Albanyà - Lliurona per Sant Martí de Corsavell - Albanyà per Sant Miquel de Sa Cirera

Ruta circular, aproximadament 2/3 parts per pista asfaltada / emporlanada, i 1/3 per corriol /pista de terra. Etiquetada com a difícil pel tram de GR entre Sant Martí de Corsavell i la Collada de Can Nou, gens ciclable.

Sortida des d'Albanyà un matí calorós, tot just estrenada la primavera. Es deixa l'observatori astronòmic a la dreta, el càmping a l'esquerra, i el control d'accés a la pista de Lliurona, on aquests dies encara no hi ha restricció. Es passa per la zona de les gorgues d'Albanyà, precioses, per començar de seguida l'ascensió per la pista emporlanada que puja a Lliurona pel Coll de la Teia. És una ruta sempre en pujada, de bon fer per l'estat del paviment, sota una vegetació d'alzina i pi espessa, que no deixa veure el paisatge. El desnivell fins el coll de la Teia és important, un 10% sostingut durant poc més de quatre quilòmetres.

Un quilòmetre després del coll de la Teia surt a l'esquerra la pista de terra que baixa fins Sant Martí de Corsavell i la Torre de Corsavell. L'ermita es troba en molt bon estat de conservació. La Torre, al contrari, té l'estructura molt malmesa, amb el teulat col·lapsat que ha arrastrat algunes parets mestres en la seva caiguda.

Es pot tornar per la pista de terra fins el trencant que s'ha pres per arribar a Sant Martí, però en aquest cas decideixo seguir pel GR per seguir trepitjant terra en lloc de pòrtland. És un corriol que en principi ja sembla que serà complicat, i que finalment resulta no ser ciclable. Potser ho seria una mica en sentit invers. És poc menys d'un quilòmetre, fins enllaçar amb la pista emporlanada de Lliurona a la Collada de Can Nou, i malgrat no tenir cap tram especialment compromès es fa una mica pesat.

Ja a la pista de Lliurona, es deixa a la dreta la pista del Bassegoda i la pista careneja, primer en pujadeta fins arribar als prats de Lliurona, on el paisatge és més obert i el paisatge, verd i molt agradable. En aquest tram hi trobo diversos grups de daines que corren espantades quan en veuen.

Després de Lliurona la pista comença a baixar. Es passa per les ruïnes de Planells, un gran casalot en altres temps. Al cap d'un quilòmetre i mig, aproximadament, cal prendre la pista de terra, en un angle de gairebé 180 graus, que torna a Albanyà.

La pista és agradable, planera, sense grans baixades ni pujades, excepte una pujada molt sobtada, aproximadament un quilòmetre i mig després de travessar el riu Manol, absolutament sec, i que em sorprèn just després d'un revolt tancat a l'esquerra i que per inesperada m'ha fet baixar de la bici.

La pista segueix fins l'ermita de Sant Miquel de Sa Cirera, restaurada d'una manera... especial. Després, Collet de La Cirera, una baixada molt pronunciada que acaba travessant la Muga amb quatre dits d'aigua ben bons per un passallís força ample, per arribar a la carretera de Figueres a Albanyà, i d'allà, un quilòmetre i mig fins tornar al poble.

Una bona sortida. Si en lloc de fer el tram del GR de Sant Martí de Corsavell a la Collada de Cal Nou es torna pel camí de Sant Martí a la pista de Lliurona no caldria etiquetar-la com a difícil.