Aiguamolls de l'Empordà al Parc Natural del Cap de Creus

Ciutadella de Roses

Fortalesa militar construïda sobre un emmurallat al voltant del monestir romànic de Santa Maria de Roses, primer, i la seva ampliació a partir del segle XII, després. L'interior del recinte mostra l'evolució històrica del lloc, que ha quedat immortalitzada en diferents jaciments de gran valor arqueològic. El recinte fortificat de la Ciutadella de Roses constitueix un parc arqueològic de gran interès i bellesa. Al segle XI es construeix un primer emmurallat al voltant del monestir romànic de Santa Maria de Roses, que es veu ampliat a partir del segle XII quan el nucli urbà creix. Finalment, a mitjan segle XVI, durant el regnat de Carles I, es construeix la fortificació definitiva, la Ciutadella. Aquesta nova fortalesa militar, de planta pentagonal amb baluards i murs atalussats, mostra una construcció ideada per contrarestar el nou poder destructiu de l'artilleria, tant terrestre com naval. Cal tenir en compte que Roses tenia un port ben cobejat pels seus indiscutibles valors estratègic i comercial, i les tàctiques bèl·liques havien canviat. I, a més, ara i adés la vila era visitada per la pirateria. L'interior del recinte fortificat mostra l'evolució històrica del lloc, que ha quedat immortalitzada en diferents jaciments de gran valor arqueològic, des de l'antiga colonització grega de Rhode (segles IV-III aC) i el posterior assentament romà fins a la població medieval, bastida entorn del monestir de Santa Maria, del qual les restes de l'església romànica homònima són segurament l'element més destacable. En l'actualitat, l'Ajuntament de Roses té una cura especial pel recinte de la Ciutadella o les Muralles, com en diuen els rosincs, i hi duu a terme treballs de restauració, rehabilitació i adequació d'espais, activitats educatives i de difusió, estudis arqueològics i propostes escèniques. L'Espai Cultural La Ciutadella gestiona l'espai i posa a l'abast del públic la visita a les instal·lacions.

Punta Falconera

La Punta Falconera és un dels paratges més emblemàtics del municipi de Roses. Té una superfície de 316.355,56 i un ampli tramat de camins i caminets, un total de 29, els quals es concentren principalment a la part més meridional. Aquest cap és el punt més meridional de la península del cap de Creus i separa les dues costes de Roses: la badia de Montjoi i les cales de Canyelles Grosses i Canyelles Petites. L'acció del mar i del vent han fet que tingui una costa sorrenca a la banda est i, en canvi, rocallosa a l'oest, presidida pel cap Norfeu. S'anomena així perquè des de sempre ha estat hàbitat de falcons i xoriguers. A més, l'erosió ha donat a la seva roca granítica gneisificada una semblança al cap d'un falcó. La gran riquesa natural - tant terrestre com marina- li confereix una bellesa extraordinària i un tractament especial, en estar integrat dins del Parc Natural de Cap de Creus. El seu estratègic enclavament, des d’on es dominen les aigües entre les Illes Medes i Norfeu, ha motivat el seu ús històric com a punt de guaita i vigilància del trànsit marítim. Fruit d'aquest ús, hi ha tota una xarxa subterrània de galeries i passadissos que surten a la superfície a través de búnquers, on es poden veure les sales de les bateries de tir i els forats per on sobresortien els canons. Actualment els búnquers de Falconera formen part del patrimoni rosinc. Entre 1944 i 1993 fou ocupat per l'exèrcit espanyol, que hi construí una bateria de costa formada per cinc búnquers artillats; aquesta bateria formava part del pla de fortificacions de l'eix pirinenc (conegut com Línea P o Línea Gutiérrez) decidit per la dictadura franquista per prevenir una possible invasió aliada durant la Segona Guerra Mundial. La presència militar evità que el paratge fos malmès per l'especulació urbanística. Des que el 2006 l'ajuntament de Roses va comprar la Punta Falconera, s'hi celebra un Aplec, a la primavera.

Cala del Lledó

Cap Norfeu

Puig Alt

Pedres Negres - panoràmica mar d’Amunt

Badia de Roses

Camps de Mas Marès al fons la Torre del Sastre

Aiguamolls - La Rovina