RIU DARÓ-SANT JOAN DE SALELLES-SANT MIQUEL DE CRUÏLLES I SANTUARI DE L'ESPERANÇA

RIU DARÓ-SANT JOAN DE SALELLES-MONESTIR DE SANT MIQUEL DE CRUÏLLES I SANTUARI DE L’ESPERANÇA.
En primer lloc, cal esmentar que aquest itinerari està fet a peu i en cotxe. Com cada any, per aquestes dates, fem una sortida per a fotografiar exemplars del marcòlic roig de les Gavarres (Lilium martagon) també anomenat assutzena silvestre. Aquesta vegada hem anat al costat del Daró ( se sol fer en marges i llocs frescals) per la banda de Sant Sadurní de l’Heura i el camí dels Metges. Hem tingut sort, tot i el vent de mestral dels dies anteriors, n’hem trobat de florits. Això sí, un xic pansits. Com que no tenim pressa agafem el cotxe per a dirigir-nos a l’ermita romànica de Sant Joan de Salelles. Tal com explica el rètol està dedicada al degollament de Sant Joan. Inicialment va ser parròquia de Sant Sadurní. Es va construir al segle X, com ho demostren les restes de pedres en forma d’espiga (opus spicatum) pròpia d’aquesta època. Al segle XII va deixar de ser parròquia quan es va construir l’actual església de Sant Sadurní. L’any 1835 es va abandonar i saquejar fins que el 1987 es va restaurar i des d’aquesta data s’hi celebra un aplec cada 24 de juny, Festa de Sant Joan Baptista.
A continuació ens dirigim al monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Església-monestir d’ordre benedictí, consagrats al segle XI. L’església té planta basilical, amb tres naus, creuer i absis semicircular.
El Priorat acollia una comunitat de monjos que va dependre, entre d’altres, de Sant Pere de Galligans de Girona. Al Museu d’Art de Girona es conserven, procedents d’aquest monestir, una majestat , una biga romànica del segle XII i un retaule gòtic.
Finalment enfilem a la part nord de Cruïlles cap al santuari-ermita de l’Esperança, situat al 1 km de la vila.
La capella i la casa de l’ermità formen un sol cos d’edificació cobert en teulat a dos vessants. Té un gran pòrtic amb una trona de pedra i la imatge de la Mare de Déu.
S’ha recuperat l’aplec popular del diumenge següent al 8 de setembre.
Tot l’entorn està molt ben cuidat i conservat. Hi ha una àrea de pícnic i espais lúdics per als nens. S’hi poden fer trobades demanant prèviament el permís corresponent.
Un lloc realment acollidor.

Marcòlic de les Gavarres
( Lilium martagon)

Ser la flor més desitjada
em faria molt feliç
assutzena virolada
divulgueu el meu encís.


Primavera, entre malesa
jo il•lumino el vell camí
sobresurto amb timidesa
i s’esglaia el pelegrí.



Vergonyosa, sóc molt tímida
però impúdica també
doncs aixeco ma faldilla
que tothom s’hi esplaï bé.

No m’agrada que em sacsegin
ni que em toquin el nespler
solitària vull que em deixin
i agraïda us estaré.


Bigarrada, pigallada
del rosa al vellut carmesí
esgrogueïda, ataronjada
semblo l’arc de Sant Martí.

Ser la flor més desitjada
em faria molt feliç
assutzena virolada
divulgueu el meu encís.

Josep Mª Farreró i Carolà.