-Manresa Perafita

Això de fer cap a cal Pensiro, Perafita, esta vist que agrada al mes pintat.

A ¼ de 8 Un grup de 10 vàrem sortir del Bar del Maure, amb nouvinguts, Ricard , El Salvador amb la bici Nova, Manel, Pere, Josep Mª, Ramon, Fèlix, Agusti, Juan, Toni, i a partir d aquí, el Manel que espera als bombers, tot just sortia de guàrdia. Els feres de Santpedor que a ¾ de 8 amb punt al Pont de Cabrianes els Lau, Nasi, Juanjo , Abans d’Artés el Sallenti Jordi S. i Artés la darrera incorporació el Toni. Total 16 i el company Ramon que ens va fer el reportatge fotogràfic i suport amb el cotxe.

El dia va començar forca fred dons el termòmetre marcava 2º. Ràpidament la temperatura pujava si no mes la interior dons el ritme era bo i en arriba Sant Feliu van començar a saltar les peces d’abric. Passem Prats i un grup ens va donar suport fins la Costa dels Gats. I desprès parà a Cal Pensiro. Algun era la primera vegada, altres acostumats a barretes energètiques els feia… i finalment el Xavi M. ens va venir a acompanyar, ell amb la seva metòdica disciplina, això de la competició es dur dur. Quan es va arribar al músic va ser el millor la trompeta va tocar a mes no pogué. I desprès la tornada a Manresa. Com a l’anada els companys es van anar quedant a les poblacions que s’havien agregat al grup..

Algunes dades. S’ha rodat duran 5h i poc al llarg de 124 km pujant un total 1750m la temperatura mitja ha sigut de 9 º i mínima 2º.

Aquests traçats son per documentar les sortides que anat fent al llarg dels darrers anys i que anat publicant al bloc http://cicloturisme100x100.blogspot.com.es/.
Espero que us puguin ajudar a l’hora de prepara la vostra ruta.
No faig una descripció detallada del recorregut doncs la podeu veure seguint el traç amb un mapa tipus ICC 1/5000. Pel que fa a la dificultat, es la que he pogut experimentar personalment, amb totes les limitacions.

És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai. Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té!

El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.

És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…

El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.
Que gaudiu de la sortida i si cal qualsevol informació no dubteu quedo a la vostra disposició.