AVENC DEL PÈNDOL (-31m) i COVA DEL RASTRE, passant per COVA CAMBRA, des del Refugi de la Mola (La Mola de Catí, Els Ports)

AVENC DEL PÈNDOL (-31m), amb COVA CAMBRA (300 m.r) i COVA DEL RASTRE (80 m.r.), des del Refugi de la Mola.

La Mola de Catí, Els Ports. Tortosa (Baix Ebre, província de Tarragona).

A prop de l'Avenc del Pèndol també està l'Avenc del Salany.

RECORREGUT: Sortim a peu del Refugi de la Mola o de Cova Cambra per un caminet.
Passem per davant de COVA CAMBRA, imprtant cavitat amb uns 300 metres de recorregut i dues gran entrades.

A uns 80 metres de Cova Cambra, veurem una bifurcació i seguim per l'esquerra (fites de pedra); el caminet esdevindrà pedregós, la major part entre boixos.

Carena, amb vistes a les antenes del Caro.

Fita terme (amb gravat 'P 24 26').

Davant mateix d'aquesta fita de terme girem 90° a la dreta, en direcció a un gran pi, davant del qual estal'Avenc del Pendòl (-31m.p.).

Pista a prop de l' Avenc del Salany.

Alt. de la Mola. Fita terme.
Corriol entre boixos.

COVA DEL RASTRE, amb 80 metres de recorregut.

A prop de la Cova del Rastre podem trobar uns abrics.

Tornada pel mateix camí.

******
Extret d' Espeleoindex.com:

* AVENC DEL PÈNDOL
"Descripció Breu: Avenc de 31 m. de fondària a la Mola de Catí (el Port)
Tipus: Avenc
Desnivell: 31 (m.)
Recorregut: 80 (m.)
Litologia: Dolomies
Comarca: Baix Ebre
Municipi: Tortosa
Gran Unitat: Serralada Prelitoral
Unitat: el Port
Altitud boca: 1252m

Descripció: En el fons d'una àmplia dolina s'obre la boca de la cavitat, d'uns 80 centímetres de diàmetre i tot donant accés a un pou de 22 metres de profunditat. En el seu fons es troba una sala de 10 x 4 metres i a la banda NO es localitza la boca d'un pou que porta a les galeries inferiors.

També a la banda NO de la sala i una mica més amunt, a l'esquerra del pou, per una finestra que dóna a un ressalt de 5 metres s'arriba a una sala i, per una petita galeria descendent arribem a la base del pou esmentat abans. Des d'aquest punt podem seguir per una galeria de 14 metres de llarg fins trobar un petit ressalt amb una cúpula a la seva esquerra i sense possible continuació, per després, i mitjançant una pronunciada rampa, donar accés al darrer pou de la cavitat, ple de blocs i en el fons del qual s'arriba al punt de màxima fondària (cota – 31).

Situació: Des de Cova Cambra surt un camí ben marcat que, en direcció SO, recorre tot el marge meridional de la Mola de Catí. Aquest camí és prou planer i cal seguir-lo per espai de poc més de 1000 metres, a la seva dreta i uns 50 metres més enllà, enmig del bosc, es troba l'avenc.

Història: Aquesta cavitat va ser descoberta i explorada per membres de l'ERE – CEC cap a 1972. Com la resta de cavitats descobertes i explorades per l'ERE en aquella època, va restar inèdita fins que pocs anys més tard, durant les campanyes de la SIE – CEA es va tornar a localitzar i topografiar." (Espeleoindex).

======
* COVA DEL RASTRE
"Coneguda cova d'uns 80 m. de recorregut a la Mola de Catí (el Port)
Tipus: Cova
Desnivell: 8 (m.)
Recorregut: 80 (m.)
Litologia: Calcàries
Comarca: Baix Ebre
Municipi: Roquetes

Descripció: Dins d'una espècie de trinxera s'obren dues boques, la de la dreta, més àmplia, ens comunica amb una saleta d'uns 10 metres de llarg per uns 3 d'ample i acaba en un repeu aixecat damunt la planta i ple de concrecions, especialment colades.
La boca de l'esquerra és més petita i es converteix en una galeria baixa de sostre i amb el sòl relliscós per la presència de diverses colades. Als pocs metres gira bruscament cap a la dreta i guanya alçada, per anar, ràpidament, a desembocar en una cambra de notables dimensions. A la dreta d'aquesta sala i per una rampa entre colades s'accedeix a unes petites galeries inferiors.
Continuant recte per la cambra principal es troba un ressalt d'uns 3 metres que es pot baixar per una escala de fusta instal·lada des de fa molts anys i que ens permet arribar a la zona inferior de la galeria principal; tot vorejant un gran toll s'arriba al tram final de la cova on es desenvolupa una petita galeria de curt recorregut.
Per sota del ressalt i a la dreta del toll existeix un pouet que mena a una sèrie de curts conductes subverticals taponats per la litogènesi.

Història: Coneguda des de temps immemorials, malgrat que no apareix en els catàlegs espeleològics més antics. Faura en el seu Recull (1909) i Ferraté (1918) deixen constància de la seva existència malgrat que tan sols la citen pel nom.
Les dades més completes les facilita Lluís Porta i Massana, que amb els seus companys, la visiten a mitjans d'agost del 1934 en el decurs d'una llarga excursió pel massís del Port.
Hi ha qui també l'anomena Forat del Rastre, encara que sembla majoritària la denominació de Cova del Rastre."

======
* COVA CAMBRA
"Descripció Breu: Emblemàtica cavitat del Port (Tortosa) d'uns 300 m. de recorregut.
Tipus: Cova
Desnivell: 57 (m.)
Recorregut: 300 (m.)
Litologia: Calcàries
Comarca: Baix Ebre
Municipi: Tortosa

Descripció: Una gran boca d'ensorrament (25 x 18 m.) dóna accés a les galeries d'aquesta interessant cavitat. Una cornisa descendent ens situa al fons de la depressió, coberta per grans blocs i una exuberant vegetació. Se'ns presenten dues opcions per continuar l'exploració: cap al NE i cap al SO. Seguint per la primera, en un pòrtic balmat es troba l'inici d'una galeria baixa de sostre, de secció arrodonida i que als 22 metres de recorregut desemboca sobtadament en una estança de notables dimensions (20 x 18 x 7 m.); per un ressalt relliscós s'accedeix en aquesta sala, on destaca una gran columna quasi tocant la paret d'entrada, el sòl és cobert per alguns “gours” i formacions estalagmítiques, presentant totes elles un característic color negre. A l'altre extrem d'aquesta sala, remuntant unes colades, existeix un ampli replà, farcit d'estalactites i columnes, tot minvant l'alçada del sostre. Un petit forat comunica amb una galeria descendent d'escàs recorregut i curullada per sediments, representant el punt de màxima penetració per aquest sector.

Tornant de nou a la boca d'entrada, seguirem en direcció contrària a l'anterior galeria, per endinsar-nos en un conducte de grans dimensions i amb un fort pendent ple de blocs i les parets totalment nues d'ornamentació estalactítica. Al tram final la inclinació s'estabilitza i la galeria va perdent alçada i amplada, per al poc temps convertir-se el seu recorregut bastant accidentat pels blocs. El darrer tram el sòl és pràcticament pla i cobert per sediments que taponen el conducte.
Una important desobstrucció en aquest sediments de l'extrem final va permetre accedir a una sèrie de pous i ressalts units en alguns punts per estretes gateres que es van haver de desobstruir i que arriben al punt de màxima fondària de la cova a la cota – 57.

Situació: Al bell mig de la Mola de Catí. Seguint per la pista que travessa tota aquesta mola i procedent de la zona del Mascar-Caro, cal desviar-se al primer trencall a l'esquerra que porta a la Caseta de la Mola. Des d'aquí cal seguir a peu cap a ponent i en pocs metres s'arriba a la cova.

Història: Coneguda des de temps immemorials. Citada als antics catàlegs (Madoz, Prado, Mallada, Puig y Larraz; Font, Faura, Ferraté). Consta una visita feta abans de 1849 per un tortosí il·lustre, en Josep Maria Paulí (redactor del capítol sobre Tortosa al Diccionario geográfico de Pascual Madoz). Mallada introdueix una tal Cova Petita, tot referint-se a la galeria inclinada i posteriorment, Faura fa esment de l'avenc de la Mola de Catí, que segons ens desvetlla anys més tard en Ferraté, no és altre que aquest mateix sector de galeria inclinada. Jeannel i Racovitza recullen les visites de Breuil a la zona del Port, el qual entre d'altres cavitats visita cova Cambra el 23 de maig del 1914, tot realitzant un croquis prou precís.
Cal remarcar que tots aquests autors no coincideixen en el terme municipal on es troba la cavitat i degut a això alguns dupliquen la cita, tot fent constar dues coves Cambra en diferent municipi. Sembla que la Mola de Catí pertanyia al municipi d'Alfara de Carles, però va ser cedit a l'ajuntament de Tortosa per no haver de pagar l'impost de cinc cèntims que els tortosins exigien a tota persona que passava pel pont de barques construït sobre l'Ebre, cremat l'any 1892 mentre el pintaven. Des d'aleshores aquest magnífic racó del Port és un enclavament aïllat del municipi de Tortosa.
Qui vulgui aprofundir en la història de cova Cambra pot consultar la magnífica Historia de Tortosa (1934) (vol.2) d'Enric Bayerri.
Durant l'agost de 1934, membres del Centre Excursionista de Catalunya fan una àmplia recerca al massís del Port i entre d'altres visiten cova Cambra i realitzen un aixecament topogràfic més acurat que el de Breuil i segueixen distingint cova Cambra de la cova Petita.
Durant molts anys la Cova Cambra ha estat la cavitat més visitada del Port, tant per excursionistes com per espeleòlegs.
L'any 1993, en el decurs d'un curs d'iniciació de l'Espeleo Club Tortosa i aixoplugats a l'interior de la cavitat durant un fort aiguat, escolten una important remor d'aigua en el punt de màxima fondària. Hi tornen i, després de 24 hores de desobstrucció amb un martell pneumàtic, aconsegueixen arribar a un seguit de pous, al fons dels quals s'assoleix una nova cota de màxima profunditat." (ESPELEOINDEX).

======