BDN-Castell de Burriac (pluja, fang i xuclada de cadena)

Variant forçada de la ruta que vaig fer el 2 de maig passat. He dit forçada per dos motius, un per culpa de la pluja, i l'altra per la clavada de la cadena.

La pluja ens està fent la guitza aquesta primavera. Allò de que pel maig cada dia un raig se està complint a peu de lletra. Aquesta sortida estava programada per l'u de maig. Va ser anul·lada pel mal temps. Tota Catalunya estava lliure de núvols menys on érem nosaltres, a Badalona. I vinga que ploure!

Així que, al dia següent, jo sol, amb un dia extraordinari, però fred i lluint el sol, la vaig fer. Que és la que ja havia penjat amb moltes fotos

Quedo amb el meu company que me la va proposar per tornar a fer-la aquest diumenge, 6 de maig, perquè estem en diumenge, oi? Amb tanta festa perdo els dies.

Amb temps insegur la resta de dies, i plovent gairebé sempre, ja sigui al matí o a la tarda, quedem el proper diumenge, ben d'hora, perquè les previsions de pluja deien que serien probables a partir del migdia. I nosaltres ens ho vam creure.

A les 7:30 quedem a la piscina municipal de l'estació. El cel es veia ennuvolat, no plovia. Mirant cap a Mataró es veien molts núvols negres, però com el temps havia dit que plouria al migdia/tarda, nosaltres seguim endavant.

Quan passem El Masnou ja comencen a caure gotes. A Premià les gotes ja són nombroses i més intenses, però nosaltres res, cap amunt Burriac. Ja estem mullats, no ve d'aquí mullar-se una mica més amb l'esperança de que pararà. Però després d'haver vist l'App Rain Alarm, es veuen unes grans taques verdes i taronges de núvols que vénen del nord-est i ocupen Barcelona, Girona i bastant del mar.

Com ja estem ben xops i Burriac el tenim tan a prop, a uns 3 Qm, que seguim endavant, ja per pista de terra, on comencem a veure fang. També veiem corredors i corredores, tan amarats com nosaltres. Es veu que la gent té ganes de sortir, portem masses festes que plou, i ja està bé de tanta aigua. Així que, encara que plogui, la gent surt. ens anem acostumant com els holandesos i belgues.

Com jo ja he estat dos cops al castell de Burriac, puja el meu company Jordi i jo em quedo vigilant les bicicletes on comencen les escales metàl·liques. Tan aviat baixa seguim el nostre camí direcció a la Roca d'en Toni i arribar-nos a esmorzar a Cal Senyor.

Els frens comencen a xerricar, així com quedant-nos tacats de fang per tota la bicicleta, els nostres cossos i les motxilles. A més, amb la velocitat les ulleres també es mullen, i del casc cau l'aigua que de vegades sembla una cataracta. Hem d'anar amb molta cura perquè el fang ja hi és per tota la pista.

En aquest tros des de Burriac fins a Cal Senyor ens hem creuat amb alguns ciclistes tant bojos com nosaltres. I també, bastants motoristes que, amb el terreny tant tou, deixen marcades les seves rodes destrossant la pista.

Segeix plovent i fort. A Cal Senyor deixen les bicicletes a fora, també n'hi ha altres ciclistes que han pujat amb les seves e-bike. I tots estem dins del local, les taules de fora estan buides. Per sort tenen posada la calefacció, així l'estona que estarem esmorzant ens anirem assecant una mica.

Seguim el nostre camí i la pluja no para, fins i tot a estones sembla que plogui amb més intensitat. Aquest cop les pujades són més agraïdes, com es va més lent, al menys no reculls tanta aigua com quan vas amb velocitat, ens passa com amb els cotxes. Només que nosaltres no portem neteja parabrises. En Jordi diu que la propera e-bike no se la comprarà descapotable.

Ja posats, ens arribem a Sant Mateu, però arribar-ne i sortir-ne en direcció a La Cornisa. Vigilant molt bé les frenades i quan passem la desviació cap a Can Gurguí, i em disposo a pedalar la petita pujada, noto un sotrac que quedo parat. Miro els pedals i la cadena i no veig res. Poquet a poquet reprenc la marxa en direcció a Font de Cera. A l'arribar-nos a la següent pujada, la cadena em torna a fer la mateixa jugada. Sembla que tot està bé, però a cada pedalada una mica forta es torna a clavar. A partir d'aquí m'agafen les pors, i si es clava en baixada? Al final veiem el que és. La cadena un cop passa el petit plat queda enganxada al plat i al topar amb la cadena de dalt, el plat es clava. És com si la cadena tingués un xicle. Mirem, mirem i no veiem res, com no sigui que la barreja d'aigua, fang i oli, faci una pasta i la cadena quedi enganxada a les dents del plat, altre cosa no s'ens acut.

Decidim baixar cap a Alella agafant les zetes. Al menys tot és baixada i no haig de pedalar. Només quedaran algunes pujadetes, i encara que amb dificultats, miro de no pedalar amb força. Hem vist que quan més fort pedalo, més possibilitats tinc de que la cadena es clavi.

Sembla que la pluja vulgui parar. Passat el túnel del tren ja només cauen gotetes, però el terreny és ben moll, aquí ha plogut també. I la pluja para. Així que decidim parar a la benzinera i netejar les bicicletes. Així no ens podem presentar a casa, segur que ens fotem a fora.

Les dades de la sortida d'avui:

Distància ............................................ 50,8 Qm

Temps en moviment .......................... 4 h 1 m

Temps total .......................................... 6 h 13 m

Desnivell positiu acumulable .............. 1.073 m

Velocitat mitja ...................................... 12,55 km/h

Velocitat màxima ................................. 39,47 km/h