Serralada Cantàbrica | Etapa 8

Començo al vuitè dia de la ruta amb l’alegria de saber que l’endemà faré un dia de descans a Villablino (Castella i Lleó), que és el meu destí per aquesta etapa. Realment, crec que el cos necessita un petit descans perquè la primera setmana rodant per la Serralada Cantàbrica ha sigut molt intensa.
Però de moment, em toca començar la primera pujada, des del primer kilòmetre del dia, i serà una pujada ni més ni menys que de 20 km. Per sort, no té grans pendents i és força pedalable. Es tracta del Puerto de Connio (amb dos “n”...). La veritat és que aquesta pujada també és molt maca, carretera estreta, sinuosa, amb l’asfalt en perfectes condicions, travessant boscos frondosos (Bosque de Muniellos) i amb diversos canvis d’horitzó (i és que 20 km de pujada donen per molt...).
Durant tota la pujada tinc un ull posat en el paisatge i l’altre en els núvols. Novament, la previsió és de pluges persistents, que van de Galícia cap a Astúries.
Si la pujada és guapa, la baixada encara ho és més, amb nombrosos revolts encadenats i unes vistes magnífiques. A més, depenent de cap a on mira la carretera veig lluir un sol en contraposició als núvols amenaçadors que provenen de Galícia.
La baixada finalitza a Ventanueva. Des d’aquest punt queden 30 km de pujada.
Poc després de Ventanueva em trobo amb el túnel de Rañadoiro, de gairebé 2 km de longitud i en pujada; vaja, un malson per fer en bici. Afortunadament està ben il·luminat i em passen molt pocs vehicles.
A l’altra banda del túnel descobreixo que el temps ha empitjorat força i la carretera, que discorre en paral·lel al riu Íbias per un paratge maquíssim, apunta cap a uns núvols grisos de tempesta que em fan témer el pitjor.
M’aturo a un bar al costat de la carretera per demanar aigua però resulta que està tancat. Al costat hi ha una casa i sento veus a dins. Truco a la porta i m’obre una família de bascos que estaven passant uns dies de vacances que amablement m’omplen els bidons i m’animen veient la imminent pluja.
Comencen a caure les primeres gotes, però és durant la pujada al port de Cerredo que la cosa va a més i m’he de posar l’impermeable. Durant la baixada acabo completament xop i just quan arribo a Villablino deixa de ploure. Decideixo entrar a una cafeteria per entrar en calor amb un cafè i un croissant fins em deixen pujar a l’habitació. No hi ha res com una bona dutxa calenta.