Olot-Oix-Beget-Camprodón-St.Pau-Olot

Beget és un poble de l'Alta Garrotxa, amb municipi propi fins a l'any 1969, en què fou agregat al terme municipal de Camprodon (Ripollès). Situat a la capçalera del riu de Llierca, les seves cases de pedra s'agrupen al voltant de la riera de Beget. Avui és un poble turístic i de segones residències. Al 2005 tenia 27 habitants.

Dins del nucli de Beget es pot trobar l'església de Sant Cristòfol, de caràcter romànic.[1]

Oix és un nucli de població del municipi garrotxí de Montagut i Oix situat al marge esquerre de la riera d'Oix, a 413 m d'altitud.[1] Havia estat independent fins a l'any 1972, que va ser annexat al municipi de Montagut. L'any 2009 tenia 102 habitants, amb un alt percentatge de població disseminada.[1] Els seus habitants s'anomenen oixencs i oixenques. Celebra la festa major el primer diumenge d'octubre i un aplec a l'ermita de Santa Bàrbara de Pruneres el 4 de desembre.

Alguns edificis d'interès del poble són l'església parroquial de Sant Llorenç, citada ja el 937 però molt modificada des d'aleshores; el castell d'Oix, construït el segle XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà; i, finalment, el pont romà.[1]
L'antic municipi d'Oix, que s'estenia per les altes valls de la riera de Llierca comprenia els llocs i antigues parròquies de Sant Miquel de Pera, Sant Miquel d'Hortmoier, Mitjà, Monars (citat el 1064, el temple té un absis preromànic), Santa Bàrbara de Pruneres (amb un santuari ja esmentat el 1328), Talaixà (del 872, sufragània de la parròquia d'Oix el 1614), Riu, els santuaris de les Agulles i d'Escales i l'antic monestir de Sant Aniol d'Aguja.[1]