Camps, Querol i el Xamal

De Santa Maria del Grau a Camps pel Raval del Paisà

Itinerari pels antics termes de Fals, Fonollosa i Camps, actualment englobats al municipi de Fonollosa. Masos i esglésies medievals, una alzina monumental i tines a peu de vinya conformen els elements de referència.
L'hem pedalada els res germans Planas: Pep, Xavi i Toni.

Santa Maria del Grau i el Grauet (425m)
Esglesiola romànica del s. XIII tot i que n’hi ha constància d’ençà 1039. Adossada a la paret de migdia hi havia la casa de la Mongia, masoveria que inicialment deuria acollir als «deodats» que tenien cura del temple. Fou aterrada el 1975 i se’n conserva el portal adovellat d’accés.
Al costat s’alça el mas del Grauet. El 1303 ja hi havia dos masos coneguts com el Grau i el Grauet. A començament de la dècada de 1940 es va enrunar el Grau. La família del Grauet ha conservat el cognom «Grau» des de l’edat mitjana fins als nostres dies, un fet ben poc habitual.
Cada any pel dilluns de Pasqua Granada s’hi celebra l’Aplec del Grau que inclou els tradicionals balls de l’Almorratxa, de les Corrandes i de Cascavells.
Sortim pel camí que parteix darrera del Grauet, per un bon repetjó. Ben aviat, a la bifurcació, podem optar anar per l’esquerra o la dreta. Tots dos camins pugen a la costa de cal Xamal. El de l’esquerra més curt, el de la dreta menys costerut.
Guanyem cota en un parell de rampes amb un descans entremig, fins a un dipòsit on comencem a davallar per l’obaga de Caselles. Un nou empit ens deixa sobre unes feixes on tornem a davallar ara vers la riera de Fonollosa. Deixem a l’esquerra el camí pel que, de tornada, pujarem al mas i l’alzina de Querol.

Fassina del Tiquet (470m)
Ruïnes d’unes tines on hi havia una destil·leria d’aiguardent. A l’esquerra surt un camí no apte per a bicicletes on, a uns cent-setanta metres, podem visitar el Molí del Rec, gran barraca que allotjava una sínia per a regar els horts quan el cabal de la riera minvava. Creuem la riera per un pontarró i, amb un curt repetjó, ens plantem al Raval del Paisà. Seguim la carretera a mà dreta uns dos-cent vint metres i pugem per un camí a l’esquerra a l’alçada de cal Lluís. Llarg pendent fins a Caselles.

Caselles
La primera notícia de l’indret és en un llegat de 1012. El 1221 els feudataris de Fals, van donar al monestir de l’Estany l’església que hi havien construït dotant-la amb terres i masos. El monestir va establir-hi un priorat o pabordia.
Planerament primer passem pel mas Caselles, després per la Pabordia i Santa Maria de Caselles, on anem a la dreta i, per entremig de cal Magí i cal Xisco, fins al Camí Vell de Camps on tornem a guanyar alçada en pendent moderat i constant.

Camps (585m)
Format pel petit nucli rural alçat a redós de l’església de Santa Maria, i diversos masos i cases disseminats. Antigament era conegut com a «Cans». N’hi ha testimoni escrit d’ençà el 950, quan el comte Borrell II donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al Castell de Montedon (Castelltallat), anomenat «Cancis», amb les esglésies de Santa Maria, Sant Pere i Sant Mamet. Però la presència humana a la zona és molt anterior com ho demostra la troballa d’una moneda ibera a la Vall del Puig. I la necròpolis de la plaça de la Creu, on es varen identificar enterraments paleocristians, tombes antropomòrfiques i tombes de lloses de l’alta edat mitjana. Els arqueòlegs li atorguen una datació a partir del s. V.
L’església de Santa Maria és d’origen romànic però de l’edifici antic solament se’n conserva la socolada de l’absis. Són d’interès les làpides sepulcrals situades davant el soler de la portalada, de datació imprecisa entorn el s. XIII.
Retornem pel mateix camí a creuar la Riera de Fonollosa, tot i que podríem fer drecera per la carretera paral·lela. Més amunt de la Fassina girem a la dreta per pujar al mas i alzina de Querol.

Alzina Grossa de Querol (528m)
Centenària. Declarada arbre monumental el 1991. Molt simètrica, amida quasi disset metres d’alçària i vint d’amplada de capçalera. Duu el nom del mas que hi ha al costat propietat de la mateixa família d’ençà el s. XVI. La menció més antiga del topònim és un pergamí del 979 «Ccero alto» o «quero alto» una donació a l’església de Camps d’una terra dins del terme del castell de Fals.
Amb pendent entre suau i moderat però constant ens adrecem a visitar un parell de tines.

Tines de cal Xamal i de cal Pere Negre (Codis Wikipedra 168 i 1346, respectivament)
La de cal Xamal és al costat del camí, al trencall que mena al Xamal, alçada dalt d’un marge. Els esbarzers impedeixen veure’n la boixa. I no té barraca o, si en tenia, no se’n veu rastre. Conserva el travesser sota coberta on si penjava una corda per evitar que els trepitjadors rellisquessin o per si cedia el brescat. Quan ocorria aquest accident el resultat solia ser mortal per asfixia.
Poc més enllà hi ha una bifurcació on anem a l’esquerra cent-setanta-cinc metres per visitar la tina de cal Pere Negre. La peculiaritat d’aquesta tina és que la part inferior està excavada a la roca i la superior recoberta de cairons. La barraca de la boixa i la coberta de la tina estan enrunades. Sabem quan es va construir: el 1787 l’amo del Grauet va donar permís a Valentí Roig de cal Pere Negre (un mas proper actualment enrunat) per edificar una tina al costat de la vinya que menava a la partida del Pinyer, dalt del Pla de Querol.
Retornem a la primera tina i enfilem cap al Xamal.

Xamal (603m)
Prominència situada a l’extrem sud-oriental de l’extens peneplà conegut com els Plans de Querol. És termenal entre Fals i Rajadell. Hi ha un vèrtex geodèsic i una senyera. També una casa de nova planta construïda al lloc de l’antiga cal Xamal que havia quedat ruïnosa. Va ser establerta per Valentí Tatger, amo del mas Tatger, el 1759 a Jaume Caselles. El 1920 la va comprar l’Isidre Bosch de Sant Mateu. El 1943 va passar-hi una desgràcia. S’hi estava el vidu Bosch amb una dona que li feia de minyona. Uns lladres van entrar a robar i, probablement perquè algun d’ells va ser reconegut pels de la casa, van optar per assassinar-los. La minyona va morir a l’acte però el Xamal va sobreviure dos o tres mesos i va poder donar-ne testimoni. Els lladres van pagar-ho al «garrote vil» del Camp de la Bota, menys un que es va fer escàpol i voluntari a la «División Azul».
Baixem per un fàcil corriol a la partida del Pi Gros de Querol.

Pi Gros de Querol (572m)
Dins la mateixa propietat de Querol anys ha hi havia un altre arbre de grans proporcions: el Pi Gros. Servia de referència al termenal entre Fonollosa, Fals i Rajadell. Calien tres homes per encerclar-ho amb els braços i podia aixoplugar un ramat sencer. El va acabar de matar un llamp i el 1945 l’amo de Querol se’n va vendre la fusta. N’ha quedat la referència topogràfica.
Sortim a una pista que seguim a mà esquerra revoltant el turó de la Corona del Prim, tot davallant en considerable pendent. Passem pel costat de cal Gardela i cal Canonge i més avall encerclem el mas Tatger. Deixem l’accés a aquests masos per prendre un camí a l’esquerra i passant a prop de la tomba del Grau. Poc més enllà retrobem el punt de partida.

IBP 38

Recursos consultats: Molins Roca, Ernest «Fals, les Cases» «Fonollosa, les cases» «Camps, les cases i la història» Zenobita Edicions

Àlbum d'imatges a https://photos.app.goo.gl/vLaHzjNE4B5nCQcA8