Etapa 1b/14 Route des cols (transpirinenca vessant francès)

Dades segons el meu dispositiu Garmin:
41,98 km
525 m+
‘Cols’:
Coll dels Belitres (165 m)

eBook (ESP): https://www.amazon.es/Bikepacking-por-Pirineo-franc%C3%A9s-Transpirenaica-ebook/dp/B085QNRWDX

El 4 d’agost de 2018 és el dia en què començo aquest viatge. I el començo amb moltes ganes i il·lusió però, alhora, amb moltes pors o temors. Els principals temes que m’amoïnen són tres:
- El desnivell acumulat, que es concentrarà principalment en les vuit etapes seguides en les que creuaré els ports dels Pirineus.
- L’adaptació als horaris de menjar de França, ja que, degut a què mengen més d’hora del que solem dinar a casa nostra (entre les 12 h i les 13 h), això farà que m’hagi d’aturar a menjar enmig de l’etapa, sense haver arribat al destí. I aquí se’m planteja el dubte de si és millor menjar un entrepà ràpid per poder seguir pedalant sense esperar a fer la digestió, o bé menjar ‘de plat’ per reomplir els músculs de carbohidrats però esperar-me dues hores a fer la digestió abans de continuar la ruta i arribar cap a mitja tarda al destí.
- La possibilitat de pluja, que en la vessant francesa, amb el clima atlàntic és més que probable ...
El fet és que surto de casa direcció a Granollers per agafar el tren fins a Portbou, on reprenc la ruta en bicicleta. Vaig optar per fer aquest trasllat en tren perquè no podia allargar més els dies de la ruta ... ni el cost ...
Per tant, el primer tram començo pedalant per les carreteres que conec bé de les sortides de cap de setmana fins a Santa Eulàlia de Ronçana. A partir d’aquí, continuo cap a Granollers, per sort, sense gaire trànsit ja que és força d’hora.
Un cop al tren coincideixo amb dues parelles que també van a fer una ruta en bicicleta pel Baix Empordà, però en el seu cas la faran de dos o tres dies.
A mesura que m’aproximo a Portbou veig per les finestres del tren que fora bufa un vent considerable, doblegant les branques dels arbres i els arbusts. Quan arribo a Portbou comprovo que, a més del fort vent, també fa molta calor. Encara no són les 12 h, però decideixo menjar un entrepà per habituar-me al nou horari a partir d’ara i quan acabo enfilo cap el Col dels Belitres, on hi ha la frontera amb França. La pujada és curta, però la faig lluitant contra el vent (que bufa amb ràfegues fortes), la calor (que no té compassió d’un pobre ciclista com jo i la pujada no té ni una ombra) i el trànsit.
A la baixada vaig amb prudència pel vent i també aprecio que l’asfalt és molt rugós, molt més que l’asfalt de les carreteres per on solc rodar.
Finalment arribo a Cerbere, on l’endemà començaré la Route des Cols oficialment. Cerbère és un poble turístic, amb diversos establiments on allotjar-se i restaurants però, en general, vaig trobar que tot era força car, suposo que degut a la forta component turística d’aquesta part. Així que, si no es vol començar la ruta expressament en aquesta vila, potser és millor buscar allotjament en algun altre lloc menys turístic i més barat.
A la tarda em dedico a voltar pel poble i a escoltar les sardanes que toquen a la plaça.