Activity

ITINERRI GEOLÒGIC: GERB, VILANOVA DE LA SAL, COLL DE PORTA I MONTALEGRE (SERRA DE MONT-ROIG)

Download

Trail photos

Photo ofITINERRI GEOLÒGIC: GERB, VILANOVA DE LA SAL, COLL DE PORTA I MONTALEGRE (SERRA DE MONT-ROIG) Photo ofITINERRI GEOLÒGIC: GERB, VILANOVA DE LA SAL, COLL DE PORTA I MONTALEGRE (SERRA DE MONT-ROIG) Photo ofITINERRI GEOLÒGIC: GERB, VILANOVA DE LA SAL, COLL DE PORTA I MONTALEGRE (SERRA DE MONT-ROIG)

Author

Trail stats

Distance
14.75 mi
Elevation gain
3,845 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
1,870 ft
Max elevation
3,011 ft
TrailRank 
33
Min elevation
794 ft
Trail type
One Way
Coordinates
355
Uploaded
August 2, 2017
Be the first to clap
1 comment
Share

near Gerb, Catalunya (España)

Viewed 559 times, downloaded 8 times

Trail photos

Photo ofITINERRI GEOLÒGIC: GERB, VILANOVA DE LA SAL, COLL DE PORTA I MONTALEGRE (SERRA DE MONT-ROIG) Photo ofITINERRI GEOLÒGIC: GERB, VILANOVA DE LA SAL, COLL DE PORTA I MONTALEGRE (SERRA DE MONT-ROIG) Photo ofITINERRI GEOLÒGIC: GERB, VILANOVA DE LA SAL, COLL DE PORTA I MONTALEGRE (SERRA DE MONT-ROIG)

Itinerary description

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA Y MINERA A TRAVÉS DE LA COMARCA DE LA NOGUERA: DES DE GERB A VILANOVA DE LA SAL, AL COLL DE PORTA I A MONTALEGRE, A TRAVÈS DEL FUTUR PARC GEOLÒGIC I MINER DE LA COMARCA DE LA NOGUERA

ADVERTIMENT PREVI

Com als recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Per d’altra banda, com als altres recorreguts, recomanem demanar la màxima informació possible sobre l’estat dels camins. Aquest serà el cas dels camins d’aproximació de diferents elements patrimonials del recorregut. Aquest és el cas del camí que ens ha d´apropae al Coll de Porta i posteriorment a Montalege-

Recomanem, per d’altra banda, tenir una absoluta cura envers de la Natura, tant al llarg del recorregut, com fora d’all, en tot moment.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari discorrerà de forma molt desigual, entre dues de les unitats geològiques que constitueixen el nostre país: la Depressió Geològica de l’Ebre i el Sistema Pirinenc. Així, el recorregut s’iniciarà a la primera unitat, pels voltants de Gerb (dintre del terme d´Os de Balaguer), des d´on s’anirà després cap a les immediacions de Vilanova de la Sal i de les Avellanes. Poc abans, s´haurà abandonat la primera unitat geològica i s´haurà entrat a la segona. En aquest primer tram, anirem trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè.

Posteriorment, en aproximar-se l’itinerari a la població de Vilanova de la Sal, el recorregut ja discorrerà pel Sistema Pirinenc; i més concretament ho farà a la seva Unitat Sudpirinenca Central (tradicionalment anomenada amb el nom de les Serres Exteriors Prepirinenques). En aquest tram, que transcorrerà fins arribar a l’anirem trobant afloraments dels materials mesozoics (fonamentalment del Triàsic i del Cretàcic). Ocasionalment, també trobarem afloraments carbonatats cenozoics, de l´Eocè

També cal dir, que el recorregut de l’itinerari discorrerà per una de les comarques que constitueixen la Regió de Lleida; concretament per la comarca de la Noguera; i més concretament pels seus termes de Os de Balaguer (en passar per Gerb) i de les Avellanes (en passar per les immediacions de Vilanova de la Sal).

OBJECTIUS GENERALS

Els objectius d’aquest itinerari es concretaran en diversos aspectes geològics (estructurals, geomorfològics, petrològics ..) i fins i tot patrimonials, en concret en el patrimoni miner, que a continuació anirem veient, sempre d’acord amb el sentit de la marxa.

1.- Estudi i observació dels materials cenozoics (fonamentalment de l´Eocè i de l´Oligocè) de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament de la zona de l´Avant-país plegat), els quals es tallaran entorn a la població de Gerb; així com en bona part del recorregut des d’aquesta darrera població, fins quasi arribar a les immediacions de Vilanova de Sal. En aquests trams anirem trobant inicialment nivells de guixos i de calcolutites i posteriorment materials eminentment detrítics.

2.- Estudi i observació de l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament de la zona de l´Avant-país plegat), al llarg del recorregut de l’itinerari entre Gerb i les immediacions de Vilanova de la Sal.

3.- Estudi dels materials mesozoics (els quals es reparteixen desigualment entre el Triàsic, el Juràssic i el Cretàcic, amb un clar predomini dels terrenys d’aquest darrer) i cenozoics (de l´Eocè), els quals constitueixen els relleus prepirinencs de la Unitat Sudpirienenca Central, que es tallaran exclusivament pels voltants de Vilanova de la Sal, del Coll de Porta i del cim de Montalegre. Així, anirem trobant aflorament de materials calcaris del Juràssic i del Cretàcic; tot i que destacaran els trams amb guixos, argiles i ofites del Triàsic Superior (del Keuper). Ocasionalment, també trobarem materials cenozoics de l´Eocè.

4.- Estudi i observació dels relleus i de l’estructura de Unitat Sudpirienenca Central, que anirem seguint de prop al llarg de la segona part del recorregut, especialment pels indrets esmentats anteriorment.

5.- Observació dels contactes entre les unitats geològiques esmentades als apartats anteriors; entre la Depressió Geològica de l´Ebre (a la zona de l´Avant-país plegat) i el Sistema Pirinenc (a la zona dels mantells de les Serres Marginals)

6.- Observació de les diferents mineralitzacions que anirem trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.

7.- Observació de les explotacions mineres relacionades amb les mineralitzacions anteriors.

8.- Observació de les restauracions (naturals o artificials) realitzades sobre les explotacions acabades d’esmentar.

9.- Observació dels diferents indrets del patrimoni miner de la comarca de la Noguera, que anirem trobant al llarg del recorregut.

10.- Observació dels diferents indrets del patrimoni geològic de la comarca de la Noguera, que anirem trobant al llarg del recorregut. Entre aquests, cal fer esment d´uns interessants afloraments d´ofites, que trobarem per les immediacions de Vilamajor, entre altres indrets del recorregut.

ANTECEDENTS

No tenim coneixement de l’existència de cap altre itinerari relacionat que discorri pels indrets per on passarà aquest recorregut. Tot i així, hi ha diversos antecedents parcials a: MATA – PERELLÓ i MONTANÉ GARCIA (2010); MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014).
També farem esment de treballs més recents de MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016a, 2016b i 2016c); així com: MATA – PERELLÓ, VILALTELLA FARRÀS i FPNT SOLDEVILA (2016).

Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que ja estat prèviament descrites per nosaltres en MATA-PERELLÓ (1991), en un treball relatiu al conjunt de les comarques catalanes. així com de MATA – PERELLÓ et altri (2004).

I pel que fa a l’estructura geològica, ens remetrem als treballs de RIBA et altri (1976), i a GUIMERÀ et altri (1992). Tots dos fan referència al conjunt del caràcters geològics dels Països Catalans.

Així, totes aquestes referències bibliogràfiques es trobaran convenientment relacionades dintre del apartat dedicat a la REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut del present itinerari s’iniciarà a la població de Gerb (dintre del municipi d´Os de Balaguer) per on es faran diverses aturades, totes elles situades dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre.

Posteriorment, des d´aquesta població, el recorregut es dirigirà cap a les immediacions de Vilanova de la Sal, utilitzant ara la carretera LV - 9046, En aquest darrer tram, es faran diverses aturades, finalitzant el recorregut es dirigirà cap a Vilanova de la Sal, per on es faran diverses aturades prop de les salines. Finalment, el recorregut ´enlairarà cap al Coll de Porta i cap a Montalegre, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.
.
Aquest recorregut tindrà un desplaçament aproximat, de Sud a Nord, d´uns 22´74 Km. En aquest trajecte realitzarem nou aturades.- Així, el recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 249 metres, per les immediacions del poble de Gerb.

A partir d´aquí, el recorregut serà sempre de pujada, més o menys continuada. Així, en arribar a les immediacions de Vilanova de la Sal, estarem a uns 600 metres d´alçada. Després, en anar cap a les salines baixarem fins als 513 metres d´alçada, aproximadament.

A partir d´aquí, el recorregut anirà pujant, amb diverses fluctuacions. S´arribarà així als 857 metres, al Coll de Porta. Després es baixarà fins als 743 metre, prop de la cruïlla del camí de Montalegre. I, finalment, en arribar a l´ermita de Montalegre, estarem a uns 851 metres d´alçada, aproximadament.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d’estacions o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper.

Per d’altra banda, en cada una de les parades, indicarem entre parèntesi el número del "Mapa Topográfico", a escala 1:50.000 editat per l´Instituto Geografico y Catastral, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió la totalitat del recorregut es situa dintre de les següents tres fulls, concretament el 327 (o d´Os de Balaguer) i 359 (o de Balaguer).
_____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA


GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

MATA - PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA, P. (2010).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des de Gerb a Vilanova de la Sal, les Avellanes, Fontdepou i a Ager. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014).- Recorregut de recerca geològica y minera a través de la comarca de la Noguera: des de Camarasa a Llorenç de Montgai, a Gerb i Vilanova de la Sal. Inèdit. 14 pàgines

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016a).-Recorregut de recerca geològica y minera a través de la comarca de la Noguera: des de Cubells i Camarasa a Llorenç de Montgai i a Gerb. Inèdit. 18 pàgines

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016b).-Recorregut de recerca geològica y minera a través de la comarca de la Noguera: des de Gerb a Les Avellanes, Vilamajor i a les immediacions de Fontdepou. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016c).-Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des de Vilamajor cap a Sant Urbà, Santa Linya, Les Avellanes, Vilanova de la Sal i cap al Coll de Porta de la Serra de Mont-roig. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; VILALTELLA FARRÀS, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Noguera i Ribagorça: des de les Avellanes a Vilamajor, Tartareu, als Masos de Milà, Alberola i a l¨Embassament de Canelles. Inèdit. 12 pàgines

MATA-PERELLÓ, J.M., et altri (2004).- Datos para el conocimiento de los Forns de Guix de les Terres del Marquesat (Noguera, Catalunya). Una aproximación al conocimiento del Patrimonio Minero Preindustrial (Depresión Geológica del Ebro, Pirineo). En “Patrimonio Geológico y Minero: su caracterización y puesta en valor, edit: por Isabel Rábano y Josep M. Mata-Perelló, IGME). Paginas 277 – 284. IGME, Madrid

MATA – PERELLÓ, J.M. et altri (2014).- El inventario del patrimonio minero tangible. Fichas para la consulta de los LIPM (Lugares de Interés del Patrimonio Minero). Libro de Actillas del XV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. XIX Sesión Científica de la Sedpgym. Logrosán (Cáceres), 25 – 28 de septiembre del 2014, Pp. 60 – 61, Logrosan

RIBA,O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona.

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 732 ft
Photo ofP1 SORTIDA DE GERB CAP A BALAGUER

P1 SORTIDA DE GERB CAP A BALAGUER

PARADA 1. SORTIDA DE GERP CAP A BALAGUER, (Gerb, terme municipal d´Os de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 359). El recorregut d´aquest itinerari el començarem a la població de Gerb (que pertany al municipi d´Os de Balaguer) i es troba situada sobre la carretera local LV - 9047. La parada la realitzarem a la sortida de la població, anant cap a Balaguer, la capital comarcal. Aquest indret es troba totalment situat dintre de la Depressió Geològica de l’Ebre, per on estem situats. Així, en aquest lloc es fan ben palesos els afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió Aquí es fan clarament palesos els nivells de guixos de la Formació Barbastro. Aquests materials es troben intensament replegats, tot formant part de l´Avant – País Plegat, de lamentada depressió. Així, en aquest indret de la parada, apareixen els nivells de guixos molt replegats.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP2 CARRTERA DE GERB A VILANOVA DE LA SAL. Km 1´1

P2 CARRTERA DE GERB A VILANOVA DE LA SAL. Km 1´1

PARADA 2. CARRETERA LOCAL LV-9046, A VILANOVA DE LA SAL. Km 1´1, (Gerb, terme d´Os de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 359). Des de la parada anterior, cal entrar a la immediata població de Gerb. Des d´aquí, ens caldrà anar després cap a Vilanova de la Sal, tot seguint la carretera local LV-9046. Poc després d’agafar-la, cap a les immediacions del seu Km 1´1, cal fer la present aturada, després d’un recorregut proper als 1´5 Km, des de la parada anterior. En aquest breu recorregut, des de la parada anterior, s’han anat tallant els nivells guixosos i calcolutítics de la Formació Barbastro, dels quals ja hem parlat anteriorment. Com és natural, aquests materials es troben intensament plegats i replegats. Per sobre d’aquests materials, tornen a aparèixer els nivells calcolutítics ocres de la Formació Solsona, que ja havíem trobat a la primera aturada. d’aquest itinerari. Per d’altra banda, des de la carretera i mirant cap a ponent, es pot veure un interessant sinclinal, el qual es troba ben definit a partir dels nivells calcolutítics ocres, de lamentada Formació Solsona. Més cap al Nord, aquests materials configuren un petit anticlinal, el qual permet tornar a aflorar els materials de la Formació Barbastro.. Per d’altra banda, i mirant cap a llevant, sobre la trinxera de la carretera, es pot veure aquest mateix sinclinal; sols que ara és molt més lax.

PictographWaypoint Altitude 1,404 ft

P3 IMMEDIACIONS DEL TOSSAL GROS- PROP Km 4 CARRETERALV - 9046

PARADA 3. CARRETERA LOCAL LV-9046, A VILANOVA DE LA SAL. IMMEDIACIONS DEL Km 4 I DEL TOSSAL GROS, (Gerb, terme d´Os de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 359). Des de la parada anterior cal continuar el recorregut cap al Nord per la carretera local LV – 90 46 (la qual va conduint cap al poble de Vilanova de la Sal, coneguda també com a Vilanova de les Avellanes). Seguint per aquesta carretera ascendent, ens aproparem al conegut Tossal Gros (situat a la dreta de la carretera, a llevant de la mateixa). Així, ens aproparem al seu Km 4. Prop d´aquest lloc farem una aturada, a uns 3 Km i escaig de l´anterior. En aquest recorregut, es van trobant inicialment els nivells guixosos de la Formació Barbastro (que ja hem vist anteriorment a la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari). Aquests materials, que formen part de l´Anticlinal de Cubells-Balaguer-Barbastro, els anirem trobant fins a les immediacions del Km 3-3´5. Més endavant, cap a les immediacions del Tossal Gros, es veuen uns nivells guixosos que semblen ésser del Keuper (del Triàsic Superior); així com uns nivells calcaris de l´Eocè Superior. Tots aquests materials formen part de la Unitat dels Mantells de les Serres Marginals; i en concret de les Làmines d´Encavalcament de Llorenç de Montgai - Montero. Aquests son els materials que es troben prop de l´indret de la parada, tot i que sovint es troben recoberts per materials cenozoics detrítics, postorogènics.

PictographWaypoint Altitude 1,877 ft

P4 IMMEDIACIONS DEL Km 8

PARADA 4 - CONDICIONAL. CARRETERA LOCAL LV-9046, A VILANOVA DE LA SAL, IMMEDIACIONS DEL Km 8, (Vilanova de la Sal, o de les Avellanes, terme municipal de les Avellanes i Santa Linya, comarca de la Noguera). (Full 327). Des de la parada anterior cal acabar d’arribar fins a les immediacions de Vilanova de la Sal (també dita Vilanova de les Avellanes i antigament coneguda com a Vilanova de Privà). Aquest recorregut l’efectuarem mitjançant la carretera local LV-9046. En aquest recorregut per l´esmentada carretera, ens caldrà arribar cap a les immediacions del seu Km 8, per tal de fer la present aturada després d’un trajecte de quasi 4 Km, des de la parada anteriorment realitzada, d´aquest mateix itinerari. En aquest recorregut, com ja hem vist, cap a les immediacions del Tossal Gros, hem vit uns nivells guixosos del Keuper (del Triàsic Superior); així com uns nivells calcaris de l´Eocè Superior. A partir d´aquest indret, el recorregut l´hem efectuat dintre de la Unitat dels Mantells de les Serres Marginals, per on ara continuem situats; concretament dintre de les Làmines d´Encavalcament de Llorenç de Montgai - Montero. Uns i altres materials es troben coberts, en bona part per uns altres de caràcter molt detrític, els quals formen part dels Cons Al·luvials procedents de les Serres Marginals. Així, a partir de l´indret de la parada anterior, ja es circula sempre per l´esmentada Unitat dels Mantells de les Serres Marginals; els quals presenten una estructura molt complexa; i es troben constituïdes per materials triàsics del Keuper; per nivells carbonatats del Juràssic; així com per importants afloraments de nivells carbonatats i calcolutítics de l´Eocè Superior. En aquest indret, i mirant cap a l´Est, es poden veure els relleus més occidentals de la Serra de Sant Cristòfol, la qual forma part de les làmines d’encavalcament abans esmentades, i que es troben constituïts, en aquest lloc, pels nivells carbonatats i calcolutítics de l´Eocè Superior. Per aquest indret, hem superat l´encavalcament de la làmina de la Serra de Mont-roig sobre les Làmines d´Encavalcament de Llorenç de Montgai – Montero. Tot i això, aquest encavalcament no es fa prou palès, en quedar fossilitzat pels materials detrítics abans dits.

PictographWaypoint Altitude 1,896 ft
Photo ofP5 CRUÏLLA DEL MONESTIR

P5 CRUÏLLA DEL MONESTIR

PARADA 5. CARRETERETA LOCAL A LES AVELLANES, CRUÏLLA AL MONESTIR DE LES AVELLANES, MMEDIACIONS DEL POBLE DE VILANOVA DE LA SAL, (Vilanova de la Sal, terme de les Avellanes-Santa Linya, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de fer l’aturada anterior, cal continuar per la carretera LV – 9046, la qual es dirigeix cap al poble de Vilanova de la Sal. Poc abans d’arribar-hi, trobarem per l´esquerra la carretereta que es dirigeix cap al poble de les Avellanes. Poc despès, també per l´esquerra, trobarem el trencall que es dirigeix cap al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Aquí, prop de la cruïlla amb el trencall acabat d´esmentar, farem una nova aturada, a uns 1´2 Km de la parada anterior, aproximadament. En bona part d’aquest recorregut. es van trobant els nivells detrítics esmentats a la parada anterior, els Cons Al·luvials procedents de les Serres Marginals, els quals cobreixen als materials mesozoics i cenozoics (de l´Eocè Superior), de les Làmines d´Encavalment de Llorenç de Montgai - Montero. Tot i així, per les immediacions del trencall cap el proper poble de Vilanova de la Sal, ja predominen els afloraments triàsics del Keuper. Aquests afloraments es troben constituïts per nivells de guixos i d´argiles rogenques, entre les quals es troben abundants afloraments d’ofites. Aquests materials ja es situen dintre de la làmina de la Serra de Mont-roig, per on ara ens trobem situats. Precisament, des de l´indret de l’aturada es veuen els relleus de l´esmentada serra. Aquest mantell encavalca als situats més al Sud (les Làmines d´Encavalment de Llorenç de Montgai - Montero). Nosaltres hem sobrepassat aquest encavalcament, el qual queda fossilitzat pels Cons Al·luvials procedents de les Serres Marginals. Per d’altra banda, des d´aquest indret, mirant cap al Nord del poble de Vilanova de la Sal, es pot veure un interessant poljé.

PictographWaypoint Altitude 1,699 ft
Photo ofP6 LES SALINES Photo ofP6 LES SALINES Photo ofP6 LES SALINES

P6 LES SALINES

PARADA 6. LES SALINES DE VILANOVA DE LA SAL, (Vilanova de la Sal, Vilanova de les Avellanes o Vilanova de Privà, terme municipal de les Avellanes – Santa Linya, comarca de la Noguera). (Full 327). Des de la parada anterior, cal continuar per la carretera local (la LV-9046), la qual condueix cap a Vilanova de la Sal (de les Avellanes, o de Privà). Abans d´arribar al poble, es troba el trencall procedent del Gerb, el qual ens arriba per la dreta. Més endavant, en arribar al poble, cal continuar per una carretera de terra (la LV-9045), la qual condueix cap a l´antiga Estació de la RENFE. Després d´uns 2´5 Km de recorregut per aquesta "carretera", es troben les instal·lacions de les antigues Salines de Vilanova de la Sal. En aquest indret, és on ens cal fer la present aturada, després d´un recorregut proper als 3´5 Km, efectuats des de l´aturada anterior. En bona part d´aquest recorregut. es van trobant els nivells detrítics esmentats a la parada anterior, concretament els afloraments triàsics del Keuper. Aquests afloraments es troben constituïts per nivells de guixos i d´argiles rogenques, entre les quals es troben abundants afloraments d´ofites. També haurem trobat afloraments dels nivells carbonatats del Muschelkalk. Per d´altra banda, en tot moment haurem estat dintre la làmina de la Serra de Mont-roig, on ens trobem ara també. En aquest lloc, on fem la present aturada, hi ha unes antigues salines en les quals s´aprofitava la sal obtinguda en evaporar-se les aigües estancades en unes basses. Les aigües s’extreuen d´un pou; i més concretament d´un aqüífer enriquit en sal, en circular les aigües per entre els materials del Keuper.. Així, en evaporar-se les aigües es formaven unes eflorescències d´HALITA

PictographWaypoint Altitude 1,617 ft

P7 BARRANC DE LA RIBERA

PARADA 7. BARRANC DE LA RIBERA, PER DE SOTA DE SANTA MARGARIDA DE PRIVÀ, (Privà, terme municipal de les Avellanes – Santa Linya, comarca de la Noguera). (Full 327). Des de la parada anterior, cal continuar per la "carretera", la LV-9045, la qual condueix cap a l´antiga Estació de la RENFE. En aquest recorregut, a menys de 1 km de la parada anterior, caldrà efectuar la present aturada. Aquesta, la farem molt prop de l´antic poble de Privà, el qual es troba al SE. En tot aquest recorregut, s´han continuat tallant els materials triàsics del Keuper, els quals es troben constituïts per nivells de guixos i d´argiles rogenques. Sovint, es tallen nivells carbonatats mesozoics, que probablement pertanyen al Juràssic. Malgrat això, els materials predominants són els corresponents a les ofites, les quals també pertanyen al Keuper.. Aquestes roques es troben sovint molt alterades, per la caolinització produïda a partir dels tectosilicats, la qual cosa provoca l´abundant presència de CAOLÍ. També és freqüent de veure formacions fibroses-radiades blanques de CEOLITES (que corresponen majoritàriament a l´ESCOLECITA). Per d´altra banda, també es troben freqüents indicis de l´AERINITA. Aquests minerals, a l´igual que la caolinita, procedeixen de la meteorització de les ofites. Per altra banda, des d´aquest indret, i mirant cap a l´ESE, es poden veure els relleus calcaris mesozoics (del Cretàcic i del Juràssic), que constitueixen la Serra de Mont--roig, on anirem a la parada següent. Aquests darrers relleus formen part de la Làmina d´Encavalcament de la Serra de Mont-roig-Sant Jordi. Finalment, cal dir que aquesta làmina forma part de la Unitat dels Mantells de les Serres Marginals.

PictographWaypoint Altitude 2,638 ft
Photo ofP8 COLL DE PORTA Photo ofP8 COLL DE PORTA Photo ofP8 COLL DE PORTA

P8 COLL DE PORTA

PARADA 8. AFLORAMENTS DE BAUXITES DEL COLL DE PORTA, SERRA DEL MONT-ROIG, (Vilanova de la Sal, de les Avellanes, o de Privà, terme municipal de les Avellanes – Santa Linya, comarca de la Noguera). (Full 328). Després de fer la parada anterior, cal retornar enrere fins a quasi arribar a prop de Vilanova de la Sal. Però en trobar els cartells que assenyalen el recorregut cap a l´Ermita de Montalegre, cal seguir-los fins arribar als peus de l´esmentada ermita. En un revolt abans d´arribar-hi, es troba un camí per la dreta que s´encamina cap al Coll de Porta. Cal continuar a peu per aquest camí fins arribar al coll. Prop d´ell és on es troben els afloraments de bauxites, i és on ens cal fer la present aturada. Així, des de la parada anterior, s´haurà fet un recorregut proper als 7 Km. En tot aquest recorregut, des de Vilanova de la Sal fins als peus de l´Ermita de Montalegre, es van trobant els materials del Triàsic Superior (del Keuper), amb freqüents afloraments dels guixos i de les argiles; així també com de les ofites, esmentades a la parada anterior. Per sobre dels materials anteriors es troben abundants afloraments dels materials carbonatats del Juràssic. Aquests nivells són també els que es troben al mateix Coll de Porta. Finalment, cal dir que per sobre dels materials anteriors hi ha abundants afloraments dels nivells carbonatats del Cretàcic, el qual formen una cinglera. Pel que fa a l´indret de la parada, i com ja s´ha dit hi afloren els nivells carbonatats del Juràssic. I, precisament sobre aquests nivells és on es situen les formacions alumíniques. Així, les bauxites reblen cavitats d´origen càrstic situades entre els nivells calcaris. Entre els minerals que formen aquestes roques, es troben entre altres, la BOEHMITA i el DIASPOR. També hi es present un mineraloid: l´ALUMOGEL; així com la CAOLINITA. Per d´altra banda, amb els minerals alumínics anteriors, també són abundants els minerals de ferro, especialment l´HEMATITES (que comunica un intens color rogenc a les bauxites) i la GOETHITA (sempre terrosa i limonítica). Finalment, cal dir que sobre aquestes mineralitzacions d´alumini, es van realitzar diverses cates, de cara al seu reconeixement. Tot i així, cap d´aquestes cates va gaudir mai de cap mena d´importància, tret de la científica. Per d´altra banda, des d´aquest indret, es pot gaudir d´una immillorable posició d´observació. Així, mirant cap a l´Est, es poden veure els interessants relleus del Turó de Sant Salvador, per sobre del poble de Camarasa. I, mirant cap al Sud, es poden veure les estructures de la Làmina d´Encavalcament de Llorenç de Montgai - Monteró, situat més al Sud, i travessat pel Riu Segre; i també les estructures de la Làmina d´Encavalcament de la Serra de Mont-roig - Sant Jordi, on ara ens trobem. I, també, mirant cap al Nord, es pot veure la superposició del Mantell de Sant Mamet, per sobre de les estructures on ara som; i fins i tot del Mantell del Montsec, per sobre de l´anterior. I, fins i tot, en dies molt clars, encara es possible de veure, molt més enllà, el Mantell de Bóixols, i fins i tot els relleus que formen part de la denominada Zona Axial Pirinenca.

PictographWaypoint Altitude 2,789 ft
Photo ofP9 MONTALEGRE

P9 MONTALEGRE

PARADA 9. IMMEDIACIONS DE MONTALEGRE, SERRA DEL MONT-ROIG, (Vilanova de la Sal, de les Avellanes, o de Privà, terme municipal de les Avellanes – Santa Linya, comarca de la Noguera). (Full 328). Després de fer la parada anterior, cal retrocedir fins trobar el trencall que es dirigeix per la dreta cap el cim e Montalegre. El trobarem per la nostra dreta. Així, en arribar dalt, farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari, a uns 3´3 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats mesozoics que formen part del Mantell de l Serra de Mont-roig. Així, com al recorregut anterior, hem vist nivells de calcàries i de dolomies del Juràssic i del Cretàcic. Aquests darrers materials son els quins apareixen a l´indret de l´aturada. Des d´aquest indret, i al llarg de tot el recorregut, es pot gaudir d´un bon indret d´observació de les diferents estructures pirinenques, amb una observació molt similar a la de la parada anterior, a excepció dels sectors més ponentins. Tanmateix, es pot fer una bona observació del Doll.

Comments  (1)

  • Photo of Senderisme en tren
    Senderisme en tren Feb 1, 2018

    Hola rocpetrus,

    He estat buscant informació sobre quines roques li donen el color roig (i el nom), a la serra del Mont-roig i no acabo d'esbrinar-ho. Saps si és per les margocalcàries ocres del Juràssic de Lias, o per les del Juràssic de Dogger o bé per les lutites vermelloses i calcàries ocres del Cretaci?

    No tinc coneixement de geologia així que si he dit cap disbarat ja em perdonaràs.

    Enhorabona per l'entrada, molta informació geològica que es troba a faltar per wikiloc.

    Moltes gràcies.

You can or this trail