AVENC DE CASTELLSAPERA (-84m), des de l'Alzina del Sal.lari. P.N Sant Llorenç del Munt i l'Obac

L'AVENC DE CASTELLSAPERA, amb 84m de fondària i 128m de recorregut, pertany al municipi de Terrassa, i s'hi pot accedir des de l'aparcament de Alzina del Sal.lari (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac).

Vertical de 45 metres amb parets verdes, gairebé directa, que aterra en un gran replà, on hi ha dues plaques commemoratives de pedra (una d'un nen de 14 anys que hi va caure) i es veu la llum de l'exterior. Després es baixa una rampa amb força pendent, on hi ha instal.lada una corda fixa, fins a la següent vertical que ens deixa a la sala dels rat-penats, amb molts quiròpters adormits, que no cal destorbar. Més enllà d'aquesta sala hi ha diverses continuacions: una amb estretor, una altra amb formacions parietals i la darrera amb parets pintades del 31 gener del 1965.

- Equipament: Parabolts (la majoria) + Spits.
- Cordes: Hem fet servir 1x60 pel primer pou + 1x40 per el pou que baixa a la sala dels ratpenats (pou evitable per una corda nuada fixa, instal.lada en un altre pou més a l'esquerra, abans de la darrera vertical, per on es pot desgrimpar). També hi ha una corda fixa entremig dels dos pous ja instal.lada, per baixar la rampa.
- Mosquetons: 11
- 1 desviador a l'inici del volat d' uns 30 metres, part final del primer pou.
- 1 protector de corda.
- Bagues pels naturals.
- Cobertura mòbil a la boca: mínima.
- Geologia: Conglomerats.
- Fauna: Aquest avenc és refugi protegit de ratpenats.

ATENCIÓ: Accés interior restringit: Des de l'1 de novembre al 31 de maig les visites a la cavitat estan prohibides com a mesura de protecció de la important colònia de rat-penats que hibernen a l'interior.

Fotos: Manel, Sandra.

****

* AVENC DE CASTELLSAPERA:
Descripció: La boca amida 7 per 2 metres i voltada en algun racó de força vegetació, tal com heures i alzines, en una de les quals era costum de lligar-hi la corda per realitzar el descens. El pou d'entrada té uns 45 metres de fondària en vertical directa tot i que als 18 metres hom hi troba una gran pedra encastada entre les parets, la qual cosa ens obliga a fer un segon ancoratge per continuar el descens. Un xic per sota d'aquest bloc existeix un petit replà amb cabuda per a dues persones que, antigament, es feia servir per fer una segona instal·lació de l'escala elektron (actualment poca gent el fa servir aquest replà). Els següents 27 metres verticals són gairebé en la seva totalitat aeris fins assolir el fons d'una espaiosa cambra de 15 metres de longitud i entre 2 i 5 metres d'amplada. A l'extrem SE, on trobem una gran roca que sobresurt en forma punxeguda, baixa un corredor força pronunciat fent un angle recte cap a un ressalt que hom pot evitar tot passant per una gatonera que neix a la nostra dreta. Al peu d'aquest, un altre conducte en pendent ens atansa vers un segon ressalt més alt que l'anterior. Pel seu costat esquerre també el podrem evitar fent un parell de saltirons entre un munt de grans blocs mal endreçats tot assolint així la sala final.
Amb un pòrtic de 6 metres d'ample i 3 d'alçada se'ns presenta una de les ales subterrànies més grans del massís amb 20 metres de llarg i 12 metres d'amplada. El terra és en fort pendent vers l'extrem oposat pel qual accedim, trobant un lleuger ressalt ben al principi d'iniciar-se la nostra entrada. En ambdós extrems inferiors de la sala existeixen sengles ressalts que es comuniquen per un corredor inferior; punt on s'assoleix la màxima fondària de la cavitat (cota – 84). (EXTRET D'ESPELEOINDEX).