AVENC DE LA CRISI (-148mp i 1215 mr) i COVA CANTERO (La Mola de Catí, Els Ports).o MC100 Crisis

AVENC DE LA CRISI (-148mp i 1215 mr), i COVA D'EN CANTERO (38mr). La Mola de Catí, Els Ports de Caro, Tortosa, Baix Ebre, província de Tarragona.

Avui hem realitzat dos avencs impressionants al massís dels Ports, zona de la Mola de Cati.

AVENC DE LA CRISI o MC-100, descobert i desobstruït el juny del 1994 per membres de l’Espeleo Club de Tortosa. Té 148 metres de fondària amb la vertical més gran de Catalunya (-117m). "La boca és una estreta diàclasi vertical de 8 metres, una petita cambra horitzontal i una gatera ens situen a través d'una altra petita sala concrecionada a la capçalera del pou de -117 metres. El pou té tres trams ben definits en relació a les seves dimensions. El primer de còmodes proporcions va obrint-se fins arribar a la primer replà (-35 metres). El segon tram s'estreny considerablement fins arribar a la cota de -65 metres. L'aportació hídrica en aquest tram és important, que degut a la seva estretor fa quasi inevitable una lleugera dutxa. El tercer tram s'inicia abans de la segon replà (-77 metres) on el pou torna a eixamplar-se i va augmentant a mida que baixem en direcció a la cota de -128 metres. En la zona del tercer tram, a -95 metres, un balcó a la nostra esquena dóna accés a la via remuntant de La Gran Diàclasi i a la vegada a nous pous que convergeixen cap a -128 metres. Seguint davallant arribem al tercer replà (-111 metres), i des d'aquest fins al final del pou a la cota de -128 metres. A partir d'aquí la progressió es converteix gairebé en horitzontal, prenent direcció NE. Un parell de passos estrets sense dificultat en porten a una galeria ampla amb sostre baix en alguns passos. Una nova gatera ens introdueix en una sala concrecionada amb aport d'aigua; en l'extrem superior esquerra d'aquesta sala està el Pas del Negre, mitjançant el qual accedim a una altra sala amb grans blocs. En el sostre d'aquesta sala trobem l'Escalada dels tornillos auto recuperables, aquesta finalitza en un pas estret de moment infranquejable des d'on s'intueix una sala de cert volum. Seguint per la galeria, sense més dificultats arribem a la galeria de l'Embut. En aquest punt la cavitat es bifurca; si seguim recte (pas delicat i pou) la galeria recorre uns 80 metres sense més continuació. Al principi i després del pas delicat, una gatera a l'esquerra ens introdueix a la Via de la sala de les Banderes. Baixant per la galeria de l'Embut, passarem pel costat d'una corda fixa que ens permetrà visitar la Via de les Diàclasis i arribarem a la finestra que ens permetrà baixar a l'Embut (passamans a la dreta, ancoratge en bloc i spit). A la seva base, accedim per una banda a la sala del Llac, i per l'altra banda per una gatera a la zona activa. En aquesta darrera, just després del primer tram estret, un laminador inclinat ens indica el punt de màxima fondària i col·lector de la zona. Per accedir al riuet, remuntarem fins el conducte que ens introdueix en el curs actiu. Aquest té dos aportacions, el principal que es fa impenetrable en la seva part final, i un afluent que acaba en un sifó.
Des de la galeria de l'Embut, remuntant per la corda fixa, accedim a la Via de les Diàclasis."

COVA D' EN CANTERO: Situada "a l'extrem NE de la Mola de Catí, a frec del cingle que s'aboca al Barranc de la Paridora, a 1260 m.a. Té 38 m de recorregut i 21 m de desnivell, en dolomies. Dins una petita depressió es troba la boca de la cavitat que presenta un petit ressalt tot donant accés a una galeria inclinada. Als pocs metres, el conducte guanya en amplària (uns 10 metres aproximadament) i encara més en alçada, originant una cambra de sòl inclinat, de poc més de 30 metres de longitud i que arriba a tenir uns 18 metres d'alçada a la zona central. El més destacat de la cavitat és la gran riquesa de formes litogèniques parietals que ocupen bona part de la cova. Localitzada per Carles Cantero (Grup ESPEMO, Morella) a principis d'estiu del 2011 i la visiten poc després amb els companys de la Secció d'Espeleologia i Barrancs de la UEC Tortosa que la donen a conèixer. Cavitat fins ara inèdita per als espeleòlegs, però de ben segur era coneguda per pastors i altra gent de la contrada. Es desconeix si en algun moment era coneguda amb algun nom concret." (Extret d'Espeleoindex.com)