Bellvei - Pla del Penedès - Bellvei.

Pins de Can Rigol.

Santa Maria de Vallformosa

Santa Maria de Vallformosa és una església de Vilobí del Penedès (Alt Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Església de Santa Maria de Vallformosa està situada en un lloc proper a la carretera que va de Guardiola a Vilafranca. Forma part d'una petita plaça juntament amb la rectoria i les escoles.[1] Descripció És un edifici d'una sola nau amb capelles laterals i absis de planta semicircular. Té voltes bufades i arcs torals de mig punt. La coberta és a dues vessants. La façana presenta rosassa i portada amb arquivoltes, columnes, capitells esculpits i timpà amb la representació del tema de l'Ascensió esculpit. Té el campanar i la rectoria adossats.[1] En conjunt respon a les característiques formals de l'historicisme neoromànic.[1] La pica baptismal és un vas troncocònic amb els costats còncaus, sobretot a la part inferior. Presenta un peu molt baix de 5 cm d'alçada i 48 cm de diàmetre. Fa 65 cm d'alçada i un diàmetre de la boca de 99 cm a l'exterior i 81 cm a l'interior. Les parets són de 9 cm de gruix i la profunditat del vas és de 73 cm, si bé al fons presenta un considerable gruix de ciment que indica que en realitat és més profunda.[1] És completament llisa i presenta un cèrcol de 9 cm d'ample que l'envolta.[1] Història L'Església de Santa Maria de Vallformosa va ser bastida el 1937.[1] La pica Baptismal destaca. Segons el llibre "Edicions d'homenatge", editat el 1970 pel Museu de Vilafranca, aquesta pica procedeix de Vallformosa prop de La Sala. Després de la guerra es trobava abandonada prop de l'església on era utilitzada com a test. L'any 1945 fou traslladada al Museu de Vilafranca i instal·lada al pati com a brollador.[1]

Caves Vallformosa i Pineda de Vallformosa.

la Pineda de Vallformosa és un mas al municipi de Vilobí del Penedès (Alt Penedès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Masia de planta amb forma d'ela, composta de planta baixa, pis i golfes. Finestra gòtica coronella, amb columnes fines i capitells treballats. Finestra amb llinda de motllura conopial i mènsules. El portal és d'arc de mig punt adovellat. Són interessants els interiors amb portals d'arc rebaixats, conopial i allindanats, amb frontó de petxina o amb motllures i mènsules. Presenta enteixinat.

Mas Romani, (caves u mes u)

U Mes U (antes 1+1=3) es una bodega innovadora del Alt Penedès fundada en Font-rubí en el año 2000, aunque sus fundadores, Josep Antoni Bonell y Josep Piñol habían estado vinculados al sector desde mucho tiempo atrás. Plenamente comprometidos en la conservación del medio ambiente, decidieron volver a los orígenes, a la interpretación de la agricultura de sus antepasados. Aplicando el cultivo ecológico en todos sus viñedos elaboran actualmente sus cavas y vinos bajo las marcas 1+1=3, Anais, Dahlia y Cygnus, productos amparados por las Denominaciones de Origen Protegidas Penedès y Cava. Todos ellos están certificados por el CCPAE (Consejo Catalán de la Producción Agraria Ecológica). Su filosofía se sustenta en el principio irrenunciable de que solo las uvas orgánicas, sanas, maduras y cultivadas en armonía con su ecosistema, pueden ser la base para elaborar vinos genuinos, expresivos y que reflejen las características del terruño. A partir de la premisa de que el vino de calidad se hace en el viñedo, se imponen la misión de respetar lo que la madre naturaleza pone en sus manos. El factor decisivo en su vinificación es el esfuerzo continuado que se lleva a cabo durante todo el año en las viñas. Elaborar un vino armónico, a partir de cepas bien equilibradas, con el ratio óptimo de hojas y racimos y una adecuada exposición al sol para asegurar al mismo tiempo la frescura y la plena maduración de la uva, exige el cuidado de cada parcela por separado. En consecuencia, las uvas de cada parcela también se vinifican separadamente empleando la más avanzada tecnología, gases inertes para prevenir oxidaciones y bajos niveles de sulfuroso. El objetivo final es preservar la más pura expresión de cada variedad y parcela.

Esglesia de Puigdalver.

L'església Parroquial de Sant Andreu és l'actual temple parroquial de Puigdàlber. És un edifici modern, inaugurat el 23 de gener de 1942, el qual va substituir una església anterior d'estil barroc que, originàriament, havia estat sufragània de Santa Fe del Penedès. En donar-se, l'any 1868, la segregació de la parròquia de Puigdàlber de la de Santa Fe, passant aquesta a formar part de la parròquia de la Granada, el temple parroquial barroc esdevingué petit per acollir la feligresia de la nova parròquia, la qual abraça no tan sols el propi municipi, sinó que s'estenia als termes veïns de Font-rubí, el Pla del Penedès i Subirats. Pel 1932 es torna a posar de manifest la necessitat de l'arranjament i ampliació del temple, i s'optà aleshores per la construcció d'un nou temple i "efectuar en la actual iglesia las obras necesarias para su conservación". L'esclat de la Guerra Civil del 1936 va aturar les obres del nou temple, el qual ja es trobava en un estat molt avançat, a punt d'ésser cobert per la teulada. Les circumstàncies del moment van fer que l'edifici fos enderrocat i que les seves pedres fossin utilitzades per construir els refugis del camp d'aviació acondiciat provisionalment durant la Guerra Civil a Sabanell. Acabada la guerra, l'antiga església es trobava molt malmesa i amenaçava un possible ensorrament, per la qual cosa es prengué la decisió d'enderrocar-la, determinació, sens dubte, lamentable, encara que, tal vegada, necessària. De la primitiva església de Sant Andreu, en queden un parell de documents fotogràfics i una aquarel·la naïf de Melchor Villademont, veí del poble, data del 1931. Mossèn M. Trens, en el seu Inventari del tresor de les parròquies de la Diòcesi de Barcelona, redactat l'any 1926, descriu així l'església que ens ocupa: "Església molt petita, tres trams amb l'absis compresa, volta mig punt amb llunetes, capitells interessants d'estil compost barroer. Altar major rococó, bonic, petit. Altar Roser, només hi ha la Verge que és bonica, amb mimbre rosari. Vera Creu plata, peu òval, decoració repujada, tija gerro, creu plana esgrafiada, vores i extrems ben florits, du la inscripció" és de puixdalba 1694", 40x19x18 cm. Candelers fusta barrocs, bonics. Altres objectes litúrgics sense importància. De tot el descrit únicament, però sortosament, es conserva la Vera Creu i una pica beneitera, no descrita per Mn. Trens, del segle xvii, que es guarda a l'atri de l'església nova. L'actual temple no té un escàs valor arquitectònic. S'inicià la seva construcció l'any 1940, sota els plànols de l'arquitecte barceloní Manuel Puig Ganer.[1]

Creu de Terme al Pla del Penedes

Peu de pedra tallada, formant una circumferència, amb dues anelles de més gran a més petita, pilar de pedra central coronat per una creu de pedra. Aquesta creu va ser comprada i col·lacada en el seu lloc pels propietaris de la masia l'Aguilera als anys 40.