Almatret intensiu des de Riba-roja

A aquesta ruta li tenia ganes des de feia anys. De fet, hi havia de venir l'any 2022, però un positiu de COVID a darrera hora (asimptomàtic, detectat en anar a fer una prova d'esforç) em va fer no acompanyar al grup amb el qual havia de venir i sortir sol aquell dissabte, per prudència envers els companys (jo em trobava bé, i, de fet, recordo que vaig fer uns 90 km i més de 2000+ aquell dia).

En fi, que per una cosa o altra es va anar quedant, ja que és una ruta que no es pot fer en un matí "normal", que Riba-roja està a una hora de cotxe de Reus i a la gent encara, mentalment, se li fa més lluny... Encara que això darrerament ja està canviant i als companys ja no els costa res apuntar-se quan els parles de Móra, Riba-roja....

Hem arrencat, com sempre, de l'estació de tren de Riba-roja, hem passat lo Riu i amunt cap als Escambrons. Primera baixada preciosa (4,5 km) , que faig per tercer cop i per segona vegada en poc temps i amunt per un altre sender bucòlic que ens porta al monument d'homenatge a en David Duaigües, creador i/o difusor d'aquesta contrada tan espectacular per a la BTT i que, malauradament, fou un dels bombers que va morir en l'incendi d'Horta de Sant Joan del 2010.

Aquí les vistes de lo Riu són espectaculars i al fons ja veiem el Malacate: impressiona bastant veure per on baixarem..... Però per això encara falta força. I ara el que toca és baixar cap a la Mina del Ricard. Aquesta senda que no havíem fet mai ha resultat ser del milloret de la jornada. Ben ciclable, amb algun pas de roca, exposada "ma non troppo"... Descobriments així ja justifiquen la sortida d'un dissabte.

Un cop s'acaba el sender, ja per pista ampla es baixar a tocar del poblat de la fàbrica de ciment (que té una història peculiar que podeu conèixer en aquest article: https://www.segre.com/es/lectura/reportatge/201101/la-cimentera-fantasma_264778.html) i es puja cap a Almatret, primer per pista fins a tornar a toca al Mirador del David i després pel bonic sender del Barranc de Coll de Vaques que també havíem fet fa poques setmanes.

Esmorzem bé a la Societat (molt recomanable el seu entrepà "Serranito") i ja tard, però amb les bateries ben recarregades (deixen entrar les ebikes a dins (avui anàvem 5 companys): tot són facilitats) emprenem la segona part de la ruta, que és la que presentava més novetats per a nosaltres. Sortim del poble i anem a buscar el Malacate 1 i el Malacate 2. El primer tram comença bé, però acaba molt abarrancat, amb xaragalls molt profunds al mig del sender.

El segon tram, el més famós, té dos o tres trams ben tècnics i pendents (un parell de companys se'ls fan bé; jo no me la jugo en cap d'ells) i cap al final també està molt erosionat el sender pels xaragalls, però amb paciència es va fent. Com tot aquest tram és molt llarg, té parts de molt bon fer i boniques de ciclar (i les vistes, a risc de ser redundant en una ruta com la d'avui, bé que s'ho valen) la valoració global és ben positiva. Em van dir "Hi aniràs un cop, però no hi tornaràs". Però no crec que sigui així. Ja estic acostumat a trialeres "guarres" on baixo de la bici i tiro avall a peu sense complex de cap mena. Però em pot més l'esperit "excursionista" de passar-hi i, com ja he dit, em quedo amb els trams bons (i en aquest cas, són força més llargs que els dolents/molt tècnics).

*** El Malacate 2 segueix la carena de la serra de Valldellenes, al llarg d’1,7 Km, fins a un antic edifici enderrocat de la mina del Manuel. Des d’aquí hi ha unes magnífiques vistes de l’espai natural i del riu. A partir d’aquest punt, el sender descendeix paral·lelament a la rampa del «malacate», 330 metres, fins al camí que ressegueix el riu. El «malacate», en català «argue», era una màquina que pujava i baixava les vagonetes de carbó al llarg d’una rampa, mitjançant politges i cordes. Un cop baix, les vagonetes es buidaven en unes sitges, des d’on, finalment, es carregaven els llaüts o barques que transportaven el carbó. Actualment només se’n conserva aquesta imponent rampa.
(Font: https://almatret.cat/itinerari-malacate-mina-del-tormo/)

Un cop a baix del Malacate 2, sense quasi respir, toca tornar a pujar per a guanyar tot el desnivell que hem perdut en els dos trams de trialera més mítica d'Almatret (que realment, són dos trialeres clarament diferenciades, amb un bon tram de pista entremig). Això ja ho fem a ritme molt alegre (trail-turbo) pq ja és ben tard i encara ens falten dues trialeres aquí a Almatret, més la baixada final cap a Riba-roja.

La següent trialera ha estat la millor del dia, junt amb la de la Mina, -i igual de llarga que aquesta (uns 3,5 km). Es tracta de la del Racó del Tormo, però que en lloc d'agafar-la des de la pista com surt al strava, hi hem arribat pel sender de la Font del Pastor Julià, molt bonic també, en puja-baixa, amb trams de roca amples, altres de corriol ben estretet... fins a arribar a la davallada final per l'esmentada trialera del Racó del Tormo, molt divertida, sense cap xaragall, amb saltets (dels que pots saltar o resseguir o esquivar), algun peralt... fantàstica.

Amb aquest bon regust de boca tornem a ser, tanmateix, altre cop a la llera de lo Riu i toca tornar a pujar fort. I aquí és quan decidim definitivament no fer la darrera trialera prevista (que era més curta que aquestes darreres) i tirar avall cap a Riba-roja, a veure si podem arribar a dinar -tard- al Restaurant del Poliesportiu, que està molt bé (Inicialment jo pensava dinar altre cop a la Societat d'Almatret -no hi ha alternativa, ja que fa uns anys hi havia tb. un restaurant, però van tancar-. Però només fan plats, com a molt, i els companys volen un final més feliç.... Al final ens hem quedat una mica sense una cosa ni sense l'altra: no hem fet la darrera trialera i ja abans d'iniciar el descens pel Gr-99 ens han dit del restaurant que ja no arribàvem a l'hora per a dinar.... De fet, hem arribat a les 4 als cotxes, després de baixar per l'espectacular esmentat GR-99 i ple bonic Barranc de la Sabatera (que és el final de la marxa btt Figot race de Riba-roja i que si bé és menys espectacular que la continuació pel GR-99, també té el seu encant).

Per a la pròxima visita a Almatret, potser sortirem d'aquest poble mateix: sí que cal fer quasi mitja hora més de cotxe (s'ha d'anar a tombar fins a Maials) però ara els companys ja saben que val la pena aquesta zona i així no cal fer tants km i desnivell com sortint de Riba-roja i es poden fer, amb tranquil·litat, algunes trialeres més que hi ha.

Qualifico la ruta del molt difícil pels trams tècnics i el malt estat general de conservació dels dos trams del Malacate. La resta no ho és excessivament.

PD; Han estat 5 hores de pedalada i és dels pocs cops que el desnivell acumulat del wikiloc (que tendeix a "rebaixar") m'ha sortit igual que el del Garmin.

Aquí va un primer video excel.lent de la ruta, del company Jalapov (segur que en sortiran alguns més, properament):

https://www.youtube.com/watch?v=xweJ7MGhEys&feature=youtu.be

Ruta circular des de Riba-roja d'Ebre passant per:
- Mirador David Duaigües (18.5 km)
- Mina del Ricard (21.4 km)
- Església de Sant Miquel (30.9 km)
- Tossal Gros (37.3 km)
- Mina del Tormo (43.0 km)
- Mina Duró (48.6 km)
- Mirador de la corba l'Espanyola (52.8 km)
- Mirador de Riba Roja (60.2 km)
- Puntal dels Escambrons (61.8 km)
- Cova del Piquer (67.6 km)