Arenys de Munt - Blanes - Hostalric - Arbúcies - Coll de Revell - Sant Marçal - Santa Fe - Sant Celoni - AM

Sortida circular que iniciem per la costa i la continuem pel Montseny. Primer anem per la transitada N2 que ens serveix d'escalfament. A Blanes ens desviem cap a l'interior per anar fins a Arbúcies. Allà ja comença l'autèntic plaer de pedalar pel Montseny, doncs pugem fins el coll de Revell per una carretera que és una delícia pel ciclisme, ho te tot, no hi ha trànsit, ombrívola, virada, es pot fer a plat, i al final veus el punt d'arribada que et sembla que mai ha d'arribar.
Del Coll de Revell anem cap a Sant Marçal, per una carretera que és també una meravella, amb un paisatge que és impressionant. Avui abans d'arribar a Santa Fe hi havia neu als costats de la carretera, que feia que l'entorn fos encara més preciós. Queda només baixar a Sant Celoni i tornar a Arenys de Munt.

Jo crec, que tots els que hem fet la ruta, l'hem gaudit molt, en part perquè era el primer dia de l'any 2018 que arribàvem a dalt del Montseny, des del dia 15 d'octubre, quasi 5 mesos, per culpa del fred,no hi havíem pujat.

Avui al grup s'hi han apuntat dos "rookies" com els ha anomenat el Presi. Aquests dos rookies han "amargat" la primera pujada a l'Alejandro, que al final ha hagut de donar un cop de puny sobre la taula per demostrar els seus galons.

Per altra banda ha estat un d'aquells dies que el mític Prunetti ha fet tota la volta amb nosaltres, que tot i ser un motiu d'orgull poder compartir sortida amb ell, saps que aniràs amb el ganxo tot el matí. A més, per si amb en Prunetti no n'hi ha prou, ara s'ha apuntat amb nosaltres, el seu soci, un altre crack insaciable, en Marc, que mai en te prou, i que porta, com diu l'Alejandro, més quilòmetres que "la maleta del fujitivo". En Marc, ha fomut una apretada al final de l'etapa, de Sant Celoni a Vallgorguina que ha acabat de rebentar-ho tot.
Ells dos, amb el Presi, formen el grup A plus, que mengen a part de tota la resta dels humans. El Presi, mentre els altres anem ofegats sense poder parlar, fins i tot, te temps per explicar-nos les seves experiències amb els professionals del ciclisme quan va quedar 15è de la general a la Titan Desert. En definitiva, una sortida de les autèntiques, que fan afició, i superant amb nota el trauma que ens suposava la primera sortida post xerrada nutricionista, parant a omplir el bidó 3 vegades, i menjant més dàtils que els camells.