Castell de Burriac-Roca d’en Toni-Vallromanes-Coscollada

Bona sortida per gaudir de la muntanya. Tot fàcil sense pèrdua, un pèl llarga i un desnivell acumulat força bé.

La ruta és molt interessant perquè hi ha de tot, el mar (vigileu a l'estació de Premià que si fa onades us podeu mullar). La zona dels vivers de plantes en dies feiners n'hi ha una mica de trànsit, però s'acaba aviat. Surt a Cabrils i en forta pujada s'arriba al camí que enllaça a Cabrera de Mar. Després per pista fins arribar a les rampes tremendes del castell de Burriac, castell que té unes vistes impressionants i paga la pena acostar-se a ell. Després, un cop s'arriba a la carena, si es vol, hi ha un indret que jo no m'ho perdo mai, un centre espiritual relacionat amb el ioga o alguna cosa semblant. Després s'arriba a la Roca d'en Toni i en baixada ràpida a la Creu d'en Boquet s'agafa la pista de la dreta que té final al pitch & path i altre cop rampa forta en un asfalt trencat cap al golf de Vallromanes i direcció a Can Corbera. Per pista bonica surts a la pista que baixa de cap a la Font de la Mercé, i només passar una casa de colònies s'agafa el camí de l'esquerra que fa poc l'han canviat i ja no té res a veure amb el que havia abans, i que jo agraeixo el que han fet perquè havia un tros difícil per a mi. Es surt l cementiri de Santa Maria de Martorelles i m'acosto al centre del poble on paro a l’església que té al costat un arbre molt curiós, obert i cremat per dins però viu.

Segueixo per un carreró a buscar el camí que porta en un no res a Sant Fost de Capsentelles, un zigui -zaga de tres carrers i surto a la famosa carretera B-500, giro a l'esquerra i passada la casa que hi a ma esquerra agafo la pista asfaltada que porta a una riera, giro a la dreta i em fico per una pista que té la singularitat de passar per uns canyars que fan com un túnel vegetal molt xulo. De vegades, en temps plujós s'ha de sortejat uns bassals d'aigua.

Després surts a la pista que porta al cementiri de Sant Fost. Aquesta vegada agafo la pista de l'esquerra perquè veig uns núvols amenaçadors imponents i no vull mullar-me. Només em queda dues marques de bateria i dubto si tindré suficient per arribar-me a la Coscollada. No són gaires quilòmetres i després tot és baixada, així que m'arrisco.

Mirant de fer servir el mode Eco i només el Tour quan estalvio les forces que em queden, doncs ja porto uns 50 Qm ben bé i passo dels 1.200 m de desnivell, continuo per la pista i després cimentada de la urbanització per arribar a l'antic seminari, avui casa de colònies Pere Tarrés i tiro cap a la Coscollada, sempre veient el cel ras a la banda de mar i negre i cobert a l'interior.

Arribo a Badalona més tard del previst, m'he parat massa i he fet unes quantes fotos, però ha valgut la pena recordar aquesta ruta amb la variant de baixar i tornar a pujar, l'altre opció era no baixar in continuar per la carena, passant per Font de Cera, però les rampes que hi ha després de creuar la carretera les tinc travessades, en el dos sentits de la marxa.

Al final només m’ha quedat una marca de bateria, la jugada m’ha sortit bé.