RECORREGUT GEOLÒGIC PEL TERME DE BASSELLA (BASSELLA, CASTELLNOU DE BASSELLA, GUARDIOLA I MIRAMBELL) I PEL TERME DE TIURANA

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PER LES COMARQUES DE L´ALT URGELL I DE LA NOGUERA. DES DE BASSELLA A CASTELLNOU DE BASSELLA, A GUARDIOLA, A MIRAMBELL I A TIURANA. RECORREGUT DINTRE DEL FUTUR PARC GEOLÒGIC I MINER DEL SOLSONÈS – ALT URGELL / 19 DE MARÇ DEL 2022


Josep M. MATA-PERELLÓ, Jordi PASQUES CANUT i Alfred MONTSERRAT-NEBOT


ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als vials (camins, carreteres i corriols) per on transitarà el recorregut de l’itinerari, que es farà en cotxe i a peu, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. També cal dir que seran camins de recorregut senzill, tot i que com sempre, caldrà tenir la màxima cura possible, en tots els aspectes.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent al denominat Avant-País Plegat), és a dir, pels sectors propers al Sistema Pirinenc.

En aquest recorregut, es trobaran materials cenozoics, fonamentalment de l´Eocè i de l´Oligocè, de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre. En aquest context trobarem afloraments dels materials continentals de tonalitats ocres i brunes, els quals pertanyen a la Formació Solsona i tanmateix a la Formació Sanaüja, segons els indrets del recorregut. Així, trobarem nivells de calcolutites i gresos de les tonalitats acabades d´esmentar, d´origen continental, formats en un ambient humit, el ferro present als sediments es troba en forma de GOETHITA (Limonita) i comunica el seu color a es roques sedimentàries. En ocasions, els materials tenen tonalitats rogenques (de vegades alguns trams de la Formació Sanaüja, això ens indica que ha hagut canvis climàtics temporals i l´ambient ha estat més sec, alhora de sedimentar-se els materials, formant-se HEMATITES en lloc de GOETHITA). Tanmateix anirem trobant nivells de conglomerats, amb les mateixes tonalitats, sovint reblint paleocanals
Sovint aquests materials, poden trobar-se recoberts per depòsits detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè. Tot això es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que ara adjuntem.


BREU INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

La totalitat del recorregut d´aquest itinerari es desenvoluparà per les comarques de l´Alt Urgell i de la Noguera. Concretament pels sectors meridionals de la mateixa, entorn al terme de Bassella i pels indrets NNE de la comarca de la Noguera, pel terme de Tiurana. En tots dos casos, dintre del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès – Alt Urgell, dintre del qual també hi ha dos termes municipals de la Noguera, els de la Baronia de Rialb i el de Tiurana.

Per d´altra banda, aquest recorregut es desenvoluparà de Nord a Sud, seguint la vall del Segre. Aquest riu, es l´artèria principal dels indrets pels quals transcorrerà el recorregut d´aquest itinerari. Per d´altra banda, al riu Segre li arriben dos dels seus afluents, un dintre del recorregut de l´itinerari, la Ribera Salada, que li arriba per l´esquerra, a Bassella. I per d´altra, una mica més avall de Tiurana, li arriba per la dreta el Riu Rialb.


OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector corresponent a la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari. En concret, observarem l´Avant –País Plegat i la seva estructura, especialment als sectors més septentrionals.

2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. En concret, ens fixarem en els sediments continentals de l´Eocè Superior i fonamentalment de l´Oligocè Inferior. Aquests materials es distribueixen, segons els indrets entre la Formació Solsona i la Formació Sanaüja. En tots dos casos trobarem afloraments de nivells de gresos i de calcolutites, amb freqüents paleocanals. Aquests materials continentals tenen tonalitats ocres i brunes, al primer cas. Mentre que els segons tenen tonalitats lleugerament rogenques, alhora. Tot i això, predominaran els primers, al llarg del recorregut de l´itinerari, els de la Formació Solsona.

3.- Alhora, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos indrets, aquests materials generalment seran de depòsits de vesant i també materials al·luvials dels torrents i rieres, especialment.

4.- Al llarg del recorregut d´aquest itinerari, farem observació a distancia, d´altres unitats geològiques. Així, en diversos trams del recorregut, farem observacions dels relleus i de les estructures del Sistema Pirinenc.

5.- Observació a distancia, de de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari.

6.- Observació dels impactes produïts per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient; i si s´escau, de les correccions d’aquests impactes.

7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del recorregut.

8.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No hi ha cap antecedent relatiu al desenvolupament d’aquest itinerari, pel que fa a la totalitat del seu recorregut. Però, si que hi ha diversos antecedents parcials, relatius fonamentalment a la part final d´aquest recorregut. Entre d´altres, farem esment dels nostres treballs: MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2017); MATA-PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016); MATA-PERELLÓ, TOMASA GUIX i MORENO MACIAS (2020) i MATA-PERELLÓ i VILALTELLA FARRÀS (2017).

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991).

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.


RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà al terme municipal de Bassella, aigües amunt d´on es trobava l´antic poble; concretament a la cruïlla de l´antiga carretera C-1313, amb el pont de Nuncarga. Aquí, es farà una aturada i una altra, a l´altra banda del pont. Els primers recorreguts es faran a peu.

Tot seguit, ens caldrà fer un tram en cotxe, per tal d´agafar la carretera C-14 i anar cap el Sud. Després de deixar per l´esquerra, la carretera de Solsona (C-26), i de passar per l´indret on hi ha un àrea de Serveis i l´Ajuntament Nou de Bassella, ens caldrà agafar el trencall per la dreta que va a Castellnou de Bassella i a Cal Pany; això serà per les immediacions del Km 133´5. Primer anirem cap a Sant Simeó de Castellnou i des d´aquí farem un recorregut, primer en cotxe i després a peu per la denominada Costa Mala, per on farem dies aturades. Tot seguit tornarem enrere, cap a Sant Simeó, per tal de continuar en cotxe cap a Cal Pau i de nou cap a la carretera C-14. En aquest tram, farem una aturada, per sota de la Collada de Cornet, en vistes al poblet de la Clua, situat a l´altra banda del Segre.

Després, en tornar a la carretera C-14, per les immediacions del Km 131, ens caldrà fer un tram en cotxe, anant cap al Sud, cap a Ponts. Més avall, en arribar a un altiplà, trobarem per la dreta el trencall amb la carretera local blanca (sense numeració) que es dirigeix en última instància cap al Tiurana (cap el Nou Tiurana). Seguint per aquesta carretera, passarem primer per Guardiola i posteriorment arribarem a Mirambell. Aquí, e un extraordinari Mirador, farem una aturada. Tot seguit, ens caldrà seguir cap a Tiurana, però abans trobarem per la dreta, una carretereta que condueix cap a l´indret on s´havia de fer un embarcador, sobre l’envasament. Abans d´arribar-hi, trobarem on s´ha emplaçat el Dolmen del Perotilo. Aquí farem una aturada. I, tot seguit, acabarem d´arribar quasi al riu, a un collet. Des d´aquí, farem un recorregut a peu pel terme de Bassella i despès pel de Tiurana, seguint en part l´antiga carretera C-1313, generalment coberta per l´aigua. Per aquest indret, farem dues aturades, una a cada terme.

A continuació, ens caldrà tornar enrere, fins a les immediacions de l´emplaçament del dolmen, per on hem passat abans, amb la intenció d´agafar la carretereta que puja cap a Tiurana. En arribar a dalt, farem una aturada. I, posteriorment, agafant la carretera que condueix cap a Mirambell i el camí que trobarem abans, ens caldrà anar cap a l´Ermita de Sant Ermengol, per on farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari, començat a l´Alt Urgell, al terme de Bassella, i finalitzat a la Noguera, al terme de Tiurana.

Tot aquest recorregut, es pot veure també al trajecte de wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/recorregut-geologic-pel-terme-de-bassella-bassella-castellnou-de-bassella-guardiola-i-mirambell-i-p-97289223

Per d´altra banda, també representarem aquest recorregut als MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (ESQUEMES 4 i 5), que adjuntarem a continuació. Així, es pot veure que el recorregut total d´aquest itinerari, serà de 28´5 Km. A través d´ells es faran onze aturades.

Així, el recorregut començarà a una alçada de 356 metres, per les immediacions de Cal Cogoma. Després de pujar lleugerament fins als 367 metres, el recorregut anirà baixant fins als 437 metres, al pont de la carretera de Nuncarga. A partir d´aquí, anirà oscil·lant lleugerament, pujant i baixant fins als 426 metres, que serà la cota mínima del recorregut, prop de l´antic poble de Bassella. Després, poc a poc anirà pujant, i després més ràpidament, fins arribar a una alçada de 685 metres, que serà la màxima alçada, per les immediacions de Guardiola.

Després, es tornarà a baixar fins arribar als 445 metres, per les proximitats de l´embarcador. I, posteriorment, es tornarà a pujar fins als 653 metres, que s´assoliran en arribar a Tiurana. Cap al final hi haurà un lleuger descens, fins als 600 metres, en arribar a l´Ermita de Sant Ermengol, punt final del recorregut. Això es pot veure a l´ESQUEMA 3.


DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari discorrerà pels fulls, el següents: 291 (o d´Isona), 328 (o d´Artesa de Segre) i 329 (o de Ponts), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzat a l´escala de 1:50.000. Així doncs, la relació general de les aturades que composen el recorregut de l’itinerari, és la següent:
________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Solsonès, de l´Alt Urgell i de la Noguera: des de Madrona a Guardiola, Mirambell, Tiurana Nou, a Bassella, Ogern, a Castellar de la Ribera, al Coll de Clarà i a Solsona, a través del Patrimoni Geològic i Miner. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Noguera i de l´Alt Urgell: des de Pallerols i Sant Marc a Peramola, al Pas del Castell – Llebré, a Oliana i al Nou Tiurana. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; TOMASA GUIX, O. i MORENO MACIAS, L. (2017).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques de la Noguera, de l´Alt Urgell i del Solsonès: des de Vilanova de l´Aguda a Tiurana Nou i a Santes Creus del Bordell. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i VILALTELLA FARRÀS, J. (2017).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Noguera i de l´Alt Urgell: des de Pallerols i Sant Marc a Peramola, a Oliana, al Nou Tiurana i a Ponts. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.