Pel Segrià, la ruta cap a Ponent

Limítrof amb l´ Aragó, El Segrià és la comarca més al ponent de la demarcació de Lleida. Parlem de la comarca més poblada de les Terres de Lleida, doncs al seu contorn s'inclouen la capital i una sèrie de localitats vinculades al treball del camp, especialment d'arbres fruiters, que fan del seu paisatge una fèrtil plana que el ciclista pot gaudir sense grans dificultats orogràfiques.

La ruta que proposem és un itinerari d'anada i tornada entre Lleida i Mequineza, al límit entre Saragossa i Lleida, per poder gaudir de la bicicleta resseguint la franja de Ponent. Parlem de més de 80 quilòmetres d´inici, tot i que al tractar-se d'un recorregut d'anada i tornada, es poden dosificar. El desnivell acumulat és molt escàs.

La ruta pren camí cap al sud des d'un inici. Lleida és una de les quatre grans capitals catalanes, la segona més poblada. El seu contorn és un típic paisatge del Segrià, amb enclavaments com Raimat o Seròs que gaudeixen de reconeguda fama pels seus productes del camp.

Per aquest paisatge, el ciclista circula per Alcarràs, primera referència important de la jornada, als deu quilòmetres de recorregut. Tres després, l´ itinerari deixa la N-II, per girar a l´esquerra i sortir cap a Soses, per una carretera secundària en perfecte estat per rodar fort, doncs el desnivell del tram, tot i ser en pla, sempre pica cap avall, paral·lel al Riu Segre, company habitual de qualsevol ciclista que s´endinsa a les rutes de Lleida.

Soses, Aitona i Seròs prossegueixen amb la ruta en una carretera increïblement recta, sempre amb tendència a baixar, fins ben arribats a La Granja d'Escarp al quilòmetre 33 de la sortida en un terreny que anuncia algunes pujadetes. Just abans de La Granja d'Escarp, el ciclista haurà travessat el pont sobre el Riu Segre que poc després rebrà les aigües del riu Cinca.

Parlem d´ un territori de frontera que sobtadament es presenta més abrupte i muntanyós: a l´ esquerra de ruta es situa l'Espai Natural Protegit de Serós-Tossals de Montmaneu, indret de gran valor paisatgístic amb béns culturals com pintures rupestres i restes de la batalla de l'Ebre, durant la Guerra Civil.

Al quilòmetre 37, el recorregut entra a l´ Aragó, direcció Mequineza, el punt més llunyà. El dibuix sobre el mapa fa un petit ziga-zaga sobre el riu Segre, primer, i l'Ebre posteriorment. És el punt on s'uneixen tots dos rius.

La primavera és el moment idoni per rodar per aquest territori. Els hiverns acostumen a encadenar jornades de densa i freda boira i a l´ estiu, aquesta zona pot enregistrar les temperatures més elevades de tota Catalunya. Per tot això la primavera suposa un moment privilegiat per rodar pel Segrià, donat el procés de floració que embelleix i emplena de colors el paisatge.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Limítrofe con Aragón, El Segrià es la comarca más occidental de la demarcación de Lleida. Hablamos de la comarca más poblada de Terres de Lleida, puesto que en su contorno se incluyen la capital y una serie de localidades vinculadas al trabajo del campo, especialmente de árboles frutales, que hacen de su paisaje una fértil llanura que el ciclista puede disfrutar sin grandes dificultades orográficas.

La ruta que proponemos es un itinerario de ida y vuelta entre Lleida y Mequinenza, en el límite entre Zaragoza y Lleida, para poder disfrutar de la bicicleta siguiendo la franja de Ponent. Hablamos de más de 80 kilómetros de inicio, aunque al tratarse de un recorrido de ida y vuelta, se pueden dosificar. El desnivel acumulado es muy escaso.

La ruta toma camino hacia el sur desde un inicio. Lleida es una de las cuatro grandes capitales catalanas, la segunda más poblada. Su contorno es un típico paisaje del Segrià, con enclaves como Raimat o Seròs que disfrutan de reconocida fama por sus productos del campo.

Por este paisaje, el ciclista circula por Alcarràs, primera referencia importante de la jornada, a los diez kilómetros de recorrido. Tres después, el itinerario deja la N-II, para girar a la izquierda y salir hacia Soses, por una carretera secundaria en perfecto estado para rodar fuerte, pues el desnivel del tramo, a pesar de ser en plano, siempre pica hacia abajo, paralelo en el Riu Segre, compañero habitual de cualquier ciclista que se adentre por las rutas de Lleida.

Soses, Aitona y Seròs prosiguen con la ruta en una carretera increíblemente recta, siempre con tendencia a bajar, hasta llegar a La Granja d'Escarp en el kilómetro 33 de la salida en un terreno que anuncia algunas subiditas. Justo antes de La Granja d'Escarp, el ciclista habrá atravesado el puente sobre el Río Segre que poco después recibirá las aguas del río Cinca.

Hablamos de un territorio de frontera que repentinamente se presenta más abrupto y montañoso: a la izquierda de ruta se sitúa el Espacio Natural Protegido de Seroso-Tozales de Montmaneu, lugar de gran valor paisajístico con bienes culturales como pinturas rupestres y restos de la batalla del Ebro, durante la Guerra Civil.

En el kilómetro 37, el recorrido entra a Aragón, dirección Mequinenza, el punto más lejano. El dibujo sobre el mapa hace un pequeño zigzag sobre el río Segre primero y, el Ebro posteriormente. Es el punto donde se unen ambos ríos.

La primavera es el momento idóneo para rodar por este territorio. Los inviernos acostumbran a encadenar jornadas de densa y fría niebla y en verano esta zona puede registrar las temperaturas más elevadas de toda Catalunya. Por todo esto, la primavera supone un momento privilegiado para rodar por el Segrià, dado el proceso de floración que embellece y rellena de colores el paisaje.