Arenys de Munt - Roma en 8 etapes. 5a Alba - Ponte Taro

Al matí, la rutina cada vegada costa més. És un dels pitjors moments del dia. Sempre quedem per sortir a les 7 dalt de la bici. A Alba hem dormit en un hotel situat al mig de la ciutat, en un edifici antic amb carrer peatonal. La furgoneta la tenim aparcada en un pati interior a uns 150 m, i per arribar-hi hem de fer uns 2 ó 3 camins i baixar la bici i maletes de l’habitació, que és molt gran, com un apartament, però que no te ascensor. També revisem el desviador d’una bici i els preparatius els fem més lents, sense tanta alegria. L’etapa d’avui no te cap misteri, doncs són 210 km però només 400 de desnivell. L’etapa del dia anterior que creuàvem els Alps era la més dura i no vam patir, per tant, ara si les etapes no tenen tan de desnivell segur que les farem. La sortida d’Alba és més pesada del que comptàvem, no ens imaginàvem que era tan gran i extens. A la que deixem el nucli urbà, ens posem en una carretera recta llarguíssima, sense voral, en molt mal estat, i amb força trànsit. És un dels pitjors moments de tota la ruta. No podem fer relleus perquè al haver-hi tan de trànsit i gens de voral, per superar en paral·lel al ciclista que surt del relleu prendríem massa riscos. L’asfalt és un desastre i si et mous una mica per esquivar un forat, n’agafes un altra. És millor agafar fort el manillar, anar recte, i tenir una mica de sort. Poc més s’hi pot fer. Estem gairebé una hora patint aquesta carretera. Quan el track ens fa desviar per fer una zona rural per baixar a una vall i pujar un parell de quilòmetres per creuar un dels pobles que hi ha als turons ho agraïm moltíssim. Trobem una pancarta molt gran que ens indica que canviem de regió, passem del Piemont a la Llombardia, i de seguida deixarem la regió per entrar a l’Emilia Romanya. En aquell tram veiem senyals de trànsit que ens diuen que Torí i Milà ens queden molt a prop, a uns 60 km cadascuna. De seguida deixem la zona rural i continuem amb carreteres rectes, en molt mal estat i poc agraïdes. Hi ha moments que psicològicament es fan pesats, però això també forma part d’una ruta tan llarga, per arribar a un destí final t’has d’empassar quilòmetres no massa agraïts. Quan podem anem fent relleus i sempre intentant rodar tots junts en grup. És difícil trobar lloc per esmorzar i per dinar en aquestes rectes tan llargues. Casualment esmorzem i dinem al pàrquing d’un cementiri. El lloc de dinar queda un pèl separat de la via principal, ens desviem uns 300 m, i davant d’una empresa de materials de construcció, al km 178. Ens en queden uns 30 per acabar l’etapa, una horeta aproximadament. Dinem amb calma i fem temps per no arribar massa aviat a l’hotel, que queda a les afores de Parma, a uns 15 km de la ciutat, i no hi haurà massa cosa per visitar.
Després de dinar agafem la bici per fer els 30 km que ens falten. Són un calc dels del matí abans de dinar, carreteres rectes, asfalt lamentable, i en alguns moment força trànsit. En aquesta etapa en Jaume te la idea de posar uns rètols a la furgoneta avisant que hi ha ciclistes , i al final de l’etapa, ho demanem al recepcionista de l’hotel i ens imprimeix dos folis en italià que enganxem a la furgoneta alertant de ciclistes. El recepcionista ens diu que al hall de l’hotel ens posarà a les 10 del vespre el Rayo – Barça. Aguantem el partit només 20 minuts, el Barça juga sense ganes i ja va perdent. El sopar l’hem fet al mateix hotel amb un menú poc variat, però ja ens hi conformem.