Ruta Nord Marroc: Fez - Meknès - Rabat - Asilah - Tanger - Tetuan - Chefchaouen - Ouazzane - Ifrane

Recorregut: Fez (bus)- Meknès (bus) - Rabat (bus) - Asilah (tren) - Tanger (tren) - Tetuan (bus) - Chefchaouen (bus) - Ouazzane (bus) - Fez (bus) - Ifrane (taxi) - Fez

Distància total: 966km
Temps emprat en moviment: 9 dies
Temps total viatge: 13 dies en total

Descpripció:
Vacances durant el mes de febrer al nord del Marroc. Començo a Fez i m'hi estic 3 dies per a conèixer la ciutat i visitar llocs emblemàtics (com per exemple les tines on tenyeixen la roba artesanalment o els taller de fusta, espècies o catifes). Seguidament en un hora i poc de bus a Meknès també val la pena parar i passar mínim un dia visitant la medina i la volta al palau reial així com a la plaça central "El Hedime" lloc neuràlgic on quan cau el sol s'omple de gent que actua, espectacle (a la ciutat imperial cal visitar l'estanc artificial i la Mezquita pública (una de les úniques on et deixen entrar sense ser musulmà). El dia següent a em dirigeixo a Rabat, molt contrastant ja que és una ciutat molt més gran i més europeitzada cosa que perd una mica l'encant del món àrab però guanya en modernitat i organització. El mar i les onades em sorprèn amb grans espetecs a ran de costa. La medina només depara uns zocos masificats i poc cuidats, però encara queda intacte el barri antic de pescadors. També es pot fer una visita a la tomba de Mohamed V i si ets musulmà la mesquita.
Seguidament veiem que per anar cap al nord és més ràpid i no gaire més car el tren així que anem a l'estació (es troba molt cèntrica), s'anomena Rabat Ville i marxem fins a Asilah.
És un poble impressionant de la costa Atlàntica i mereix quedar-s'hi mínim una nit. Val la pena dormir dins la medina que és molt petita però amb molt encant, cases blanques i molta tranquil·litat. És un bon lloc per a descansar de tantes caminades.
La següent destinació és Tetuan on torbem molt contrast de cultures i molts imigrants que volen creuar l'estret i altres que no tenen feina i es busquen la vida en qualsevol ocupació. Ve a ser guiar-te dins la medina, recomanar-te un lloc on dinar o ficar-te a una tenda d'un "familiar" seu que ens vendrà una ganaga. No ens deixem enganyar i anem a la nostra sobretot. La medina és maca pero bruta, té llocs macos i contrasta l'estil àrab amb el portuguès. Segurament és un dels punts on ens entendràn millor parlant llengua castellana.
Després de fer el cop d'ull al caos de Tànger ens decidim anar cap a Tetuan en bus, és un trajecte ràpid i barat que ens permet canviar ràpidament d'aires i situar-nos prop de Ceuta on també ens serà fàcil de comunicar-nos. La medina amb els zocos són immensos, els carrer s'omplen de gent des de trenc d'alba i els comerciants són simpàtics i molt amables. Això si també hi ha molt desocupat que no entenc ni de què es deuen guanyar la vida.
Els carrer en general són nets i es respira un cert aire europeu. Es pot passar tranquil·lament un parell de dies.
Continuem amb bus fins a Chefchaouen o Xauen, encisador i petit poble del Rif on hi ha més turisme i manca l'estres de les grans ciutats cosa molt agradable. La desconnexió ens persegueix i ens obliga a quedar-nos 4 dies entre relax, algun souvenir i una ruta de trekking que penjaré més endavant.
Les cases blaves de postal amenitzen un despertar més aviat feixuc i amb molta calma passejo per una laberintica medina ple de racons magnífics on aturar-se i simplement quedar-se bocabadat és pot fer al dia a dia sense convertir-se en rutilari doncs cada racó depara com a mínim un cop d'ull.
Ja amb uns pocs kilòmetres (1,5h) anem a Ouazzane, un poble gran o ciutat petita gens turistic. La medina és antiga i faig una caminada i em quedo a dormir. Els llocs on no hi passa el "mogollón" normalment són més barats i fa més fàcil el contacte amb la gent autòctona que ens explica la situació. És alarmant, la gent no pot ni comprar-se un bolígraf. Alguns sobreviuen amb el que reben de vigilar un cotxe en un aparcament o portant equipatge d'una persona gran que baixa de l'autobús. Altres simplement demanen, descalços tocant totalment de peus a terra amb el món on viuen.
Seguim el viatge per no deprimir-nos gaire més, però és la realitat... Ara cap a Fès per anar cap a Ifrane.
Ifrane és un parc natural on s'hi ha instal·lat un poble per a vacances, així que dista molt de la realitat del país. És com si tot d'una aguesim fugit a un altre indret al nord d'Europa. Ja que el poble se situa a 1650m sobre el nivell del mar. A l'hivern i reinen les baixes temperatures.
Hi ha una estació d'esquí anomenada Michlifen a 18km, un parc natural molt maco i el parc de Vittel molt recomanable per anar a fer una passejada. També al carrer hi ha el monument de l'últim lleó del mig Atles.
Tornem a Fez en bus (1 bus al dia) per a rependre la tornada en avió cap a Barcelona.

.
.
.
.