BDN-S. Mateu i tornada pel Turó d’en Galceran i La Coscollada

Cada vegada em costa més de decidir quina ruta faré quan surti. No sé per què, no vull repetir rutes. Sé que passaré pels mateixos llocs que he passat tantes vegades, però intento combinar-los de tal manera que em doni la sensació de que faig una ruta nova o diferent. I la d'avui m'ha sortit mig, mig.

Havia pensat anar a Alella per la Virreina i pel Camí del Mig, quan hi estava al lloc per girar, m'ho he repensat i he tirat cap amunt per agafar l'altre Camí del Mig, no sabia que hi havien dos Camins del Mig per anar a Alella, goita, tu!

A l'arribar al de dalt, he volgut continuar pel que em semblava més evident. I l'he cagat! Havia d'haver agafat la pista de l'esquerra, i no recte cap el torrent de Valcirera. Al final del camí, envoltat de vinyes per tot arreu, et trobes el torrent, estret, sorrenc i ple de plàstics. Allò es intransitable, i encara que em faltés pocs metres per saber on parava aquella ensarronada, he decidit fer marxa enrere i desfer el camí fins agafar la pista bona, la de la tanca que s'ha de creuar a peu perquè no n'hi ha lloc per creuar-la muntat a la bici. Total, 1,8 km de temps perdut, encara que ha estat bé anar-hi per conéixer de prop el terreny.

Però ha valgut la pena fer i refer aquesta part de la ruta, sobre tot a partir de la tanca que tens unes vistes diferents d'Alella, de Montgat i del Barcelonés. He pujat fins la penjada urbanització Can Comulada. Pel que es veu, Alella està especialitzada en tenir urbanitzacions a dalt de la muntanya. Té algunes torres molt originals de disseny, però ja els afanyo jo la feinada de sortir d'allà dalt i anar al poble a comprar a una botiga. Això sí, tenen unes vistes precioses i unes baixades tope guai per gaudir de la velocitat i gastar frens. Conyes a part, aquesta és una opció per arribar a Alella, si més no, diferent.

La resta de la ruta és ben coneguda per a tothom que visita aquestes contrades. Tant a l'anada a Sant Mateu, com la tornada per Font de Cera, seguint després la pista de la zona ombrívola de la serralada de Marina fins al turó d'en Galceran, i la pujada a la Coscollada des de l'antic seminari, tampoc té cap dificultat que ressaltar. Al menys, i em perdoneu, per una e.bike. Amb bici normal és altra cosa, té algunes rampes una mica fortetes. Però fins i tot jo, algunes rampes no les puc pujar, al menys el tros del camí que va des de Font de Cera fins a Alella Park, on els seus primers metres, creuada la carretera i passada la tanca, hi ha una forta pendent, que a mi em costa pujar-la per molta e.bike que tingui. La bici se m'encabrita a l'últim tram per culpa de les pedres, i com és costum, no agafo la traça correcta, i al final haig de posar el peu a terra i fer quatre o cinc metres arrossegant la bicicleta amb tot el seu maleït pes.

 I com m'agrada tenir anècdotes que comptar. Arribant a la Coscollada, tot just passada la gran pedra a la cruïlla de la pista que ve de la Vallençana i que tira cap amunt. Precisament a la part més planera i a punt d'agafar les últimes rampes per arribar al cim. Allà, he vist una figura negra d'un animal gros en mig del camí. Al principi m'he cregut que es tractava d'un senglar. Però no, era una truja de pèl negre que, molt tranquil·la ella, i amb molta patxorra, estava passejant, o menjant, sense alterar-se per a res de la meva presència. Segurament que s'havia escapat d'algun tancat. Encara que ves a saber el temps que fa que és lliure i s'ha ajuntat amb els seus germanastres i viu amb ells. 

Les dades d'avui són:

Distància ...................................... 42,70 km

Temps en moviment.................... 3 h 20 m

Temps Total ................................ 4 h 4 m

Desnivel positiu acumulat.......... 1.330 m

Velocitat mitja ............................ 12,8 km/h

Velocitat màxima ...................... 48,6 km/h