Banyoles - Ribelles 10jul22

Es tracta d’un projecte personal, llargament imaginat, que no m’havia vist capaç de fer amb la bicicleta convencional.
Aprofitant el primer any de la bicicleta elèctrica, plantejo als companys de fer el recorregut des de casa meva al campament de Ribelles i tornar, en e-BTT, per anar a passar-hi la darrera nit d’acampada.
M’ acompanya el més incombustible de tots, en Pere Madrenys. Però ell, amb BTT convencional!
La idea inicial consistia en seguir el camí que havíem fet fa un temps, entre Albanyà i Banyoles, però invertint el track.
Sortim del Parc de la Draga, a la cantonada nord-est del Club Natació Banyoles, cap a dos quarts de vuit (7:33h Km0,0) direcció Lió, Usall, Melianta, La Farrés, Centenys, Vilert (passallis) i Espinavessa, per pistes conegudes.
Deixem a la nostra dreta la pista que ens duria cap a Pols, Borrasà i Figueres (08:57h 20,51Km) i seguim direcció N cap a Sant Pere de Navata, Navata i Lladó.
Abans de Lladó (09:26h 26,84Km) trobem el primer inconvenient: una barrera molt solida, que impedeix directament el pas. Seguim cap a la nostra esquerra pel que sembla ser el llit d’una riera, o un antic camí (després vàrem saber que és el camí vell de Lladó a Navata, molt deteriorat) i acabem al mig d’uns camps recent llaurats, a prop de Can Pauet. Seguim per la vora dels camps, en direcció cap a Can Pauet i, quan hi arribem (09:29h 27,17Km), ens troben un home que segava el jardí de la masia que ens explica que, efectivament, hem seguit el camí vell de Navata i que ha tancat la pista que passa per la masia tip d’haver d’arranjar els desperfectes que li causen motos i quads. També ens diu que ha demanat moltes vegades que reparin el camí vell i el connectin amb la carretera GIP-5239, sense cap resultat.
Seguim cap a Lladó, per la GIP-5239 i arribem a la plaça major (10:07h 29,28Km). Estan de festa major i sols hi ha oberta la fleca, a on parem per beure i fer un mos. Passem vora la capella dels Apòstols Sant Felip i Sant Jaume (10:21h 31,41Km) i seguim endavant per bona pista.
Al Km 34,26 (10:32h) ens havien aconsellat de seguir la pista que travessa el Manol i puja cap a Montcanut i el Coll de les Vinyes (més curta i en mes bon estat), però al preparar el track, havien sortit uns punts aberrants i, al corregir-los, vàrem copiar el track de la pista de la Cirera (al nostre track gravat hi ha una petita anada i tornada!). Per tant vàrem seguir la pista que va per el Manol i Sant Miquel de la Cirera (11:29h 41,76Km). Arribem al punt més alt d’aquesta primera part, a 517 msnm (11:35h 42,63Km), baixem per la pista, molt dreta, emporlanada en la majoria dels trams que ens durà al passallis de la Muga (11:50h 47,04Km 225 msnm), seguim per al GI-511, direcció Albanyà (W) i arribem al Càmping d’Albanyà a les 12:04 (49,64Km).
Passem dues hores al Càmping, dinem i aprofitem per fer alguna petita reparació a la bici d’en Pere i carregar la bateria de la meva.
Menció especial el personal del càmping i del seu restaurant per la seva amabilitat i facilitats.
Sortim cap a un quart de tres (14:13h), deixem la pista de Bassegoda i Lliurona i enfilem cap al Coll de Pincaró per la pista de la Muga.
Molta calor!
Coll de Pincaró (15:02h 54,01Km) i creuament de la pista del Bassegoda pel pla de la Teuleria i la Coma del Ferrer, seguim a la dreta per la pista de la Muga cap a Sant Corneli i l’Hostal de la Muga.
Si la Garrotxa és un país erm, sec i corsecat, aquest any ho és molt més que mai; però ens vàrem trobar la sorpresa de que la font de la teula (16:42h 64,92Km), que a la carta del IGCC ve com font d’en Sardana, rajava alegrement, amb la teula renovada. Aigua molt bona i molt fresca.
Passem per l’Hostal de la Muga, molt deteriorat (17:11h 68,25Km), i seguim cap al coll del Subirà (17:33h 70,22Km), baixem cap al creuament de la Comella (17:51h 72,43Km) i pugem al coll de Sant Julià (18:14h 74,38Km) per baixar, finalment, cap als prats de can Quel a on arribem a les 18:42h, després de mes de 9 hores de ruta i 1658 metres de desnivell positiu.

Observacions:
La badada després de Lladó pot ser ens va allargar un xic la ruta, però no va ser cap problema major. Va quedar per fer la pista del Montcanut i el Coll de les Vinyes.
En relació al temps atmosfèric, no tinc massa clar si va ser bona idea aturar-nos al Càmping d’Albanyà; però poder carregar la bateria, ajustar la bici d’en Pere, i menjar tranquil·lament a l’ombra, va ser una bona idea encara que, quan vàrem tornar a pedalar, pot ser feia encara més calor.
En relació a la bici elèctrica, em va sorprendre la durada de la bateria, encara que vaig fer una conducció bastant conservadora.