La Segarra més autèntica

La Segarra és una delícia per aquell ciclista de carretera que li agraden les sorpreses en forma de duresa i exigència durant l'itinerari. Parlem d´ un terreny molt rugós, un continu de repetjons que obliga a cremar molt per mantenir el ritme. La Segarra és terreny mixt, amb un nord que acumula pendents i murs i una meitat sud més assequible sobre el paper, com ja veurem.

Aquesta proposta per La Segarra suposa un pas per les dues versions d´ aquesta comarca, ben situada al cor de Catalunya.

Sobre el mapa l'itinerari dibuixa una espècie de vuit que ressegueix el recorregut de la Clàssica dels Murs, tota una declaració de la natura de la ruta proposada. Es tracta d'una marxa cicloturista nascuda relativament fa poc com un homenatge català a les curses valones, a Bèlgica, molt apreciades pel ciclista de tota la vida, donada la seva vistositat però també la seva exigència màxima.

Assenyalar que a l´ epicentre de la jornada es troba la capital de la comarca, Cervera, amb una ubicació clau que facilita fer un tram més curt si no es volen fer els dos bucles.

Cervera és un municipi amb un gran patrimoni monumental situat sobre un turó i amb un perfil medieval molt característic. D´ inici la ruta pren tendència cap al nord, cap a Torà, per carreteres petites i tranquil·les en direcció precisament cap a Solsona, donant les claus d'un territori que poc a poc guanya altura cap al Pre-Pirineu.

El primer tram ja comença a sumar desnivell al GPS, amb els primers murets que fan honor a la marxa cicloturista: rutes estretes, carreteres tranquil·les i un bon grapat de revolts anunciant constants canvis de pendent.

Tot i alternar baixades i pujades, la tendència, però, és a pujar paulatinament, especialment passat l´ impressionant Monestir de Sant Ramón Nonat, abans de baixar fins Torà, el punt més al nord de la ruta.

Des de Torà, la carretera mira constantment cap al cel alternant llargs trams de pujada, no gaire durs i amb alguna baixadeta, fins la plana de Calaf, on el ciclista farà front a un darrer mur passat Sant Martí de Sesgueioles.

Apropant-nos a la meitat del recorregut, apareixen una sèrie de murs que fan mal abans d'arribar a un punt clau, a una cruïlla de carreteres que dóna l´ opció de tornar a Cervera i estalviar-se el darrer bucle o continuar fins al final de ruta proposada.

Ara l'itinerari segueix rumb al sud, fins Cabestany, cobrint un dels trams més complicats de la marxa, una espècie de muntanya russa pel cor meridional de La Segarra, de paisatge d'horitzó pla però amb constants canvis de desnivell i nombrosos revolts. El petit poble de Cabestany s´ encaixa a un petit monticle sent la porta a nous murs que porten fins Salvallà del Comtat, a la província de Tarragona, un lloc que suposa una agradable sorpresa quan la ruta ha superat ja els 100 quilòmetres.

Una mica més endavant la ruta toca sostre a Forès, també a la Conca de Barberà, ja als 120 quilòmetres. A partir d'aquí el perfil es mostra favorable, baixant de forma constant en direcció a Verdú, que arriba després d´ una impressionant recta, i Montornès de Segarra, d'on arrenca la darrera successió de murets, per abordar Cervera per la cara sud.

En total 158 quilòmetres i un desnivell superior als 2400 metres, una jornada de gran clàssica que donada la seva configuració en forma de vuit, ofereix, com hem dit, alternatives més curtes.

------------------------------------------------------------

La Segarra es una delicia para ese ciclista de carretera que le gustan las sorpresas en forma de dureza y exigencia durante el itinerario. Hablamos de un terreno rugoso, un continuo de repechos que obliga a quemar mucho para mantener el ritmo. La Segarra es terreno mixto, con un norte que acumula pendientes y muros y una mitad sur más asequible sobre el papel, como veremos.

Esta propuesta para La Segarra supone un paso por las dos versiones de esta comarca, bien situada en el corazón de Catalunya.

Sobre el mapa, el itinerario dibuja una especie de ocho que resigue el recorrido de la Clàssica dels Murs, toda una declaración de la naturaleza de la ruta propuesta. Se trata de una marcha cicloturista nacida relativamente hace poco como homenaje catalán a las carreras valonas, a Bélgica, muy apreciadas por el ciclista de toda la vida, dada su vistosidad, pero también su exigencia máxima.

Señalar que en el epicentro de la jornada se encuentra la capital de la comarca, Cervera, con una ubicación clave que facilita hacer un tramo más corto si no se quieren hacer los dos bucles.

Cervera es un municipio con un gran patrimonio monumental, situado sobre un cerro y con un perfil medieval muy característico. De inicio, la ruta tira hacia el norte, hacia Torà, por carreteras pequeñas y tranquilas en dirección, precisamente, a Solsona, dando las claves de un territorio que poco a poco gana altura hacia el Pre-Pirineo.

El primer tramo ya empieza a sumar desnivel al GPS, con los primeros muros que hacen honor a la marcha cicloturista: rutas estrechas, carreteras tranquilas y un buen puñado de curvas anunciando constantes cambios de pendiente.

Aunque se sucedan bajadas y subidas, la tendencia es a subir paulatinamente, especialmente pasando el impresionante Monasterio de Sant Ramón Notat, antes de bajar hasta Torà, el punto más al norte de la ruta.

Desde Torà, la carretera mira constantemente hacia el cielo, alternando largos tramos de subida, no muy duros y con alguna bajadita, hacia la plana de Calaf, donde el ciclista afrontará un último muro pasado Sant Martí de Sesgueioles.

Acercándonos a la mitad del recorrido, aparecen una serie de muros que hacen daño, antes de llegar a un punto clave, un cruce de carreteras que dan la opción de volver a Cervera y ahorrarse el último bucle o continuar hasta el final de ruta propuesta.

Ahora el itinerario sigue rumbo al sur, hasta Cabestany, cubriendo uno de los tramos más complicados de la marcha, una especie de montaña rusa por el corazón meridional de La Segarra, con paisaje de horizonte llano pero con constantes cambios de desnivel y numerosas curvas. El pequeño pueblo de Cabestany se encaja a un pequeño montículo siendo la puerta a nuevos muros que llevan hasta Savallà del Comtat, en la provincia de Tarragona, un lugar que supone una agradable sorpresa cuando la ruta ha superado ya los 100 kilómetros.

Un poco más adelante, la ruta toca techo en Forès, también a la Conca del Barberà, ya a los 120 kilómetros. A partir de aquí, el itinerario se muestra más favorable, bajando de forma constante en dirección Verdú, que llega después de una impresionante recta y, Montornès de Segarra, de donde arranca la última sucesión de muros, para abordar Cervera por la cara sur.

En total, 158 kilómetros y un desnivel superior a los 2400 metros, sale una jornada de gran clásica que dada su configuración en forma de ocho, ofrece, como decimos, alternativas más cortas.