Mines de Sant Marçal o de Matagalls
near Vehinat de Lliors, Catalunya (España)
Viewed 9870 times, downloaded 236 times
Trail photos
Itinerary description
Mines de Sant Marçal o de Matagalls (Viladrau). Parc Natural del Montseny - Reserva de la Biosfera.
La formació geològica en la qual es troba aquest jaciment és de granodiorita; i el filó motiu de l'extracció mineralògica contenia fluorita, baritina, galena, pirita, calcopirita i quars. Les avui inactives mines de Sant Marçal explotaven un filó subvertical de direcció aproximada EW, constituït principalment per fluorita, que era el mineral objecte de l'extracció. A partir del 2004 es van iniciar els treballs de recuperació del jaciment. Juntament amb els filons d'Osor i Tagamanent, el filó Rigròs de Sant Marçal és dels més importants pel que fa a l'extracció de fluorita.
L’explotació d’aquestes mines va iniciar-se a principis dels 50 fins el 1986, que van ser clausurades. Juan María Urdangarín, pare d’Iñaki Urdangarin, va ser l’enginyer de mines responsable de l’explotació de la mina de fluorita, un mineral molt valuós que té diverses aplicacions en la fosa de l’acer, la indústria del ciment i la fabricació d’abrasius i articles de soldadura. Als anys 90, l’empresa es va dissoldre.
NOTA (desembre 2019): Actualment s'ha regulat l'accés a les Mines de Sant Marçal: s'hi han instal.lant reixes i portes tancant l'accés a alguna de les bocamines.
***
ACCÉS: A uns 1200 metres del Coll de Sant Marçal en direcció Viladrau, surt una pista a l'esquerra en forta pujada. GIV-5201, aprox. Km 5,5. Les mines es troben a l'extrem NW del massís del Montseny, als vessants orientals del Matagalls, concretament a la capçalera del barranc Rigròs.
RECORREGUT: A peu, seguint sempre aquesta pista en constant pujada i sense ombra, arribarem en 30 minuts als nivells inferiors de les mines, i en 20 minuts més, als nivells superiors. Localitzades 6 bocamines, dues d'elles tancades amb porta de ferro:
> Bocamina 1: Porta metàl.lica oberta. Pas estret a l'entrada, d'on surt una forta corrent d'aire fred. La boca després s'eixampla i es pot anar a peu dret. De llarg recorregut i dos nivells; es conserven els rails de les vagonetes, unes escales, alguna instal•lació antiga i zones enrunades. Observem un banc i una ampolla de vi.
> Bocamina 2: Porta tancada amb candau.
> Bocamina 3: Entrada cuadrada baixa; el recorregut és força curt, amb molta pendent positiva.
> Bocamina 4: Ubicada entre la fageda. De curt recorregut, més aviat hàbitat de cabres.
> Bocamina 5: Pou de 20m aprox. tancat amb porta amb candau no fermat.
> Bocamina 6: Entrada triangular amb porta metàl.lica oberta; es veu mànega que recull l'aigua de la mina. Diferents nivells inferiors i superiors. Té llarg recorregut. A dins hi raja aigua i trobarem petit dipòsit i zones enrunades, així com rails de vagoneta. També hi hem vist ratpenats.
ATENCIÓ: En el nivell superior hi ha un perillós forat vertical d'uns 30 metres de fondària i 2m d'amplada, mig amagat per la vegetació i de vores inestables, que representa un dels riscos més importants del jaciment, a part de talussos, escombreres i enrunaments interiors a les mines. Convenient dur casc amb frontal i roba d'abric.
Tot i que les bocamines i galeries principals són de "fàcil" accés (pots entrar-hi caminant), la resta d’entrades són més agrestes, i no són assequibles ni recomanable la seva exploració, sense el coneixement i l'ús dels materials adequats per una activitat més propera a l'espeleologia que a la recerca de minerals.
És ben curiosa la coloració de les fluorites de Sant Marçal, amb tonalitats que van des del groc fort, el groc pàl•lid, el to verdós, i fins i tot "blaves" (les de tonalitat morada són les que han estat sempre en obscuritat total).
CURIOSITATS:
Actualment, s'estan duent a terme tasques de restauració dels entorns de les antigues mines de Sant Marçal, especialment retirar el material abandonat i frenar els processos erosius: "Les àrees degradades i l'erosió dels entorns de les antigues mines de Sant Marçal, al Parc Natural del Montseny – Reserva de la Biosfera, són conseqüència de l'activitat minera que hi va haver al llarg de més de 30 anys, des dels anys 50 i fins a finals dels 80 del segle passat, en què es van clausurar, per l'extracció de fluorita, un mineral utilitzat en diverses activitats industrials.
L'explotació d'aquestes mines per a l'extracció de fluorita es feia en galeries subterrànies seguint el filó d'aquest mineral, i expulsant fora de la mina el material d'abocament de runam. Actualment encara hi ha restes de les construccions i la infrastructura pròpia de l'activitat minera que s'hi realitzava.
INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL: Les antigues mines de Sant Marçal poden ser considerades com a geòtop pel seu interès geològic des d'un punt de vista pedagògic i científic, a més de situar-se dins d'un entorn natural privilegiat. Geològicament el jaciment de fluorita de Sant Marçal (filó Rigròs) és molt similar a d'altres mineralitzacions encaixades en materials paleozoics del Sistema Litoral Català, però destaca per les seves dimensions: 700 m de longitud, 160 m de profunditat, i una potència d'entre 0,5 i 3 m (Font, 1983). Malgrat que l'explotació es troba inactiva, actualment encara són ben visibles nombrosos afloraments d'interès didàctic a tots els nivells.
Interès didàctic a nivell divulgatiu i d'ensenyament bàsic: Bona qualitat dels afloraments que hi són presents, els quals contenen una gran diversitat d'elements geològics que poden ser observats i estudiats a nivell docent i d'investigació científica. A les mines de Sant Marçal afloren litologies ígnies i metamòrfiques representatives d'aquests tipus de roques. A aquest nivell, es poden reconèixer les característiques petrològiques i mineralògiques essencials de roques com les granodiorites, granits, esquists i pissarres. També es poden reconèixer alguns dels minerals més comuns a l'escorça terrestre: quars, feldspats, miques, i dels que solen formar dipòsits d'interès econòmic: fluorita, baritina, galena.
Està previst que entre el 2015 i el 2016 es continuï aquesta recuperació amb moviments de terra per canalitzar l'aigua cap al seu curs natural, posar xarxes de contenció en els marges més inestables i replantar vegetació. La Diputació de Barcelona i l'Obra Social La Caixa estan treballant en la restauració de les àrees degradades i erosionades amb l'objectiu de frenar l'erosió.
http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/322_descrip.pdf
La formació geològica en la qual es troba aquest jaciment és de granodiorita; i el filó motiu de l'extracció mineralògica contenia fluorita, baritina, galena, pirita, calcopirita i quars. Les avui inactives mines de Sant Marçal explotaven un filó subvertical de direcció aproximada EW, constituït principalment per fluorita, que era el mineral objecte de l'extracció. A partir del 2004 es van iniciar els treballs de recuperació del jaciment. Juntament amb els filons d'Osor i Tagamanent, el filó Rigròs de Sant Marçal és dels més importants pel que fa a l'extracció de fluorita.
L’explotació d’aquestes mines va iniciar-se a principis dels 50 fins el 1986, que van ser clausurades. Juan María Urdangarín, pare d’Iñaki Urdangarin, va ser l’enginyer de mines responsable de l’explotació de la mina de fluorita, un mineral molt valuós que té diverses aplicacions en la fosa de l’acer, la indústria del ciment i la fabricació d’abrasius i articles de soldadura. Als anys 90, l’empresa es va dissoldre.
NOTA (desembre 2019): Actualment s'ha regulat l'accés a les Mines de Sant Marçal: s'hi han instal.lant reixes i portes tancant l'accés a alguna de les bocamines.
***
ACCÉS: A uns 1200 metres del Coll de Sant Marçal en direcció Viladrau, surt una pista a l'esquerra en forta pujada. GIV-5201, aprox. Km 5,5. Les mines es troben a l'extrem NW del massís del Montseny, als vessants orientals del Matagalls, concretament a la capçalera del barranc Rigròs.
RECORREGUT: A peu, seguint sempre aquesta pista en constant pujada i sense ombra, arribarem en 30 minuts als nivells inferiors de les mines, i en 20 minuts més, als nivells superiors. Localitzades 6 bocamines, dues d'elles tancades amb porta de ferro:
> Bocamina 1: Porta metàl.lica oberta. Pas estret a l'entrada, d'on surt una forta corrent d'aire fred. La boca després s'eixampla i es pot anar a peu dret. De llarg recorregut i dos nivells; es conserven els rails de les vagonetes, unes escales, alguna instal•lació antiga i zones enrunades. Observem un banc i una ampolla de vi.
> Bocamina 2: Porta tancada amb candau.
> Bocamina 3: Entrada cuadrada baixa; el recorregut és força curt, amb molta pendent positiva.
> Bocamina 4: Ubicada entre la fageda. De curt recorregut, més aviat hàbitat de cabres.
> Bocamina 5: Pou de 20m aprox. tancat amb porta amb candau no fermat.
> Bocamina 6: Entrada triangular amb porta metàl.lica oberta; es veu mànega que recull l'aigua de la mina. Diferents nivells inferiors i superiors. Té llarg recorregut. A dins hi raja aigua i trobarem petit dipòsit i zones enrunades, així com rails de vagoneta. També hi hem vist ratpenats.
ATENCIÓ: En el nivell superior hi ha un perillós forat vertical d'uns 30 metres de fondària i 2m d'amplada, mig amagat per la vegetació i de vores inestables, que representa un dels riscos més importants del jaciment, a part de talussos, escombreres i enrunaments interiors a les mines. Convenient dur casc amb frontal i roba d'abric.
Tot i que les bocamines i galeries principals són de "fàcil" accés (pots entrar-hi caminant), la resta d’entrades són més agrestes, i no són assequibles ni recomanable la seva exploració, sense el coneixement i l'ús dels materials adequats per una activitat més propera a l'espeleologia que a la recerca de minerals.
És ben curiosa la coloració de les fluorites de Sant Marçal, amb tonalitats que van des del groc fort, el groc pàl•lid, el to verdós, i fins i tot "blaves" (les de tonalitat morada són les que han estat sempre en obscuritat total).
CURIOSITATS:
Actualment, s'estan duent a terme tasques de restauració dels entorns de les antigues mines de Sant Marçal, especialment retirar el material abandonat i frenar els processos erosius: "Les àrees degradades i l'erosió dels entorns de les antigues mines de Sant Marçal, al Parc Natural del Montseny – Reserva de la Biosfera, són conseqüència de l'activitat minera que hi va haver al llarg de més de 30 anys, des dels anys 50 i fins a finals dels 80 del segle passat, en què es van clausurar, per l'extracció de fluorita, un mineral utilitzat en diverses activitats industrials.
L'explotació d'aquestes mines per a l'extracció de fluorita es feia en galeries subterrànies seguint el filó d'aquest mineral, i expulsant fora de la mina el material d'abocament de runam. Actualment encara hi ha restes de les construccions i la infrastructura pròpia de l'activitat minera que s'hi realitzava.
INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL: Les antigues mines de Sant Marçal poden ser considerades com a geòtop pel seu interès geològic des d'un punt de vista pedagògic i científic, a més de situar-se dins d'un entorn natural privilegiat. Geològicament el jaciment de fluorita de Sant Marçal (filó Rigròs) és molt similar a d'altres mineralitzacions encaixades en materials paleozoics del Sistema Litoral Català, però destaca per les seves dimensions: 700 m de longitud, 160 m de profunditat, i una potència d'entre 0,5 i 3 m (Font, 1983). Malgrat que l'explotació es troba inactiva, actualment encara són ben visibles nombrosos afloraments d'interès didàctic a tots els nivells.
Interès didàctic a nivell divulgatiu i d'ensenyament bàsic: Bona qualitat dels afloraments que hi són presents, els quals contenen una gran diversitat d'elements geològics que poden ser observats i estudiats a nivell docent i d'investigació científica. A les mines de Sant Marçal afloren litologies ígnies i metamòrfiques representatives d'aquests tipus de roques. A aquest nivell, es poden reconèixer les característiques petrològiques i mineralògiques essencials de roques com les granodiorites, granits, esquists i pissarres. També es poden reconèixer alguns dels minerals més comuns a l'escorça terrestre: quars, feldspats, miques, i dels que solen formar dipòsits d'interès econòmic: fluorita, baritina, galena.
Està previst que entre el 2015 i el 2016 es continuï aquesta recuperació amb moviments de terra per canalitzar l'aigua cap al seu curs natural, posar xarxes de contenció en els marges més inestables i replantar vegetació. La Diputació de Barcelona i l'Obra Social La Caixa estan treballant en la restauració de les àrees degradades i erosionades amb l'objectiu de frenar l'erosió.
http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/322_descrip.pdf
Waypoints
Mine
4,604 ft
Bocamina 5: pou vertical. Tancat amb reixa i candau ob
Bocamina 5: el pou vertical. Tancat amb reixa i candau ob
Mine
4,548 ft
Bocamina 6 entrada triangular i mànega que raja aigua
Bocamina 6 entrada triangular i mànega que hi surt
Comments (14)
You can add a comment or review this trail
Felicitats per la magnifica i documentada descripció de les mines de Sant Marçal , així com les molt bones fotografies que ho il·lustren i que fan venir ganes de fer-hi una visita, però temo que em falta el vostre coratge i la valentia per endinsar-me per aquestes galeries envellides per l'abandonament i els efectes del pas del temps.
Benvolgut Josepcastells,
Aquestes mines estan dins un estudi per fer-les visitables; s'ha invertit molt en netejar l'entorn, i està previst continuar amb les reestructuracions, malgrat a dins les mines encara hi ha enderrocs i zones esfondrades on cal anar amb atenció.
Amb prudència pots endinsar-te en les més assequibles. He seguit diverses de les teves rutes i sé que et fiques per uns indrets molt apartats i especials! ; )
Sandra ole,
Gracies per la informació addicional sobre les mines de Sant Marçal, no les coneixia i crec que es un paratge interessant. Del Montseny sols havia anat a les Mines del Remei i no des de la Calma sino des de baix des del Boscàs amb la guia de Joan Lopez Cortijo.
Pel que fa a les rutes , jo també segueixo les teves, serà perquè coincidim de preferencies i gustos pel que fa a les excursions.
Salutacions cordials
Ben cert!
Les Mines del remei estan en un paratge corprenedor... jo hi vaig anar pel Cafè i tornada improvitzada pel Boscàs, perquè s'estava fent fosc. Ara fa poc hi vaig tornar, des del poble del Montseny, aprofitant per visitar l'església de Sant Cristòfol de la Castanya. Bonics racons!!
Preciosa ruta Sandra,
Espero no tinguis cap inconvenient en que l'hagui fet servir d'exemple per divulgar Wikiloc entre els aficionats als minerals al portal de Mineralia.org (http://www.mineralia.org)
Tinc ganes de poder seguir aquesta ruta .
Salutacions
Una vegada has pujat el tram de pista, la zona de les mines és molt àmplia i trobaràs llocs per explorar. Així que la ruta és més aviat pels amants d'aquest tipus d'indrets, segur que no et deixarà indiferent.
Prudència i que la disfruteu!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
La varem fer pràcticament al 100% el passat diumenge 29/12. Ha canviat força el tema dels accessos i proteccions a les mines. En algunes impossible i en altres si.
Les feixes de l'entorn i les tanques de fusta una mica malmeses, peró amb tot, un paisatge esplèndid en un dia esplèndid.
Salut i muntanya!
Hola Quimreberte, gràcies per la informació! Acabo de veure les reixes i portes tancant l'accés a algunes mines, ho tinc en compte per indicar-ho a la ressenya. Me n'alegro hagueu passat un bon dia descobrint nous paratges del Montseny, tan peculiars.
Salut !
Nosaltres també ens alegrem de trobar bones rutes!
Tinc mes fotos de càmera, peró encara no les he inclòs.
Feliç 2020!!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Molt ben detallada la informació. El camí és fàcil però com molt bé explica la seva autora Sandra ole s'ha d'anar amb compte per dins de les galeries ja que algunes són més aptes per fer espeleo que per cercar minerals. També hi ha una mina situada a uns 200 metres a l'Est del conjunt de mines de Sant Marçal, per sobre del camí que no surt en aquesta ruta.
Hola Joan X.
Gràcies pels teus comentaris i aportació per ampliar la ruta minera. Un indret del Montsenyamb la seva història. Salut!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
A dia d'avui (juny del 2022) només la boca 2 està tancada (no hi ha candau, però la porta sembla encallada), la resta, visitables.
La boca 4 no l'he trobat, però n'he trobat una altra just abans de la boca 3 que és la mina que té el recorregut més llarg de les que he fet (molt recomenable entrar-hi). És un forat de menys de mig metre del qual surt aire fred (pot semblar que no sigui una entrada a una mina).
Les coves superiors són de "díficil" accés ja que el camí està ple de vegetació i de pedres d'esllavissades, però amb una mica de ganes s'arriba bé.
Moltes gràcies per la informació!
Magnífica ruta I Ben explicada
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Només hem entrat a la bocamina 1 i 6, molt maco!! Hem trobat salamandres i tritons!