Una incursio a l'Osona.

Una incursio a l'Osona.
El recorregut transita per: Artés, Avinyo, St. Feliu Sasserra, Oristà, Vic,La Guixa, Santa Eulalia de Riuprimer, Fontfreda, Avinyo, Manresa.
Vic és la capital de la comarca d'Osona, al centre-nord de Catalunya. La seva situació geogràfica, a només 69 km de Barcelona i 60 km de Girona, n'ha fet una de les capitals de la Catalunya central.
És una ciutat que mereix ser visitada doncs té un dels conjunts medievals més suggestius de Catalunya, que fou votat una de les set meravelles de Catalunya el 2007.[7] El centre del nucli antic és la plaça del Mercadal o plaça Major, que destaca diversos edificis modernistes, arcades i torres.
Dos dels monuments més importants són:
La Catedral de Vic
El Temple romà de Vic
Es discuteix quina va ser la primera església catedralícia de Vic, si Sant Pere Apòstol o bé Santa Maria la Rodona. Durant segles els bisbes celebraren la primera Missa de Nadal a Santa Maria i la tercera, a Sant Pere. La molt antiga església de santa Maria fou reconstruïda des dels fonaments pel canonge Guillem Bonfil el 1140, i fou consagrada quaranta anys més tard pel bisbe Pere de Redorta. Hom l'aterrà el 1787 per fer espai per a la nova catedral.
La catedral original, de nau única, parets gruixudes i poques finestres, fou substituïda per la que edificà l'Abat Oliba. Dos-cents anys més tard, Ramon d'Anglesola ja publicava una carta pastoral exhortant els fidels a contribuir per la reparació de l'edifici. El 1401 el bisbe Diego de Heredia li afegí un transsepte, i el 1585 s'obrí la porta de Sant Joan. Amb el temps, però, una reconstrucció completa fou cada vegada més necessària, i cap a finals del segle disset hom enderrocà la catedral per fer-ne una de nova planta. La primera pedra del nou temple es posà el 24 de setembre del 1781, i es consagrà el 15 de setembre del 1803. És un edifici de disseny clàssic, una combinació dels estils dòric i toscà, amb una façana de pedra blanca enriquida amb una bonica balustrada. Té tres entrades, corresponent a les tres naus, i estàtues colossals dels seus sis patrons. L'interior és corinti. De la catedral medieval només se'n conservà l'altar d'alabastre, en l'estil gòtic, donatiu de principis del segle quinzè de Bernard Despujol, i el campanar i la cripta, romànics. D'entre les capelles laterals en destaca la de Sant Bernat Calbó (bisbe de Vic entre 1233 i 1243), que participà amb Jaume el Conqueridor en la conquesta de València. El claustre de dos pisos en estil gòtic és de gran bellesa. També es pot admirar la porta gòtica que mena a la sala capitular.
El seminari conciliar fou començat el 1635 per Gaspar Gil, i fou acabat per ordre del sant Pare Benet XIV pel bisbe Manuel Muñoz Guil el 1748. El seminari modern se situa a l'antiga escola dels jesuïtes. Alguns dels preveres que s'hi han format han tingut molta anomenada, com el filòsof Jaume Balmes i el poeta Jacint Verdaguer, autor de L'Atlàntida. El palau episcopal fou destruït en la Guerra dels Segadors, i no fou refet completament fins al bisbe Francesc de Veyán y Mola, a començaments del segle XIX. El seminari acull també el Museu arqueològic de Vic.