Cerdenya 2019. Etapa 7. Olbia - La Maddalena. 29/ 09/ 2019

7a etapa: La Costa Smeralda

OLBIA Km 0 SS 125, 6 km, deixeu-lo dir. S. Pantaleo
Portisco The Emerald Coast es va enlairar el 1961, sota l'empenta de l'Aga Khan.
Abbiadori
Porto Cervo 30 km de recàrrega
Poltu Quatu (Advertència: Espero que no hagueu pres Arzachena en directe).
Baia Sardenya 36 km Típica destinació de vacances a la Costa Smeralda.
SS 125, agafar ciutat directa. 2 km al sud de la ciutat, nuraghe sobre una roca.
47 km Just a la cruïlla cap a Cannigione i Palau per la carretera de la costa
Cannigione 52 km Pícnic: aparcament a la dreta, sortida d'aglomeració vora el mar
Laconia
Cap d’Orso 63,5 km Roca treballada en forma plantígrada.
Palau 69 km Embarquen a l’illa de MADDALENA.
La Maddalena 89 km Recorregut panoràmic de l’illa

Etapa 1  Porto Torres Alguer.

Etapa 2. Alguer Oristano.

Etapa 3. Oristano Aritzo.

Etapa 4. Aritzo Santa Maria de Navarese.

Etapa 5. Santa Maria de Navarese Cala Gonone.

Etapa 6. Cala Gonone Olbia

Etapa 7. Olbia La Maddalena.

Etapa 8. la Maddalena Sta. Teresa Gallura.

Etapa 9. Santa Teresa Gallura Porto Torres.



Sardenya



(Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma. Té una superfície de 24.090 km² i una població, l'any 2009, d'1.671.001 habitants. La capital n'és Càller. Històricament dividida en 30 comarques (en sard, curadorias o partes o Merias), l'estat italià la va dividir en quatre províncies (Càller, Núoro, Oristany i Sàsser). El 2001, va passar a vuit amb la creació de quatre de noves segregades de les anteriors: Olbia-Tempio, Ogliastra, Carbonia-Iglesias i Medio Campidano. Des del 2016 es va fer una nova distribució, desapareixent les quatre províncies creades el 2001, i alhora es va crear la província de Sardenya del Sud i la ciutat metropolitana de Càller que substituïa la província homònima.



L'illa és força accidentada, i constitueix un fragment del sòcol varisc tallat per nombroses falles, que presenta fragments dispersos de cobertura secundària i eocènica. No presenta cap unitat orogràfica, no té veritables serralades i les formes de relleu són tabulars.



El clima mediterrani és típic de gran part de Sardenya: al llarg de les zones costaneres, on resideix la gran majoria de la població, els hiverns són suaus gràcies a la presència del mar, amb nevades rares i temperatures quasi mai sota els zero graus. Els estius són càlids i secs, però la baixa humitat i la bona ventilació permeten suportar fàcilment les temperatures elevades, que pugen fins als 35°C.

A les zones interiors el clima és més rigorós. Als massissos muntanyosos més elevats, hi neva a l'hivern i les temperatures baixen a sota zero. Els estius són frescos, sobretot durant les hores nocturnes, i rarament hi fa calor molts dies consecutius.