreta, passem per davant del mas i baixem a creuar el Riu d’Or. Aquest indret és termenal entre Castellnou, Sallent i Santpedor. Camí amunt seguint el curs de la riera atenyem el Flaquer. Bon tirapit per pujar a Comadalena on prenem el camí de la dreta.
Guanyem la carena passant pel Soler del Fa i Sallés de la Serra on girem a l’esquerra carenejant. Deixem a l’esquerra el camí a Vilaseca i cal Segudet per continuar propers a la carena. Encetem el primer tram fort de l’itinerari: són 1,8km i solament 66m de desnivell, però fan esbufegar perquè el camí és rocallós, aixaragallat i bona part de l’any enfangat on planeja.
Sortim a la carretera de Castellnou a les Vilaredes i la seguim en baixada fins a la cruïlla amb el camí a Casamitjana. Dels tres camins que hi conflueixen prenem el tercer en el sentit de les busques. Pedregós i amb alguna banyera per entremig, ens deixa a la Creu del Perelló.

Creu del Perelló (575m)
O la Creueta. Ruïnes del que fou una masoveria de Casamitjana. El nom li ve per l’existència d’una creu a la divisòria entre les feligresies d’Argençola i Castellnou. Tot el carener que hem resseguit des del Sallés de la Serra fins aquí fa de termenal entre Castellnou i Balsareny.
Aquest antic mas és tristament conegut per fets luctuosos: a primeries del s. XX el masover, en tornar de Balsareny, fou sorprès per una tempesta i el matà un llamp. A la postguerra els estadants havien allotjat una partida de maquis i, en ser descoberts, foren assassinats en represàlia juntament amb dos dels guerrillers. Eren Domènec Rovira i Ramona Bessa i deixaren orfes tres menors i una àvia impossibilitada. Camí d’aquí també fou abatut per la guàrdia civil en Ramon Vila «Caracremada». Venia de sabotejar unes torres d’alta tensió al Prim, entre Fals i Rajadell i havia sojornat a Safranassos.
Dels tres camins que en parteixen prenem el que baixa a Argençola. Bones rampes que es moderen a mesura que ens acostem a la riera de Sant Cugat o d’Argençola. A mig camí, a la Baga, trobem una bifurcació que prendrem de tornada. Encetem el tram comú d’anada i tornada.

El Puig de Viladepost (435m)
Masia de la que n’hi ha constància d’ençà el s. XVI però probablement és més antiga, per les seves característiques i vinculació a l'ermita romànica de Santa Margarida de Viladepost (del Puig) que data de 1205.
Sortim a la carretera entre Súria i Balsareny on anem a l’esquerra i, just passat el pont, prenem a mà dreta el camí de Castelladral. Canviem el terme de Castellnou pel de Castelladral (Navàs). Passem per cal Xic i més enllà, aturonat a la dreta, albirem les Cots, un mas esmentat al fogatge de 1313. L’edifici actual és molt posterior i en destaca la porxada de la façana de migdia que conforma una gran obertura amb arc apuntat i una estètica pròpia del modernisme. Podem prendre la següent bifurcació a mà esquerra, però deixem aquest camí pel retorn. Ara fem una gran marrada amb l’objecte de visitar la tomba de Vilamorós, de planta de banyera acompanyada d’altres retalls o dipòsits excavats a la roca. De datació imprecisa entre l'antiguitat tardana i l'alta edat mitjana.
El següent és un altre tirapit de poc més d’un quilòmetre i 100m de desnivell fins a Filaborres. Passem pel costat de les ruïnes de cal Reixes (el 1995 la casa i la pallissa encara es conservaven en bon estat) i poc més amunt dues tines isolades parcialment excavades a la roca i sense cairons.
Passat Filaborres tenim camí planer i solament ens resta un darrer repetjó entre la carretera de Súria a Navàs i el nucli de Castelladral.

Castelladral (665m)
El nucli de Castelladral el formen l’església, la rectoria i l’alberg. L’indret és conegut des d’antic com «Kastrum edrale» i «Castro edral». L’església de Sant Miquel, tot i que documentada d’ençà el 1312, és un edifici d’origen romànic del s. XI. Situats al peu del Turó del Castellot, on es creu que s’alçava el castell esmentat ja el 941. Aquest indret és una extraordinària talaia amb una vasta panoràmica de 360º. Hi ha instal·lada una caseta de guaita forestal.
Davallem desfent el camí de l’anada llevat que, passat cal Reixes, fem drecera. A partir del Puig afrontem una llarga pujada de 2,7km i 120m de desnivell fins a la Bassa de la Creu de San Toi. Per entremig hem deixat a l’esquerra el camí a la Creu del Perelló que hem fet a l’anada. Entre la Bassa i el Puig de Sants, tot passant pel Portell del Llop, termenal entre Castellnou i Súria, és un puja-baixa amb alguns repetjons però planer en general. Del Puig a Viladelleva, en terme de Callús, bona baixada inicial per acabar arribant-hi planerament.

Viladelleva (411m)
Notable edifici resultat de diversos cossos adossats que li han configurat l'aspecte actual. Fins fa ben poc presentava un lamentable aspecte d’abandonament però darrerament s’hi ha fet una restauració integral. Un dels edificis adossats a la banda de migdia és l’antiga masoveria de cal Torrenter. Separats i a mestral, hi havia un corral, un paller i un bon grup de tines en estat ruïnós. S’han aterrat el corral i el paller, consolidat les ruïnes de les tines i netejat el l’entorn de forma que ara són visibles. La referència més antiga de l’indret és de l’any 1025 en una venda de terres al lloc dit «Vila de Leva», prop del riu «Malceres».
A frec del mur de tramuntana, s’alça la petita església de Santa Maria de Viladelleva, d’origen romànic tardà, d’una sola nau rectangular amb coberta de volta de canó. La porta, oberta a ponent, és amb arc de mig punt i adovellada, protegida per un porxo o atri.
El juny de 1915, durant una forta tempesta, va caure un llamp al campanar que va provocar la mort de Maria Peramiquel, una fadrina de vint-i-dos anys de cal Torrenter. Estava tocant a «bon temps» i la descàrrega va ser mortal perquè els batalls s’accionaven amb filferros per comptes de cordes. Ves per on en un mateix itinerari ens trobem amb el record de dues víctimes de les inclemències meteorològiques.
Baixem de Viladelleva passant per entremig de cal Ferrer i cal Jepet. I més avall pel costat de cal Pasqual i cal Grisor. El camí és pavimentat fins a tocar la Riera de Vallverd on anem a la dreta seguint el bon camí de terra que hi puja des de Callús.(1) Passem per Cogoma i, més enllà al bell mig d’una feixa, el Pi de les Set Branques. A l’alçada de la Tosa virem 90º a l’esquerra per baixar a la riera de Vallverd, la seguim aigües amunt i anem a buscar el camí de Vallbona, entrant de nou al terme de Santpedor, amb una bona rampa fins que assolim el pla. Vorejant la urbanització del Mirador de Montserrat, retornem a Santpedor.
(1) Podem optar per creuar la riera i fer drecera per Vilatorrada i Sant Salvador de Torre Abadal, però no tenim pressa i defugim de l’asfalt.

Cartografia: ICGC. Bages 1:50000
Recursos consultats:
- Mapes del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona) https://patrimonicultural.diba.cat/ Data de consulta 01/03/2021.
- Sánchez-Agustí, Ferran; «El Maquis anarquista»; Milenio, 2006

IBP 72

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/AGRfZ6HheJ4Sj73bA