Camí de Santiago en BTT. Etapa 8. Ponferrada - Triacastela

Avui l’etapa reina, més que res perquè ens trobem la pujada més intensa del Camino, la pujada a O Cebreiro. A més, ja entrem a Galícia, i això també fa il.lusió.

D’entrada hi ha hagut nervis, les previsons meteorològiques eren molt negatives, anunciaven pluges tot el dia. Per si de cas, al vespre vam contactar amb un servei de taxis per la possibilitat de carregar nosaltres i les bicis cap a Triacastela. El servei de Taxis Molinaseca ens han atés molt bé i els preus eren raonables. Total, que decidim que al matí ja veurem el qué.

Doncs al matí plovia, una pluja fineta peró constant i es preveia que tot el dia estaria passat per aigua. En fi, que decidim sortir. Hem tingut en compte que l’etapa d’avui és en gran part per zones urbanes al principi i quasi tota per asfalt.

Així doncs, sota la pluja ens encaminem cap a Villafranca del Bierzo. Tenim un bon tros per zones urbanes. Un cop passat Cacabelos, veient que els camins són impracticables, decidim continuar per asfalt fins Villafranca, bonica població que no la podem gaudir perqué no para de ploure.

Després de fer un cafè, continuem. Comença la pujada. Els primers 18 Km els fem seguint l’antiga carretera nacional, després de la construcció de l’autovia gratuïta, està molt poc transitada. Anem creuant diverses vegades el riu Valcarce. Tot i la pluja, podem observar la verdor i l’abundant vegetació que ens rodeja.

Deixem la carretera prop de Vega de Valcarce i arribem a les Herrerías, aquí comença la pujada intensa, son 9 Km molt exigents, es tracta d’anar fent. La pluja fa que encara sigui més pesat tot plegat. De tant en tant, aixequem el cap i podem veure l’imponent paissatge.

Quasi al final passem per la Laguna, darrer poble del Bierzo, al cap de ben poc entrem a Galícia. Ja hi som, un petit esforç més i arribem a O Cebreiro. Encara plou força i aprofitem per menjar un menú del peregrino.

Encara queden uns 25 Km, uns 10 planejant amb algun repetxonet i la resta tot baixada. La pluja s’intensifica molt, un autèntic aiguat. Baixem per la carretera, plou per dalt, l’aigua que cau del cel, i plou des de sota, l’aigua que les rodes fan que vagi cap amunt. Fins i tot fa mal, semblen agulles que xoquen contra la cara. A sobre no trobem cap refugi. Sort que la baixada es fa ràpida i per fi arribem al poblet de Triacastela, destinació final de l’etapa d’avui.

______________________________________________________

Podeu veure totes les meves rutes al meu blog “Gaudim la natura”.

https://gaudimlanatura.wordpress.com