Banyoles Medinyà Llança18mar23

Ruta de Banyoles a Llançà per Medinyà, Gaüses, Camallera, Fortià, Sant Miquel de Fluvià, Garriguella, Puig de Sant Silvestre i Coll de la Serra, La Valleta i Coll de les Portes.

Ruta feta moltes vegades, amb altres variants.
Aquesta vegada, surto de Banyoles per l’antic camí de Cornellà, cap a Sords i el Camí carener de Sant Mer i Medinyà per creuar l’AP7 i trobar-me amb el company de que ve de Girona.
Seguim fins a Cervià per la ruta del Ter que deixem a l’entrada de Cervià per seguir per la banda nord de la carretera Gi-633/C-851 cap al Veïnat de Baix i Sant Jordi Desvalls.
Aquí vàrem seguir la carretera, per la variant de Sant Jordi, però és millor entrar a Sant Jordi per anar a creuar la variant per el primer pont que es troba. Qüestió de “retallar” un xic de carretera, perquè s’acaba anant al veïnat de Diana, cap a Sant Mateu i Gaüses per entrar a Camallera per el sud-oest.
En altres ocasions anàvem a passar per la zona de Fellines (al costat de l’AP7), però després del mas Puig (gossos molt agressius) i el Puig Senglar, hi ha la baixada a la riera de Llampaies, que no és ciclable. Per tant, hem modificat el recorregut i hem recuperat la idea inicial, de passar per Gaüses, mes fàcil i tot ciclable.
A Camallera, parada a l’únic bar que està obert: L’Avi Pep.
De Camallera a Saus hi ha dues possibilitats, pot ser la millor és la d’aquest track, que l’altre passa per la carretera veïnal.
Seguim cap a Sant Mori per anar a travessar el Fluvià per el pont de la Gi-622 (no sembla que hi hagi altra possibilitat) i seguir direcció N-NE passant a prop de Sant Miquel de Fluvià per seguir direcció N i girar a direcció E per anar a travessar la C-31 en una zona ampla amb una parada de bus. Cal fer molta atenció, perquè es travessa una carretera molt circulada, en una zona ampla en lleugera corba, ben asfaltada, i el cotxes van molt lleugers.
Seguim direcció N-NW i després N-NE per anar a Fortià i Vila-Sacra a on passem pel costat del camp de futbol i anem a buscar un pont que creua la C-26. Seguim la pista asfaltada que va a creuar el Fluvià a la zona de l’aiguabarreig del Manol i ens trobem a Vilanova de la Muga.
Seguim cap al dipòsit controlat de Pedret ni Marzà (la zona més desagradable del recorregut) per creuar la carretera N-260 i seguim per pistes direcció N i N-E i entrem a Garriguella per el S-W.
A Garriguella, la parada és obligatòria, per fer una aigua o un té i preparar-nos per la traca final, que acumula la major part del desnivell de la ruta.
Per anar de Garriguella a la Valleta, cal passar per el coll de la Serra (hi ha un dipòsit d’aigua dels bombers). Hi havia tres opcions diferents:
- Passar per Vilamaniscle, per asfalt fins la sortida de Vilamaniscle; opció poc interessant.
- Seguir la pista que, a la sortida de Garriguella direcció Vilamaniscle, surt del pont de la Riera de Pontils-Riera de Garriguella, i s’enfila bastant ràpida cap al coll de la Serra. Però just sota del coll, hi ha una vinya nova que, darrerament han vallat i el pas és molt difícil. Aquesta seria la opció mes curta, però actualment, gens aconsellable.
- En aquesta ruta hem seguit per la pista de la Mare de Déu del Camp i el centre de reproducció de tortugues que s’enfila, amb alguna rampa molt dura, fins al coll que hi ha al sud del Puig de San Silvestre, per seguir planejant o amb baixada suau, fins al Coll de la Serra.
A partir d’aquí, també hi ha dues opcions: passar pel Mas Patiràs (mes llarga i dura), o baixar a Sant Silvestre de Valleta per pujar a trobar la pista que ve del Mas Patiràs, al coll de les Portes (mes curta i menys exigent).
A partir del Coll de les Portes, baixada ràpida i molt divertida fins a la Riera de Llançà, per entrar a Llançà per la N-260, i fi del trajecte.

Es tracta d’una ruta d’uns 80 o 85 Km que hem fet moltes vegades, amb algunes variants que et permeten fer zones mes còmodes o mes ràpides, o mes dures, segons el temps, la condició física i les ganes.
Molt aconsellable, si es té una certa condició física. La dificultat de la ruta rau en que pràcticament tot el desnivell s’acumula en els darrers Km, que és quan ja n’estàs tip de pedalar, i portes no menys de quatre o cinc hores. A l’estiu pot ser encara pitjor, per la calor.