Activity

UONERARI GEOLÒGIC, AMBIENTAL I MINER. DES DE CEREROLS A SÚRIA, RIBERA DE COANAR I A COANER

Download

Trail photos

Photo ofUONERARI GEOLÒGIC, AMBIENTAL I MINER. DES DE CEREROLS A SÚRIA, RIBERA DE COANAR I A COANER Photo ofUONERARI GEOLÒGIC, AMBIENTAL I MINER. DES DE CEREROLS A SÚRIA, RIBERA DE COANAR I A COANER Photo ofUONERARI GEOLÒGIC, AMBIENTAL I MINER. DES DE CEREROLS A SÚRIA, RIBERA DE COANAR I A COANER

Author

Trail stats

Distance
10.33 mi
Elevation gain
840 ft
Technical difficulty
Easy
Elevation loss
942 ft
Max elevation
1,217 ft
TrailRank 
34
Min elevation
850 ft
Trail type
One Way
Coordinates
180
Uploaded
April 21, 2016
Be the first to clap
Share

near Súria, Catalunya (España)

Viewed 409 times, downloaded 3 times

Trail photos

Photo ofUONERARI GEOLÒGIC, AMBIENTAL I MINER. DES DE CEREROLS A SÚRIA, RIBERA DE COANAR I A COANER Photo ofUONERARI GEOLÒGIC, AMBIENTAL I MINER. DES DE CEREROLS A SÚRIA, RIBERA DE COANAR I A COANER Photo ofUONERARI GEOLÒGIC, AMBIENTAL I MINER. DES DE CEREROLS A SÚRIA, RIBERA DE COANAR I A COANER

Itinerary description

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, AMBIENTAL I MINERA PER LA COMARCA DEL BAGES (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DE CERAROLS CAP A SÚRIA, A LA RIBERA DE COANER I A COANER

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., en aquest si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per camins en mal estat de conservació, per la qual cosa serà millor fer-los a peu. En aquest itinerari, el tram més dolent és el que comunica la Ribera de Coaner amb Coaner, per la qual cosa, si s´escau, caldrà fer-ho a peu.

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, la totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la denominada Depressió Central). Per d´altra banda, la totalitat del recorregut de l´itinerari, es realitzarà dintre del Geoparc de la Catalunya Central (per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central),

Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s’aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió, per aquests indrets, els quals pertanyen a l´Eocè. Molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys cenozoics més recents (del Pleistocè i de l´Holocè) de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l’erosió dels anteriors.

Els materials que anirem trobant, es reparteixen fonamentalment entre la Formació Súria i la Formació Artés. Totes elles pertanyen a l´Eocè; tot i que la darrera es troba al trànsit entre aquest període i l´Oligocè.

En aquest itinerari farem observacions relatives a diverses branques de la geologia, com la geomorfologia i la tectònica. Tot i així, en aquest cas, ens centrarem fonamentalment en la relació entre la mineria i el Medi Natural. I també amb el Medi Ambient.

Per d’altra banda, la totalitat del recorregut discorrerà per la comarca del Bages, integrada dintre de la Catalunya Central. I ho farà exclusivament pel terme municipal de Súria, com ja hem esmentat inicialment.

OBJETIUS FONAMENTAL D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals d´aquest recorregut de caràcter geològic, ambiental i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la totalitat del recorregut). Al mateix temps, i si s´escau, s´efectuarà una visió a distancia de les altres dues unitats que constitueixen el territori català, concretament del Sistema Pirinenc (situat al Nord del recorregut) i del Sistema Mediterrani (situat al Sud).

2. Observació dels materials que reblen la depressió anterior. Aquests materials pertanyen a les següents formacions: Formació Artés, Formació Súria i Formació Cardona. Les dues primeres les trobarem a la superfície; mentre que la tercera es troba al subsòl de la comarca. Totes tres unitats formen part dels materials cenozoics que reblen la depressió i pertanyen al Eocè-Oligocè.

3. Observació dels diferents accidents tectònics que es troben al llarg del recorregut, en especial de la Falla del Tordell (Súria) i l´Anticlinal de la Falla del Mig Món (Súria).

4. Observació dels diferents LIG (Llocs d’interès Geològic) relacionats amb els anteriors accidents.

5. Observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari. En concret, i a distancia, veurem les actuals explotacions de la Mina de Súria. Aquest element és un LIPM (Lloc d’interès del Patrimoni Miner) de la comarca del Bages.

6. Observació de l´impacte ambiental i si s’escau de les restauracions dutes a terme a les escombreres de les explotacions mineres.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, cal dir que existeixen diversos antecedents parcials y generals nostres de tipus bibliogràfic. Entre aquests, farem esment dels itineraris relacionats amb la geologia ambiental i de caràcter geològic en general: MATA-PERELLÓ (2001a, 2001b, 2002, 2003, 2004a, 2005a, 2005b, 2006, 2009). Tret d’aquests, no coneixem l’existència de cap altre itinerari d’aquest tipus que discorri per aquests indrets de la comarca del Bages. També cal fer esment dels itineraris següents: MATA-PERELLÓ i HERRERA SANCHO (2001), MATA-PERELLÓ i FONT SOLDEVILA (2001); així com el de MASACHS et altri (1988).

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l´itinerari, farem esment d’uns altres treballs nostres; concretament de MATA-PERELLÓ (1991 i 1993), el primer dedicat al conjunt de les mineralitzacions catalanes, i el segon dedicat a les de la comarca del Bages.

Pel que fa al patrimoni geològic i miner o al Geoparc de la Catalunya Central, ens referirem a diversos treballs, com els següents: CLIMENT COSTA I MATA PERELLÓ (2012), CLIMENT COSTA et altri (2015), ICHN (1998), MATA – PERELLÓ (2003b i 2005c), MATA-PERELLÓ, J.M., FONT SOLDEVILA J. i MATA LLEONART, J. (2001); així com a MATA – PERELLÓ et altri (2006).

I, finalment, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment de dos treballs col·lectius, concretament de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). Tanmateix, cal fer esment dels treballs de l´IGME (1974, 1975a i 1075b). I del de COLLDEFORNS (1986), relatiu a la geologia del Bages.

Tots aquests treballs i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà solament per la Catalunya Central, i en concret per la comarca del Bages. Per d´altra banda, sempre dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més exactament, dintre de la seva Depressió Central).

Així, el recorregut de l´itinerari s´iniciarà a les immediacions de l´antiga població de Cererols. (actualment agregada a Súria), per on es faran dues aturades. Posteriorment el recorregut anirà cap a trobar la carretera autonòmica C – 55, per la qual es circularà fins trobar la cruïlla amb la carretera C – 1410z. Després, caldrà circular per aquesta, anant cap a Súria. Poc abans d´arribar a la població, es farà una aturada.

A l´entrada del poble anterior, caldrà agafar la carretera local BP – 4313 (la qual es dirigeix cap a Balsareny). L´agafarem fent una fillola, amb la finalitat de fer una aturada. Després caldrà retornar a Súria.

DE nou per Súria, es seguirà per la carretera C – 1410z, per la qual ja hem circulat. Dintre del poble es farà una fillola i un parell d´aturades. Posteriorment, a la sortida de Súria, caldrà agafar el Camí de Coaner, que ja no es deixarà fins arribar a aquest darrer lloc. En aquest trajecte es faran diverses aturades, finalitzant el recorregut.

Així es pot veure que el recorregut serà de 16´62 Km. En aquest recorregut es faran deu aturades. Es començarà a una alçada de 371 metres, per les immediacions de Cererols. Després es baixarà fins als 280 metres i a partir d´aquí anirà ujant (amb diverses oscil·lacions), fins arribar als 325 metres a la darrera aturada, per les immediacions de Coaner.


Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). Per d´altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada. Per fer-ho, utilitzarem els fulls editats per l´Instituto Geográfico y Catastral de España, publicats a l´escala de 1:50.000. En aquest cas, els fulls seran els següents: 330 (o full de Cardona), 362 (o de Calaf) y 363 (coneguda com a full de Manresa).

Així doncs, la relació de les aturades que composen el recorregut d´aquest itinerari, és la següent:

BIBLIOGRAFÍA

CLIMENT COSTA, F; MATA – PERELLÓ, J.M.; VINYES SABATA, J. RUBIO, C. (2015). - La minería y el patrimonio minero en el Geoparc de la Catalunya Central. Actas del XV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. Logrosan (2014). Editores J.M. Mata – Perelló y M. Hunt. En prensa. 10 Pàgines. Manresa

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic de la comarca del Bages. Públic. EUPM, 399 pàgines. Manresa.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

IGME (1974).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

IGME (1975a).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

IGME (1975b).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris geològics per Anoia, Bages, Berguedà i Solsonès. Pub. Caixa d´Estalvis de Manresa, 205 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències. 552 pag. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1993).- Els Minerals de la Comarca del Bages. Revista Xaragall, nº 19, 510 pàgines, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2001a).- Los itinerarios geológico-ambientales. El itinerario geológico ambiental por el Bages. Desde Sallent a Cardona. Actas del Segundo Simposio sobre Geología, Medio Ambiente y Sociedad. pp. 119-124. Cubells

MATA-PERELLÓ,J.M. (2001b).- Itinerari geològic, ambiental i miner per la comarca del Bages: des de sant Vicenç de Castellet a Sallent, Súria i Cardona. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2002).- Itinerari geològic, ambiental i miner per la comarca del Bages: des de Sant Vicenç de Castellet a Sallent, Súria i Cardona. Algeps nº 228, 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2003a).- Itinerari de recerca geo-ambiental i minera per la comarca del Bages: des de Santpedor a Sallent, Súria i Cardona. Inèdit, 8 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ,J.M. (2003b).- Inventario de las explotaciones mineras y del Patrimonio Minero de la comarca del Bages. Informe para la Dirección General de Minas de Catalunya. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004a).- Recorregut de recerca geològica i minera per la comarca del Bages: des de Callús cap a Súria i Cardona. Inèdit. 8 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004b).- Puntos de interés geológico de la Catalunya Central: el Bages. bases para la creación del Parc Geológic i Miner del Bages (Parque Geológico y Minero del Bages), (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro), Actas del IV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero, pp. 175-160. Utrillas

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages: des d´Artés a Sallent, i des de Balsareny a Súria. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005b).- Recorregut de recerca geològica i minera per la Vall del Cardener: des de Súria i les Vilaredes a Cardona. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005c).- Datos para el Ordenamiento Territorial de la Comarca del Bages. Actas del Segundo Simposio sobre la Historia de la Minería y de la Metalurgia en el Mediterráneo Occidental. Pp. 17 - 27. Mequinenza

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006).- Recorregut de recerca geològica i minera per la comarca del Bages: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Súria i Cardona. Inèdit. 16 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i minera per la comarca del Bages: des de Cerarols cap a Súria i Cardona. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y CLIMENT COSTA, F. (2012).- El Geoparc de la Catalunya Central. Actas de la Reunión de la RED REUSE – CYTED, 10 páginas Belo Horizonte

MATA-PERELLÓ, J.M. i HERRERA SANCHO, J.A.(2001).- Los itinerarios geológico y mineros, como herramienta didáctica para el aprendizaje de las ciencias y las técnicas de la Tierra. Itinerario geológico y minero por la cuenca minera andorrana (Teruel). Actas del Segundo Simposio sobre Geología, Medio Ambiente y Sociedad. pp. 125-134. Cubells

MATA-PERELLÓ, J.M., FONT SOLDEVILA J. i MATA LLEONART, J. (2001).- Itinerarios geológico-mineros por la Depresión Geológica del Ebro. Un recorrido por el patrimonio geológico y minero de la Catalunya Central. Actas del Tercer Congreso Internacional sobre el Patrimonio Geológico y Minero de Beja (Portugal), 10 pag. Beja (Portugal)

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2015).- Recorregut a peu de reconeixement geològic i ambiental pel terme municipal de Súria (Geoparc de la Catalunya Central): des de Joncarets a les Guixeres, al Tordell i a Joncarets. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. et altri (2006).- El patrimonio geológico y minero dentro del Plan de Ordenamiento Territorial de la comarca minera del Bages (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro). Actas del Primer Congreso Internacional sobre Geologia y Mineria Ambiental para el Ordenamiento del Territorio. Pp. 60 - 68. 8 pag. Utrillas

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. 205 pag. Barcelona

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP1 IMMEDIACIONS DEL POBLE VELL DE CEREROLS Photo ofP1 IMMEDIACIONS DEL POBLE VELL DE CEREROLS

P1 IMMEDIACIONS DEL POBLE VELL DE CEREROLS

PARADA 1. IMMEDIACIONS DEL POBLE VELL DE CERAROLS, (Cerarols, terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 363). Tot i que el recorregut de l´itinerari l´haurem efectuat a la població bagenca de Callús, des d´aquesta cal agafar la carretera que es dirigeix cap a Súria, la ruta C - 55. Però abans d´arribar-hi, es trobarà el trencall que dirigeix cap a Cerarols. Així, ens caldrà continuar por vial de terra, en bones condicions per a circular-hi. En arribar-hi es farà la primera aturada, aproximadament a uns 4 Km de la sortida des de Callus i a uns 2´5 Km de la carretera autonòmica C – 55. En aquest recorregut, hem anat trobant els materials rogencs de la Formació Artés, els quals es troben constituïts per nivells de gresos i de calcolutites d´edat del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. Aquests materials que també es troben a l´indret de sortida del recorregut reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, on som ara situats. Des d´aquest indret, es pot gaudir de l´observació de les importants explotacions mineres de Súria, dedicades a l´extracció de sals potàssiques (concretament de la SILVINITA).

PictographWaypoint Altitude 958 ft
Photo ofP2 IMMEDIACIONS DE L¨ANTIC CEMINTIRI DE CEREROLS

P2 IMMEDIACIONS DE L¨ANTIC CEMINTIRI DE CEREROLS

PARADA 2 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL CEMINTIRI DE CERAROLS, (Cerarols, terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un curt recorregut inferior a uns 0´4 Km, per tal d´anar cap a l´antic cementiri del poble. Aquest es troba al seu ponent En arribar-hi, farem una nova aturada. En aquest breu recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de la Formació Artés, dels que hem parlat anteriorment. Aquests són també els materials que apareixen a l´indret on ara som. Des d´aquest lloc es pot gaudir d´un bon punt d´observació de les estructures que es veuen a l´altre cantó del riu. Així, es veuen molt clars diferents relieves en cuesta. Observant els que queden al nostre SW, es pot veure com dibuixen el lax Sinclinal de Castellnou; mentre que veient els que estan davant nostre i més cap al NW, dibuixen l´Anticlinal de Súria. Per d´altra banda, sota nostre es troba el barri del Fusteret, enfront de l´explotació de potasses del Pou Quatre, de l´empresa ICL (de l´antiga IBERPOTASH).

PictographWaypoint Altitude 850 ft

P3 EL SALÍ I EL PLA DE REGUANT DE SÚRIA

PARADA 3. EL SALÍ I EL PLA DE REGUANT, (terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar fins les proximitats de Cererols, per tal d´agafar el camí que baixa cap a la propera carretera C – 55. En trobar-la, ens caldrà anar cap al Nord, fins trobar per la dreta, el trencall d´on eix la carretera local C – 1410z. Després, caldrà circular per aquesta, anant cap a Súria. Així, passarem pel barri del Fusteret, Més endavant, poc abans d´arribar a la població de Súria, es farà una aturada. Així, en passar per les immediacions de la cinta transportadora que uneix el Pou Quatre amb la fàbrica minera, trobarem un camí per l´esquerra. Aquest baixa fins a l´extrem oriental del Pla de Reguant. Aquí es troba situat l´indret denominat el Salí. Aquí farem una nova aturada, a uns 4´7 Km des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a les aturades anteriors. Així, hem vist nivells de gresos rogencs i de calcolutites de les mateixes tonalitats. Aquests materials continentals pertanyen a la Formació Artés i són els que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre per aquests indrets, per on estem ara situats. En aquest indret, és on es troba el primer pou obert a la Conca Potàssica Catalana, realitzat a l´any 1912 pels enginyers Macary i Viader. Aquí es va obrir un pou de 68 metres, a partir del qual es va excavar una galeria de 30 metres, la qual va permetre el descobriment de la SILVINITA, per primera vegada a Catalunya i al conjunt de la Península Ibèrica. Per d´altra banda, des d´aquí es pot observar el conegut Pla de Reguant, un paratge natural situat sobre una plana de sedimentació del riu Cardener.

PictographWaypoint Altitude 974 ft
Photo ofP4 EL TORDELL Photo ofP4 EL TORDELL

P4 EL TORDELL

PARADA 4. FALLA DEL TORDELL (terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 363). Després de la parada anterior, es necessari continuar per la carretera C – 1410z, per tal d´arribar fins a la població de Súria. Posteriorment, a l´entrada de la població, al primer semàfor, serà necessari efectuar una fillola per la carretera de Balsareny (la BP – 4313), fins arribar a las immediacions del Tordell. Aquí es realitzarà una nova parada, poc abans d´arribar al pont de la carretera sobre la riera del Tordell. Així, haurem recorregut uns 3 Km més, des de la parada anteriorment realitzada. En aquest recorregut, haurem trobat inicialment els nivells de gresos i de calcolutites rogenques, les quals pertanyen a la Formació Artés. Tot i així, a la sortida de Súria s´han fet palesos els afloraments dels nivells de guixos i de calcolutites grises, que formen part de la Formació Súria; tot i que per arreu s´han fet palesos els trams de calcolutites i gresos rogencs de la Formació Artés, situada estratigràficament per sobre de l´anterior. Aquí, en arribar a l´indret de l´aturada, es pot observar una interessant falla. Aquesta, posa en contacte els materials de la Formació Súria (constituïts por nivells grisencs de calcolutites guixoses eocèniques) amb nivells rogencs de la Formació Artés (el qual es presenta amb trams de gresos i calcolutites rogenques). Cal dir que aquests darrers materials esmentats es situen cap al Nord de la falla; mentre que els primers es troben situats cap al Sud de la mateixa. Cal dir que aquests darrers materials esmentats es situen cap al Nord de la falla; mentre que els primers es troben situats cap al Sud de la mateixa. També cal dir que una i altra formació són aquí oligocèniques; tot i que la Formació Súria es lleugerament més vella que la Formació Artés. També cal dir que cap a ponent, la primera va adquirint caràcter eminentment guixòs. Tot i que prop d´aquest indret hi ha te potents nivells de guix, com veurem més endavant. Aquesta falla te un caràcter lleugerament invers, ja que cap al Sud, els materials més vells de la Formació Súria encavalquen als més moderns de la Formació Artés. En canvi, cap al Nord, el pla de falla es vertical. Finalment, cal dir que aquest es un element molt important del Patrimoni Geològic, tant de Súria, com del conjunt del Geoparc de la Catalunya Central. En efecte és un dels indrets inicialment inventariats, de cara a la constitució, primer del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central i posteriorment de l´actual geoparc

PictographWaypoint Altitude 984 ft

P5 MIRADOR DE SALIPOTA

PARADA 5 - CONDICIONAL. MIRADOR DE SALIPOTA, (terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 330). Després de la parada anterior, es necessari retornar cap a Súria per la carretera local que ens ha dut a la parada anterior (la BP – 4313). Així, arribarem de nou a la carretera C – 1410z. En trobar-la, ens caldrà anar cap al Nord, travessant part de la població de Súria. Poc després de sobrepassar l´Estació d´Autobusos (situada a l´esquerra), trobarem un pont que travessa el riu Cardener i es dirigeix cap al barri de Salipota. Ens caldrà anar-hi, per tal d´arribar al denominat Mirador de Salipota. Aquí farem una nova aturada, a uns 2´Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant els materials que hem vist a l´aturada anterior, especialment els nivells de gresos i calcolutites grisenques que formen part de la Formació Súria. Ocasionalment entre aquests materials es fan ben palesos els nivells de guixos, com els que hem trobat en passar pel barri de Joncarets, quasi a l´entrada de la població de Súria. Tpt i així, ara predominen els nivells de gresos rogencs i de calcolutites, també rogenques que pertanyen a la Formació Artés. Aquesta es troba situada per sobre de l´anterior, essent més jove. En aquest indret hi ha situat un “mirador”, per tal d´observar la falla del Migmón, que travessarem a la propera aturada i que observarem en detall a la següent.

PictographWaypoint Altitude 0 ft

P6 FALLA DEL MIGMÓN. ANTICLINAL DE LA FALLA DEL MIGMÓN

PARADA 6 - CONDICIONAL. FALLA DEL MIGMÓN. ANTICLINAL DE LA FALLA DEL MIGMON, (terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 330). Després de la parada anterior, es necessari retornar cap a la carretera C – 1410z. En trobar-la, ens caldrà anar cap al Nord, acabant de travessar la població de Súria. Just a la sortida de la població, podem fer una aturada, si s´escau. En aquest cas la farem a uns 0´5 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem tornat a travessar els nivells grisencs de la Formació Súria. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de la present aturada. Així, aqu´´i es veuen be els nivells de gresos grisencs i de calcolutites grisenques de l´Eocè, Aquests materials, en aquest indret formen un plec fallat. Es tracta d´un anticlinal, trobant-se el pla axial fallat. Aquesta estructura, que veurem millor a la parada següent es part de l´Anticlinal de la Falla del Migmón

PictographWaypoint Altitude 965 ft
Photo ofP7 MIRADOR DE LA FALLA DEL MIGMÓN DEL. CAMÍ DE COANER Photo ofP7 MIRADOR DE LA FALLA DEL MIGMÓN DEL. CAMÍ DE COANER Photo ofP7 MIRADOR DE LA FALLA DEL MIGMÓN DEL. CAMÍ DE COANER

P7 MIRADOR DE LA FALLA DEL MIGMÓN DEL. CAMÍ DE COANER

PARADA 7. EL MIRADOR DE LA FALLA DEL MIGMÓN DEL CAMÏ DE COANER, (terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 330). Després de realitzar la parada anterior, caldrà continuar el recorregut per la carretera C – 1410z, sortint definitivament de Súria. Aquesta carretera, gira i ara es dirigeix cap a ponent. Ara, després d´una lleugera pujada, trobarem un trencall per l´esquerra, el qual es dirigeix cap a Coaner. Aquí mateix, a uns 30 metres del trencall, farem aquesta aturada, a poc més de 1´2 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, inicialment ens hem estat movent pel flanc septentrional de l´Anticlinal de la Falla del Migmón. Així hem trobat afloraments dels nivells de gresos i de calcolutites de tonalitats grisenques, de la Formació Súria. Per sobre, haurem vist els materials rogencs de la Formació Artés. Tot i així, en apropar-nos a la cruïlla i a l´indret de l´aturada, haurem començat a trobar els nivells inferiors de la primera formació: els guixos de la Formació Súria (any enrere atribuïts erròniament a la Formació Barbastro). Es a dir, en aquest darrer tram, hem passat pel nucli de l´anticlinal, tot i que a l´aturada anterior no hem vist aquests materials, per trobar-se sota. Després, en anar a l´indret de l´aturada, hem sobrepassat el nucli i els guixos. En conseqüència ara ens trobarem al flanc meridional del plec. Efectivament, aquí on som ara, a la vora septentrional del Camí de Coaner, afloren els nivells grisencs de la Formació Súria (les calcolutites i els gresos), els quals es troben força inclinats, com correspon a aquest plec, de forta component pirinenca, plegat de Nord a Sud. Per aquesta raó, el flanc meridional es troba molt més inclinat que el septentrional, donant al plec un marcat caràcter asimètric. En aquest indret es troba un dels millors indret per observar aquesta estructura (millor a l´hivern i a la tardor, que a la primavera o a l´estiu, amb escassa vegetació), tot i que també pot observar-se be, des d´indrets propers. Evidentment, es tracta d´una interessant estructura geològica, constituïda per la presencia d´un anticlinal (sovint amb comportament diapíric) i fallat alhora, constituint la denominada falla del Migmón; mentre que el plec es denomina Anticlinal de Súria o Anticlinal de la Falla del Migmón, denominat també pels miners Anticlinal de Cabanasses. Aquesta estructura es troba situada els materials cenozoics de la Formació Artés (amb calcolutites i gresos rogencs), situats sobre els de la Formació Súria (amb nivells grisencs de calcolutites, gresos i guixos) trobant –se al nucli els materials salins de la Formació Cardona (que no aflora, amb nivells d´HALITA, SILVINA i CARNAL·LITA). Així, en conjunt, tots aquests materials pertanyen a l´Eocè. Sense cap mena de dubte, es tracta d´un interessant accident tectònic, observable des de diferents punts i que reuneix enormes possibilitats didàctiques. El topònim català (Migmón) fa referència a la creença de que des de Súria, mig món es troba inclinat cap al Sud, mentre que l´altra mitja ho fa cap al Nord, d´acord amb l´estructura de l´anticlinal. Finalment, cal dir que és un important element del Geoparc de la Catalunya Central.

PictographWaypoint Altitude 955 ft
Photo ofP8 EL 'PONTARRO' SOBRE EL CARDENER. CAMÍ DE COANER Photo ofP8 EL 'PONTARRO' SOBRE EL CARDENER. CAMÍ DE COANER Photo ofP8 EL 'PONTARRO' SOBRE EL CARDENER. CAMÍ DE COANER

P8 EL 'PONTARRO' SOBRE EL CARDENER. CAMÍ DE COANER

PARADA 8. "PONTARRÓ" SOBRE EL RIU CARDENER, CAMÍ DE COANER, (la Ribera de Coaner, terme de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Des de la parada anterior, cal seguir el camí que es dirigeix cap a Coaner, per tal de continuar el recorregut cap aquest antic poble. Aviat deixarem enrere el camí que es dirigeix cap a una fàbrica (per on havia fer una la vella factoria d´Hilaturas Labor. Aquest camí es va apropant al riu Cardener, discorrent al seu costat dret. Però ben aviat ens caldrà passar-lo mitjançant un "pontarró". En arribar a l´altra banda, i després d´un recorregut proper a 1´5 Km, des de la parada anterior, caldrà fer la present. En aquest recorregut, hem continuat trobant els materials de la Formació Súria, amb nivells grisencs de calcolutites i de gresos, els quals pertanyen a l´Eocè. Aquests materials es trobant molt inclinats, amb una forta component meridional, tot formant part del flanc meridional de l´Anticlinal de la Falla del Migmón. Precisament, ara, en aquest indret, i mirant cap al NW d´on ara som, es pot veure la continuació de l´esmentat anticlinal, el qual aquí presenta una una estructura força complexa, havent-se adquirit en part una aparença de un diapir extrusiu, associat a nombrosos plecs i fractures.

PictographWaypoint Altitude 984 ft
Photo ofP9 EL CAMÍ DE COANER A LA SORTIDA DE LA RIBERA Photo ofP9 EL CAMÍ DE COANER A LA SORTIDA DE LA RIBERA Photo ofP9 EL CAMÍ DE COANER A LA SORTIDA DE LA RIBERA

P9 EL CAMÍ DE COANER A LA SORTIDA DE LA RIBERA

PARADA 9. EL CAMÍ DE COANER A LA SORTIDA DE LA RIBERA, (la Ribera de Coaner, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Des de la parada anterior, cal seguir una mica més pel camí que es dirigeix cap al poblet de Coaner, per tal de continuar la fillola que hem endegat a la parada anterior. Així, aproximadament a uns 150m després de sobrepassar les darreres cases del barri de la Ribera de Coaner, i a menys de 1 Km de la parada anterior, ens caldrà fer la present aturada, al costat d´una caseta que regula una conducció d´aigua. En aquest recorregut hem continuat trobant els materials esmentats a la parada anterior, els quals pertanyen segons els indrets a la Formació Súria o a la Formació Artés, que hem anat trobant des de l´inici del recorregut. Per d´altra banda, a l´arribar a l´indret de l´aturada (a la vora de la caseta, del camí de Coaner, i del riu), es pot gaudir d´una altra visió de l´Anticlinal de Súria, que ara no es troba fallat, ni te el caràcter extrusiu de la parada anterior. Això si, continua essent asimètric. Ara hi apareixen al nucli i als flancs els materials rogencs de la Formació Artés.

PictographWaypoint Altitude 1,132 ft

P10 IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE COANER

PARADA 10 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE COANER, (la Coaner, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Des de la parada anterior, cal seguir pel camí que es dirigeix cap al poblet de Coaner, per tal d´arribar-hi i de fer la darrera aturada, prop del seu Castell. Així, ens caldrà fer un recorregut proper als 3 Km, des de la parada anterior. Cal dir que aquest tram de l´itinerari no es gaire bo, ja que sovint cal travessar el barranc que baixa del petit poble, la Riera de Coaner. En aquest tram del recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè, fonamentalment els nivells de gresos i calcolutites de la Formació Artés. Aquests materials són els que apareixen pels voltants Coaner, tot formant part del flanc septentrional de l´Anticlinal de la Falla del Migmón, per on ara ens trobem situats, dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on hem fet la totalitat del recorregut d´aquest itinerari.

Comments

    You can or this trail